El Parlament aprova la llei de la comunitat catalana a l'exterior amb els vots de JxSí, CSQP, PSC i la CUP
Romeva destaca que amb la nova normativa els catalans a l'estranger tindran els "drets coberts" com els residents a Catalunya
24
( 8 vots )
Carregant
ACN Barcelona .- El Parlament ha aprovat la llei de la comunitat catalana a l'exterior, presentada pel departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat. La nova normativa ha rebut el suport de la majoria del Parlament, gràcies als vots a favor de JxSí, CSQP, PSC i la CUP. Cs i el PPC hi han votat en contra. El Govern tanca així la carpeta de la llei de la comunitat catalana a l'exterior. La llei preveu la creació d'un registre voluntari de catalans a l'estranger, defensat pels quatre grups parlamentaris que l'han aprovat, però molt criticat per Cs i PPC que consideren que l'executiu vol "controlar políticament" els residents a l'exterior. Durant el debat, el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, ha destacat la vocació d'"aproximar" la comunitat catalana internacional, que "ha de tenir els drets coberts" com els ciutadans que resideixen a Catalunya. "És un desig, una obligació i un compromís, i amb aquesta llei ho podrem fer", ha defensat.
Durant el debat parlamentari, el ponent relator del projecte de llei, Jordi Sendra (JxSí), ha insistit que durant la ponència s'ha escoltat "la veu dels catalans residents a l'exterior". Al seu torn, la diputada de Cs Susana Beltrán ha assegurat que la llei és una "oportunitat perduda", i ha reivindicat que els catalans residents a la Unió Europea (UE) no formen part de l'"exterior", ja que es tracta d'un "espai interior". Per Cs, la llei és "expulsiva, no inclusiva i discriminatòria", perquè no té en consideració els catalans residents a l'exterior i que tenen una opinió política diferent a les tesis independentistes del Govern. "Molts catalans ja no anaven a les comunitats catalanes perquè sentien que només eren les comunitats dels separatistes", ha afegit Beltrán.
D'altra banda, la diputada del PSC Esther Niubó ha agraït que el text definitiu "ampliï el focus" de la primera versió, i ha assegurat que la llei "substitueix una normativa desfasada".
El diputat del PPC Juan Milián ha deixat anar que l'executiu no vol ajudar els catalans residents a l'estranger, sinó "treure'n profit polític", perquè els que no siguin independentistes "no comptaran amb l'ajuda de la Generalitat", segons ha afirmat el vicesecretari d'Estudis i Programes dels populars catalans.
El diputat de CSQP i coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, ha defensat el text final i ha insistit que la llei defensa els catalans residents a l'estranger. Així mateix, Nuet ha reclamat als grups parlamentaris que s'hi han oposat a "no donar el cul" a la comunitat catalana a l'exterior.
Finalment, el diputat de la CUP Carles Riera ha donat llum verda a la nova llei però ha afegit que el seu grup parlamentari en voldrà fer una nova, "nacional i republicana", un cop Catalunya esdevingui un nou Estat, i on la ciutadania a l'exterior "pugui exercir els seus drets polítics com a ciutadans d'una nova República independent".
Polèmica pel registre
El registre que preveu la llei ha estat motiu de disputa durant el debat parlamentari. Per Cs i el PPC, el Govern vol utilitzar-lo per tenir un cens de cara al referèndum. Segons Beltrán, des de JxSí s'argumentava el desig d'aprovar la llei perquè "es vol votar". La diputada de Cs ha afirmat, en aquest sentit, que li "preocupa" per a què es vol fer servir un registre que "no pot concedir drets i que és voluntari". Niubó ha sentenciat que el registre "no pot ser cens electoral", i Milián ha justificat que la llei vol "controlar" les comunitats catalanes a l'estranger "via registre".
A tot això, Nuet ha reclamat que no es "prejutgi" el registre dels catalans a l'exterior, i ha defensat que no es pot assegurar, almenys de moment, que el Govern en farà un mal ús. "No podem parlar dels catalans a l'estranger sense un registre", ha defensat el diputat de CSQP. Finalment, el també secretari tercer de la Mesa ha conclòs que els ciutadans a l'estranger són una "projecció exterior" del país, i que formen part de l'"acció diplomàtica pública" catalana. "Els hem de cuidar, són Catalunya arreu del món", ha constatat Nuet, que ha descrit la llei com a "fonamental per a un país petit".
La llei regularà el marc de les relacions de la Generalitat, les seves institucions i la societat amb les persones i les comunitats catalanes establertes a l’exterior. Entre altres objectius, la normativa pretén donar suport, assistència i protecció als catalans residents a l'exterior, enfortir les comunitats catalanes que hi són establertes i potenciar les relacions amb els països on hi ha una presència important de catalans. Entre altres punts, defineix el registre de catalans residents a l’exterior, d'inscripció gratuïta i voluntària, els reconeix destinataris de l'obra de govern i en recull els drets, preveu el reconeixement oficial de les comunitats catalanes a l’exterior i crea el Consell de la Catalunya Exterior com a òrgan assessor i de participació.
Notícies relacionades
- ‘El País’ tanca la setmana més anti-procés amb dos articles esbiaixats 28.05.2017.
- Preparar la revolta popular 28.05.2017.
- Ara sí, data i pregunta... i alguna cosa més 27.05.2017.
- Irlanda, el nou amic de Catalunya al món 25.05.2017.
- Romeva contesta El País amb un tuit tant èpic com irònic 25.05.2017.
Imprimir
Enviar
barna
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat