La imposició de l’Estat aconsegueix posar d’acord les nacions històriques
Per primera vegada Catalunya, País Valencià, País Vasc i Navarra voten en contra a l’uníson contra el Pla Hidrològic de l’Ebre
Ahir a la tarda, la revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre va superar el tràmit del Consell de l’aigua de la conca amb una singularitat inèdita fins ara, l’oposició de quatre de les nou comunitats autònomes afectades, totes elles nacions històriques -Catalunya, Navarra, Euskadi i el País Valencià-. Una vegada més es va fer evident la falta de consens al voltant d’un pla hidrològic que a Catalunya ja acumula dècades de protesta i rebuig. Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí a Tarragona va contestar a aquest fet assegurant que “l’única garantia de supervivència del riu i el Delta és un Estat propi”.
La independència és necessària per protegir els nostres rius“No podem estar sempre amb l’ai al cor per l’amenaça constant que ens fa l’Estat sobre el riu i el Delta, per això necessitem i volem tenir totes les eines i reconeixements internacionals per tractar amb igualtat de condicions aquesta questió”, assegura Germà Bel, que ha lamentat que “una vegada més ens trobem davant d’un Estat que ens tracta com a súbdits i no com a ciutadans, que imposa les seves decisions i no atén ni les demandes de la ciutadania ni les diverses propostes científiques que intenten evitar la mort del Delta de l’Ebre
Un Pla Hidrològic imposat, sense cap consens
En aquest sentit mateix sentit, la Generalitat també va lamentar ahir l’aprovació i la Plataforma en Defensa de l’Ebre va recordar a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que el pla incompleix les directrius europees sobre els cabals i els regadius, fet que pot impulsar fortes penalitzacions per a l'Estat espanyol. Un fet que no sembla condicionar a un Estat que contínuament exigeix el compliment de la legalitat a Catalunya mentre exerceix la política de la pandereta amb les directrius europees.
El nou Pla no incorpora cap de les més de 4.500 al·legacions presentades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre ni tampoc les demandes sobre el cabal ecològic presentades per la Generalitat de Catalunya. Unes demandes fonamentades en diversos treballs científics que van ser aprovats també a la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.