Arxivada la filtració de la Razón sobre els jutges sobiranistes després del nomenament de Marhuenda Comissari d’Honor de la PN
Drets denuncia que el cas dels DNIs dels jutges sobiranistes s’ha arxivat per motius polítics
L’Audiència Provincial de Madrid ha arxivat definitivament la causa de la publicació a La Razón de les fotografies del DNI dels jutges sobiranistes, amb l’argument que no es pot saber l’autor de la filtració i que la publicació de les fotos dels DNIs a La Razón està emparada per la llibertat d’informació. L’advocada dels jutges Eva Labarta i l’entitat Drets –que actuava com a acusació popular- denuncien que l’arxivament es deu a raons polítiques. Per Drets la causa s’ha arxivat precipitadament, sense haver determinat l’autor de la filtració i buscant deixar impune el director Francisco Marhuenda, recentment nomenat Comissari Honorari de la Policia Nacional per part del Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.
Un atemptat gravíssim contra la llibertat d'expressióL’article publicat al diari La Razón el dia 3 de març de 2014 contra trenta-tres jutges signants d’un manifest a favor del dret a decidir no anava signat i revelava dades personals dels més de vint jutges i 22 fotografies dels DNIs extretes del fitxer policial, fet que per Drets incorre clarament en un delicte de descobriment i revelació de secrets segons l’article 197 del codi penal.
És per això que Drets considera inadmissible que l’Audiència empari la revelació de dades per part de La Razón en la llibertat d’informació, mentre que, simultàniament, l’Estat multa les entitats sobiranistes per aspectes menors relacionats amb la protecció de dades. Per Drets es tracta d’un greuge comparatiu que revela fins a quin punt la justícia actua amb criteri polític.
Per Drets, que es faci un informe d’intel·ligència sobre 33 persones que han manifestat públicament la seva opinió política és inadmissible en un Estat democràtic i un atemptat gravíssim contra la llibertat d’expressió.
Dos anys d’entrebancs judicials
La querella contra el diari La Razón i el seu director Francisco Marhuenda va ser presentada pels jutges afectats i per l’entitat Drets després de la publicació de l’article el març de 2014. Dos mesos després el jutge va imputar Francisco Marhuenda per un presumpte delicte contra el dret a la intimitat i la pròpia imatge dels jutges.
Tot i que el jutjat d’instrucció número 15 de Madrid va arxivar el cas el mes de setembre de 2014 argumentant que no es podia determinar l’autor de la filtració, el mes de febrer de 2015 l’Audiència Provincial de Madrid va donar la raó als recursos de Drets i de l’advocada dels jutges i va fer reobrir el cas.
En el transcurs del procés dos agents de la brigada d’informació del Cos Nacional de Policia espanyola a Barcelona ja van admetre que, efectivament, havien descarregat aquests fitxers per elaborar un informe d’intel·ligència per encàrrec del seu cap, el Comissari en Cap de la Brigada d’Informació de Barcelona, que al seu torn va declarar que les ordres provenien del Cap Superior de Policia de Barcelona. Aquest, però, no va ser citat a comparèixer ni en qualitat de testimoni ni d’imputat per explicar per quin motiu va ordenar l’elaboració de l’informe i què va fer perquè aquesta informació confidencial i sensible acabés a mans de persones alienes al cos de policia. Aquest és, per Drets, un exemple evident de voluntat obstruccionista per evitar aclarir el que va passar, ja que el Cap Superior de Policia era el responsable últim de la custòdia de documents.
Notícies relacionades
- Marhuenda, la nova Verge de Fernández Díaz 13.04.2016.