Alfonso Guerra dóna una pista sobre el desenllaç de la investidura espanyola
El veterà dirigent socialista evidencia amb els seus dubtes que l’Estat està desorientat, però aposta per Rajoy abans que Podemos
Els eterns poders fàctics del PSOE tornen en escena en el moment clau de les negociacions per la investidura espanyola. Si durant les últimes setmanes han estat els ‘barons’ qui s’han posicionat –la majoria d’ells a favor de la ‘gran coalició’-, ara és el torn de l’històric dirigent antinacionalista Alfonso Guerra. L’exvicepresident de Felipe González dóna una pista per evitar unes noves eleccions a l’Estat aquesta primavera: govern en minoria del PP amb oposició del PSOE, però amb l’obligada abstenció dels de Pedro Sánchez a la investidura.
Descarta un acord d'esquerres
En un article de la revista ‘Tiempo’, Guerra diu que veu molt difícil l’intent del secretari general socialista d’arribar a un acord d’esquerres i, de fet, no ho veu com una de les dues solucions plausibles. També creu que seria “difícil, si no impossible” d’assumir per l’electorat del PSOE una coalició amb Rajoy. No obstant, veuria amb bons ulls facilitar la reelecció de l’actual president i després anar a l’oposició, mentre que veu les eleccions com l’altra solució probable.
Guerra continua amb la tònica combativa amb Catalunya
A la pràctica, Guerra es decanta pel bipartidisme i la unitat d’Espanya, així que ni referèndum, ni dret a decidir, ni reforma constitucional, ni buscar una solució al conflicte amb Catalunya entren a l’agenda de l’autor de la frase: “Nos hemos cepillado el estatuto”. Un posicionament d'esperar després que en els últims temps hagi amenaçat reiteradament amb una suspensió de l'autonomia catalana.
La 'solució Guerra' portaria el fantasma de la moció de censura a cada ple al Congrés
Amb tot, el dirigent no es mulla tant com és habitual, cosa que mostra també els seus dubtes i evidencia un desorientament del partit i, de rebot, de l’Estat. Si al final la ‘solució Guerra’ s’executés, Rajoy governaria amb el 35% de suports a la cambra, veuria la legislatura amenaçada i el fantasma de la moció de censura a cada ple al Congrés dels Diputats. La inestabilitat i el desgavell podria regnar a l'Estat, que no podria ser tant ferm amb Catalunya.