MES es desmembra en l’ocàs de la ‘Generació Maragall’
El que queda de la vella guàrdia del catalanisme del PSC es desfà definitivament
8
CarregantEls antics dirigents maragallistes no han acabat mai d’assumir el pas del federalisme a l’independentisme. De la vella guàrdia, només Ernest Maragall ha fet el pas definitiu cap a l’independentisme, amb l’aliança que va establir per a les eleccions europees amb ERC i d’on va sortir escollit com a eurodiputat juntament amb Josep Maria Terricabras. La resta de dirigents de la ‘Generació Maragall’ han caigut pel precipici.
Antoni Castells, traït pel PSC de Montilla
El darrer conseller d’Economia del tripartit, Antoni Castells va dir ahir que havia trencat amb el PSC i amb MES: "Jo era partidari d'estar, inequívocament, al costat de les forces que defensaven un referèndum en què els catalans es pronunciessin amb tota claredat i el PSC no hi era". Castells, com la resta de dirigents que representa que havien de lluitar per tornar a girar la truita al PSC, i que han caigut com mosques a les mans de la poderosa federació del Baix Llobregat, dels Chacón, Zaragoza, Montilla, Balmón, Iceta i d’altres, no han sabut fer el pas definitiu cap a l’independentisme. "Va ser molt difícil abstreure'ns de la dinàmica en què estàvem instal·lats -ha assenyalat- i, en el moment en què MES es va integrar en la llista de Junts pel Sí, em va semblar que, per fer això, no calia que hi hagués res més", va reconèixer ahir.
Montserrat Tura, la dama de ferro que es va estavellar contra el federalisme
Ho va provar repetidament en els congressos del PSC. Tura va intentar recollir la bandera del catalanisme i enfrontar-se directament contra els dirigents del PSC. Però Pere Navarro i Miquel Iceta li van anar tancant les portes del partit i, Tura no va voler agafar el flotador que li va llançar ERC, en una aposta molt arriscada d’Oriol Junqueras per mirar d’arreplegar les despulles del PSC de Maragall.
Tura, enlloc de fer el salt cap a l’independentisme, l’ha fet cap al buit, en un moment de màxima necessitat nacional, i s’ha acabat aïllant de la política fins que no ha pogut més. Només fa una setmana anunciava el mateix que Castells: la baixa del PSC i de MES. "El socialisme està cridat a replantejar moltes coses, com ara com creem polítiques redistributives per mantenir els serveis públics, el progrés i la prosperitat; no podem, només perquè hi hagi un flux independentista, sumar-nos a l'independentisme sense més, el socialisme és més que això".
Ros i Nadal, casus belli
A ningú se li escapa que l’estratègia seguida per Àngel Ros ha estat del tot fraudulenta. De voler encapçalar el sector catalanista, a acabar en una de les executives més grises –la de Pere Navarro- fins marxar amb la cua entre les cames del Parlament, per no haver-s’hi d’enfrontar directament, en una votació que va acabar suposant el relleu de Navarro per Iceta. Ros va al·legar, com havia fet Parlón, la necessitat de posar tota la carn a la graella a la Paeria, que ara conserva amb el suport de Ciudadanos, i diverses amenaces judicials.
Joaquim Nadal, va anunciar fa uns dies que havia renunciat al PSC el dia de reflexió, el 26S. La seva trajectòria ha estat una mica més erràtica. Sense voler-ho, o sí, ha arribat a fer gairebé tots els papers de l’auca i, en darrera instància, ha adoptat un perfil més catalanista que l’ha apropat a la mesa de Girona pel dret a decidir, però no s’ha acabat de concretar en res més. Nadal és tot un animal polític que finalment s’ha retirat després de molts mesos d’ostracisme, per passar a engreixar tertúlies de debat.
Imprimir
Enviar
Sant Llorenç de la Muga
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat