Arcadi Oliveres: "La CUP li manca voluntat d'accedir a prendre decisions de govern"
Economista, encara segueix exercint a la UAB, i un reconegut activista per la justícia social i la pau.
Gerard Sesé @gerarsese .- Guardo el seu telèfon de quan em feia classes a la UAB. A la primera trucada em respon i sense cap problema quedem a l’estació de Provença. Des de la boca de la sortida dels FGC fins al bar on hem decidit fer l’entrevista, ens creuem amb una senyora gran que el saluda amb efusió. ‘Una gran activista, de les primeres, dels moviments pacifistes dels 60’. M’explica. L’Arcadi porta molts anys de lluita al damunt i això el fa estar molt tranquil. Ara s’ha embrancat en una aventura política que li ve una mica gran, ell mateix ho reconeix.
Al novembre faràs 70 anys. T’havies imaginat que arribaríem al punt on ens trobem ara, on tot és tan a prop…?
En general sóc persona esperançada. Totes les lluites socials en les que he intervingut fins ara, sempre he tingut ganes que sortissin positivament. Ara és un moment bo i engrescador però, si vols que et digui la veritat, tant en les bones o les males, sempre he pensat que ens en podíem sortir. Sóc optimista.
Tu ets dels que creus que viurem la independència.
Malgrat la meva edat, sí, viuré la independència.
Quan creeu Procés Constituent (PC), la idea inicial era canalitzar tota aquella queixa del carrer i donar-li forma política. Tot i que vosaltres sempre heu dit que no us ficaríeu en política… com ha anat tot això?
Ens hem de centrar en el que va passar en el 15M del 2011, on sorgí una protesta generalitzada, una mica nebulosa, perquè la gent no estava contenta amb el que havia passat pràcticament des de feia 3 anys amb l’inici de la crisi el 2008. Es volien identificar responsables i hi va haver una cosa molt positiva: pedagogia política. Es va ensenyar a la gent quins eren els mals que teníem i què caldria fer per transformar la situació. Va ser un bon moment que no es podia acabar només amb aquella acció al carrer. Va arribar l’hivern i el 15M va anar canviant de caràcter, tot i mantenir l’esperit, i va arribar un període que es podria estendre del 2012 al 2013 en el qual van sorgir diferents ‘marees’. Gent que, sectorialment, treballaven per la sanitat, l’educació, les hipoteques, la immigració... i a tot això calia donar-li una certa articulació de caràcter polític. Per un cantó per coordinar les lluites i per l’altre poder tenir accés a les institucions per intentar canviar les coses. Llavors ens vam trobar en una tercera etapa que també ens integra a nosaltres quan engeguem el Procés Constituent. És quan arriba el moment on em rectifico a mi mateix i ens veiem obligats a fer política.
Per tant... aniràs a alguna llista?
No.
Això també deia la Teresa Forcades i ara vol ser cap de llista de l’Esquerra Alternativa...
Sí... però hi ha circumstàncies diferents. D’entrada es podria pensar que fos al revés, ja que jo vinc del món civil i ella del món eclesiàstic. Però jo tinc dificultats d’edat i, sobretot, de no saber-me moure en el món de la política...
Què vol dir això?
Doncs que he fet política des dels 12 anys i ara n’estic a punt de fer-ne 70 i mai he estat a cap partit polític ni a cap candidatura electoral. Sempre he fet política des de fora.
Des del carrer...
Sí, des dels moviments socials i sóc molt hàbil... si ara em posessin a una taula de negociacions no sabria què fer ni com actuar.
Ets un polític de guerrilla...
De militància, d’acció a sectors concrets, en campanyes molt determinades... no he entrat mai a cap opció política ni he fet canvi de cromos ni aquestes coses que s’acostumen a fer a la política...
Ah, així que la Teresa sí que ho sabrà fer?
Resta de l'entrevista en aquest enllaç