Qui és Alberto Fernández Saltiveri?
El “senyor que mana molt” que va prohibir l’Estaca a Badalona al descobert
Va ser dissabte passat quan la societat Badalonina va posar-se les mans al cap davant l’enèsima demostració del modus operandi del govern popular. “Hem retrocedit en el temps”, “hem tornat a la censura franquista” deien alguns badalonins, acostumats ja a les habituals manipulacions del govern popular en els mitjans de comunicació. I és que, des que Saltiveri va arribar a Badalona Comunicació com a gerent de confiança del Partit Popular, la censura i altres pràctiques èticament reprovables al servei del PP són fets d’allò més habituals i coneguts de la seva línia directiva. Censura, mobbing, manipulació informativa i llistes negres són alguns exemples.
Qui és?Alberto Fernández Saltiveri va ser portaveu del PP al consell municipal del districte de Sarrià, d’on va marxar escaldat després d’enfrontar-se amb la direcció del seu partit sota les ordres d’Alberto Fernández Díaz. De fet, al 2010 Fernández Díaz va destituir-lo després que Saltiveri organitzés un acte amb Vidal Quadras en contra de la voluntat del partit. Saltiveri és de l’ala dura del PP, no només ho evidencia la seva amistat amb Vidal Quadras, sinó que aquest senyor ocupa una vocalia de la FAES catalana - altrament dita Institut Catalunya Futur-. Actualment ocupa la gerència de Badalona Comunicació, l’empresa que engloba els mitjans públics municipals de la ciutat i que s’encarrega també del Festival Filmets -on van succeir els polèmics fets de l’Estaca-. Es tracta d’un càrrec de confiança del Partit Popular, designat pel Consell d’Administració de l’empresa on el PP té la majoria -tot i governar en minoria al consistori- ja que fa tres anys CiU va donar el seu suport a la proposta de distribució popular.
Les pràctiques de Saltiveri
Saltiveri és descrit pels mateixos treballadors i col·laboradors de Badalona Comunicació com un censor al servei del PP, d’aquí la total confiança que li té el batlle badaloní Xavier García Albiol, que va voler restar importància als fets que van tenir lloc durant el Festival Filmets. A través de la censura sistemàtica Albert Fernández Saltiveri ha enterrat els criteris de qualitat informativa i els principis del periodisme per exercir un control exhaustiu dels mitjans municipals de comunicació de Badalona. Retalla el que no li convé i supervisa el llenguatge de les informacions que s’emetran, fins i tot des de les forces polítiques de la ciutat s’han assenyalat la retirada de la repetició de determinats debats no gaire agradables pel PP, la no-emissió d’algunes declaracions i altres pràctiques similars.
En aquesta línia, fonts dels mateixos mitjans municipals afirmen l’existència d’una llista negra de persones i entitats vetades -Òmnium Cultural, per exemple, ha denunciat diverses vegades el seu veto permanent als informatius dels mitjans badalonins-, que només apareixen als mitjans en ocasions puntuals perquè la manipulació informativa seria massa flagrant. Així mateix, asseguren que tenen l’ordre de no gravar cap imatge on de fons pugui sortir una estelada, o la imposició d’una proporció sempre major de col·laboradors populars -o afins al cercle del PP- en les tertúlies i els debats de la graella de programació. De fet, el PSC badaloní ha denunciat més d’una vegada la no-presència del seu cap de llista en diversos televisius.
Però la cosa va més enllà, i Santiveri també ha protagonitzat diversos casos de mobbing a treballadors de l’empresa de mitjans de comunicació municipals. Són diversos els professionals que tenen por de denunciar les pràctiques del tot poderós Saltiveri per no veure’s degradats o patir conseqüències en el seu lloc de treball - conseqüències que ja han vist patir a altres companys anteriorment. Sembla que tothom té ganes que passi aquest mal tràngol, i és que els treballadors n’han passat de ben magres durant els tres últims anys, entre les quals l’acomiadament de 21 persones a través d’un correu electrònic. Deu ser per alguna cosa que en els darrers tres anys Ràdio Ciutat de Badalona ha rebut més denúncies que en els seus 30 anys d’història.