Política Última actualització Dissabte, 16 de setembre de 2017 05:00 h

Ja són aquí: estat d'excepció i suspensió de l'autonomia

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Doble combo. La setmana posterior a la sisena Diada multitudinària, el govern espanyol, amb el suport total del PSOE i l'entusiasme abrandat de Ciudadanos, el trio del Règim del 78, ha optat per una resposta contundent, que suposarà (més aviat que no es pensen) la seva ensulsiada. La mentalitat castellana d'esclafar l'adversari, de golejar sense pietat, acabarà esdevenint la seva tomba. A falta de 15 dies per al Referèndum, han optat per posar Catalunya, de facto, en estat d'excepció i han suspès l'autonomia per la via del control total dels seus pagaments. Ho han fet, naturalment, passant dels mecanismes regulats per la seva mateixa sagrada Constitució. El seu immens descrèdit internacional juga a favor nostre. Ha arribat el moment en el qual tot depèn només de quants de nosaltres estiguem disposats a posar-hi la cara per guanyar la llibertat. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

ALCALDES. És, sense dubte, el pitjor error comès fins ara en aquesta llarga batalla per l'autodeterminació. Quan el govern espanyol ha ordenat els seus fiscals que es querellin, cridin a declarar i en el seu cas detinguin una xifra propera al 80% dels alcaldes del país cal parlar directament de suïcidi polític. Quan tothom està reclamant diàleg, una mesura d'aquesta magnitud d'agressivitat i gratuïtat (no influirà en cap cas en l'organització material del Referèndum) és completament incomprensible vista des de fora. Atacar càrrecs electes pels ciutadans, els representants més ben valorats pel seu contacte amb la gent del carrer és una pífia que mai podrem agrair prou al dependentisme i que probablement marcarà la història del país. Avui viurem una potentíssima manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona que tornarà sense dubte a deixar-nos imatges tants potents, com les prèvies al 9-N de 2014.

ARROSSEGATS. Amb la seva habilitat habitual, l'Estat espanyol ha acabat per empènyer l'espai del Comuns allà on molts dels seus membres no hi volien anar. A l'espera que en les properes hores acabi el procés de votació interna, tot fa pensar que els d'Ada Colau i Xavier Domènech es decantaran per cridar a la participació en el Referèndum d'Autodeterminació que ells anomenen mobilització. Que sí, però que si van i voten, com si li volen dir animal de companyia. Les bestieses acumulades en poques hores per la fiscalia a les ordres del PP ha provocat autèntica vergonya aliena. Que hi hagi 750 alcaldes imputats en defensa del dret a votar i un d'ells no sigui Ada Colau, activista anti-sistema fa tan poc, és realment sorprenent. Si l'alcaldessa de Barcelona tenia previst mullar-se molt a darrera hora i a la vista de qui aparegués com a guanyador cert en el pols que mantenim, la realitat l'acabat arrossegant.

CORREUS. No perquè ho donéssim per descomptat el fet revesteix menys gravetat. Aquests darrers dies, reblant el clau, hem vist com el Regne d'Espanya se saltava totes les normes bàsiques de funcionament d'un estat democràtic: no hi ha dret fonamental ni llibertat bàsica que de ponent no s'hagin passat pel clatell. Després d'impedir el debat i trepitjar la inviolabilitat parlamentària, hem vist atemptats permanents al dret de reunió, associació i manifestació, a la llibertat d'expressió i informació, tancament de webs, prohibició de cartells, un llarguíssim etcètera d'excessos que estan situant la batalla just en el punt on la volia l'independentisme. Entretant, els de les garanties i el respecte a les minories, els de les formes, miren cap a una altra banda. També, quan Correus fa una circular als seus treballadors advertint-los que no acceptin cap efecte relacionat amb el Referèndum. I com sabran el seu contingut, violant-lo?

CURTCIRCUIT. Estan profundament desanimats. No confien gens en les seves possibilitats. Acumulen guàrdies civils a Calella i policies nacionals a Reus, bàsicament, perquè no se'n refien de la fidelitat a l'ordre legal de la metròpoli per part del cos de Mossos d'Esquadra. Tant és així que han volgut implicar les policies locals i tot, una peça que pot ser important en els ajuntaments més grans controlats pel PSC. El cert és que han entrat en pànic. Només així s'expliquen apostes tan absurdes com l'anunciada pels mitjans de la capital en relació al tancament del subministrament elèctric als col·legis electorals.  Que se sàpiga, més enllà de les set del vespre, la llum artificial no ha de jugar cap paper en el desenvolupament normal d'una jornada electoral. Pensen potser en l'ús d'ordinadors com en el 9-N, sense adonar-se que aquesta vegada sí es disposarà d'un cens, com sempre. Idees surrealistes nascudes de la desesperació.

ESCALA. És un problema de magnituds. L'Estat espanyol no disposa a Catalunya d'una infraestructura suficient per a imposar-se a una revolta general. Caldria un ús desproporcionat de la força, que no és pot ni pensar dins la Unió Europea. Disposa, això sí, d'un potentíssim arsenal jurídic i d'una arquitectura judicial dissenyada al seu servei, capaç de perseguir la dissidència política en forma de desobediència. Es tracten, però, d'una eines legals pensades per a la seva aplicació en casos puntuals i en absolut dimensionades per actuar contra una massa organitzada. El govern Rajoy, obsedit amb evitar un ús descontrolat de la repressió, aviat, d'aquí no massa dies, s'adonarà que és impotent i que només li queda una sortida inviable, en forma de violència. Quan això arribi, la pressió per part de l'opinió pública, en bona part constitutivament anticatalana, que han ajudat a conformar durant anys se'ls abraonarà al damunt enfollida.

FIDELITAT. Cal que continuem caminant junts. Si anem a l'una, guanyem. Com diu el vicepresident Junqueras, cal que fem de la nostra nova sobirania una qüestió col·lectiva. Resulta ara molt necessari agrair el patriotisme dels qui van al davant. Durant molts mesos han estat sistemàticament qüestionats des de dins i des de fora: ara, posant-hi la cara, s'arrisquen per tots nosaltres. És el moment d'agrair els membres del Govern, els alts càrrecs, els diputats i la mesa del Parlament, els responsables dels mitjans de comunicació, de la Sindicatura electoral, els alcaldes, tots aquells qui han decidit cremar les naus en defensa de la llibertat. Han demostrat creure molt més en el projecte d'un país nou que molts que encara romanen al sofà criticant-los. El temps acabarà posant tothom a lloc, però ara cal regraciar sobretot als nostres herois que estiguin disposats a tot. Cal entomar el repte moral de no deixar-los sols ni un moment.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 

---

Notícies relacionades