L’eina que afila PSOE i Ciudadanos per acabar amb la immersió lingüística a Catalunya
El document de l’acord preveu una Llei de llengües per a tot l’estat espanyol, una mesura dissenyada per manllevar les competències en política lingüística a la Generalitat
En una entrevista a TV3, la socialista Carme Chacón, ha assegurat que el document de l’acord PSOE-Ciudadanos preserva la immersió lingüística perquè, segons ella, és una peça fonamental de la cohesió social a Catalunya, el que no ha explicat és que el document parla de bilingüisme i trilingüisme i obre la porta a que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles. Però el més important del que ha dit Chacón, és que l’acord preveu una Llei de Llengües per a tot l’Estat espanyol. Aquest és l’aspecte fonamental que permet entendre l’acord en matèria lingüística entre PSOE i Ciudadanos, i és que la mesura la defensen col·lectius unionistes vinculats a PPC , Ciudadanos i el PSC, com són Societat Civil Catalana o el col·lectiu “Puerta de Brandemburgo”.
La llei de Llengües, un l’instrument ideat des de l’unionisme català per acabar amb l’independentismeL’origen d’aquesta proposta que recull el document d’acord entre PSOE i Ciudadanos cal cercar-la en els treballs d’alguns intel·lectuals unionistes, encapçalats per la catedràtica en llengua anglesa, Mercè Vilarrubias, que consideren que la llengua catalana és la pedra angular sobre la qual es sustenta el nacionalisme català i aposten per fer una llei de Llengües Oficials pel conjunt de les llengües que es parlen a Espanya i, així, prendre les competències a les autonomies.
Mercè Vilarrubias s’erigeix com a portaveu visible del grup de gent que des de fa temps s’està encarregant de preparar un projecte de llei de Llengües Oficials. Rere la façana de la càtedra i la docència, s’hi amaga la influència del col·lectiu ‘Puerta de Brandemburgo’, que té com a membres gent de l’àmbit del PP, com Andrea Levy; de Ciudadanos, com la diputada Sónia Sierra o al mateix president de SCC, Rafael Arenas.
Recentralitzar competències
Basada en un ‘projecte de plurilingüisme’, aquesta llei pretén recentralitzar les competències lingüístiques autonòmiques a través de l’Estat, amb l’excusa de fer-les oficials a tot l’Estat. L’objectiu és acabar amb el “victimismo nacionalista” i aconseguir substituir aquest nacionalisme, per ells tant tòxic, ocupant el seu propi terreny a partir d’aquest pla reformista. Vilarrubias diu que això “implicaría el fin del nacionalismo [català] como el representante, defensor y gestor único del catalán”. Una mostra de els teis de Vilarrubias es pot llegir en aquest article a 'El País'.
Disminuir la pulsió independentista
Entitats com Societat Civil Catalana, o partits com Ciudadanos també donen cobertura a la iniciativa legislativa. Francesc de Carreras, un dels intel·lectuals de Ciudadanos, recomana els treballs de Vilarrubias que fan referència a aquest assumpte, i SCC cita el projecte de llei de Llengües com a instrument vàlid per presentar i defensar "propuestas que ayuden a disminuir la pulsión independentista". Vistos els arguments no és difícil entendre que el PSOE s’hi hagi posat de cara.