Ja són a la gola del llop
Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.
Exactament igual com van fer els seus pares i avis el 1939, ens acusen de sedició per voler plantar les urnes i defensar la democràcia. Justifiquen així una exhibició maldestra de força que ha convertit la nostra revolta en absolutament irreversible. Això ja no té marxa enrere. L'únic dubte és durant quant de temps podran mantenir el seu règim d'ocupació del país, basat en una escalada sense fi de vulneració de drets fonamentals. Fins i tot una part substancial dels catalans contraris a la independència s'han quedat sense esma per defensar la repressió. El relat de la submissió a la llei s'ensorra arreu del món, allà on no és vociferat dia i nit a través dels seus mitjans, que han fet de la mentida, l'única forma de mantenir dreta l'estafa del 78. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.
CASSOLADA. Dimecres, encara que assabentat per les xarxes socials, m'agafa trafegant a la cuina, quan passen només un parell de minuts de l'hora convinguda. Se sent una remor intensa de fons que ve del patí de llums i que no trigo a identificar. La cassolada! Els de casa sortim corrents cap a la terrassa i el soroll ja és espectacular. Supera clarament qualsevol altra convocatòria anterior que haguem viscut en les millors jornades de reivindicació i protesta, des de la Guerra de l'Iraq al 9-N. Al dia següent, es repeteix l'escena, corregida i augmentada. Els nostres veïns s'hi afegeixen. A l'enèrgic repic d'atuells s'afegeix una claxonada rotunda. És gairebé tot un país reaccionant al cop d'estat, a l'atac més important a les llibertats nacionals de Catalunya dels darrers quaranta anys. Divendres s'afegeix la iniciativa d'una apagada de llums simultània de deu minuts: cassolada a les fosques. Tercera nit, segur que encara més intensa.COL·LEGIS. Dijous es fa pública la relació de seus electorals per al proper 1-O: es tracta, en bona mesura, com sempre, dels mateixos punts de votació habituals a totes les eleccions. Molts són centres d'activitats públiques de tota mena, culturals, educatives i associatives. Probablement, el darrer divendres de campanya, quan les acabin, caldrà estar preparats per ocupar-les, per protegir-les. L'arriscadíssima i irresponsable acumulació a Catalunya, aquests dies d'alerta 4 terrorista, de fins 9.000 efectius de la Policia espanyola i la Guardia Civil que desguarneixen molts possibles objectius gihadistes, denota clarament la voluntat d'intervenir per a impedir físicament la jornada electoral del primer d'octubre. Caldrà, doncs, pacíficament, defensar cada punt de votació. Primer contra el precinte i després contra la confiscació del material i les urnes. Objectiu: que les forces d'ocupació espanyola triguin el màxim temps possible a tancar cada col·legi electoral. Com més salvem, més vots recomptarem.
COMPTATS. La roda del hàmster o el dia de la marmota són expressions habituals que acompanyen aquest llarg procés. Hi he pensat en sentir els Comuns referir-se una i altra vegada al Referèndum de l'1-O com una mobilització. Amb el seu capteniment, de fet, repeteixen allò que els mateixos sectors polítics ja van intentar amb motiu de les primeres mobilitzacions posteriors al cop d'estat del TC amb la famosa sentència de l'estiu de 2010. Deien aleshores que encara que el lema de la manifestació fos independentista que ells es manifestaven per altres motius. Ara, s'intenta descafeïnar el Referèndum vinculant parlant de mobilització. Segurament ja en són conscients, però caldrà avisar-los que aleshores ni ara ja no és temps de mitges tintes. Es justifiquin con vulguin, el cert és que en valorar les xifres de manifestants no s'hi feien distincions i en el recompte del Referèndum tampoc no n'hi haurà.
DETINGUTS. Presos polítics, una línia vermella que ningú els compra. L'agressió contra les institucions catalanes serà, més aviat que no es pensen, el seu daltabaix. Escorcolls pel boc gros. Sovint, sense ordre judicial. Fins i tot a partir de bromes fetes a Whatsapp. Algun dia potser arribarem a saber el cost econòmic de tota aquesta repressió. Operacions de provocació a la recerca de violència. Detencions dutes a terme com si es tractés de presos perillosos: set agents de la guàrdia civil per a anar a buscar una treballadora de Vicepresidència. Gent abordada en ple carrer, a les seves cases, sortint del seu pàrquing. Clara voluntat exemplaritzant. Es tracta d'atemorir i d'humiliar. Divendres, poc abans de sortir en llibertat amb càrrecs, alguns dels detinguts són obligats a declarar emmanillats. Ens tenen un odi visceral. A hores d'ara no hi ha argument més potent a favor de la independència que el convenciment que no volem viure escenes com aquestes mai més.
EMPAPEREM. Participo en una de les desenes d'empaperades d'aquests dies a Catalunya. Al matí, a pocs metres de casa, la Guàrdia Civil ha confiscat fulletons del Referèndum encarregats per la Generalitat. La mateixa nit, entre 200 i 400 persones segons les fonts ens hi ajuntem per empaperar fins a l'últim racó de la ciutat. N'hi ha de totes les edats i perfils. Molts hem vingut sols i busquem amics o saludats amb qui compartir escamot de sedició. Tothom arriba a la plaça amb el seu feix de propaganda "il·legal" i auto-editada. A l'hora convinguda, els anònims impulsors de la iniciativa ens avisen que això que fem no és en cap cas il·legal i que si ens aturen les forces del desordre hem de demanar el número d'identificació dels agents i prendre imatges, a fi de facilitar una possible denúncia. Seran potser 10.000 cartells escampats de cop. Som un poble increïble. Demà, les següents encartellades.
ENTRENATS. Si la setmana passada, la reacció de Valls havia estat el referent, dilluns, l'actitud de la gent davant la confiscació de materials electorals a la seu d'Unipost a Terrassa marca la línia. Resistència passiva. Asseguts a terra. En pes mort. I que ens treguin un a un. Així haurà de ser fins al dia 1-O. Dimarts arriba la provocació de la policia espanyola davant la seu de la CUP, on intenten entrar sense ordre judicial. Bàsicament, busquen una algarada. Fins i tot infiltrant-se descaradament entre la gent que hi acudeix en la seva defensa. En dos dies hem contrarestat el seu guió de campanya, que ni tan sols la manipulació més exagerada dels mitjans de comunicació d'allà aconsegueix revertir. Divendres, esclata l'acusació per sedició contra la manifestació on és crida "El carrer serà sempre nostre": aquest és el quid de la qüestió. No assumeixen que, parafrasejant el ministre franquista que va fundar el seu partit, "la calle ya no es suya".
Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
Notícies relacionades
- Fem campanya, parlem de la República! 17.09.2017.
- Ja són aquí: estat d'excepció i suspensió de l'autonomia 16.09.2017.