La revista dedica la portada del darrer número a la qüestió catalana, i comença l'editorial assegurant que "quan una democràcia envia anti-disturbis a colpejar àvies al cap per evitar que votin, alguna cosa va realment malament." La reacció de Rajoy "aboca Espanya a la pitjor crisi constitucional des de l'intent de cop d'estat de 1981" i "només una negociació pot retornar la calma".

The Economist és clar: qualsevol acord ha d'incloure la possibilitat d'un referèndum sobre la independència. El setmanari considera que una declaració d'independència seria "irresponsable" i "temerària"; ara bé, insta Rajoy a resistir la temptació de suspendre l'autonomia de Catalunya i arrestar líders independentistes.

La revista assegura que quan les aspiracions independentistes d'una societat arriben a un punt crític, els governs tenen tres opcions: aixafar-les, acceptar-les o negociar de bona fe, sabent que la separació és una de les possibilitats. "Agredir ciutadans pacífics pot funcionar al Tibet, però no és sostenible en una democràcia occidental", segueix.

"Un desastre per Espanya"

 

The Economist compara Puigdemont amb "populistes" d'arreu i l'acusa d'oferir una "visió simplista" i d'obviar "els costos de la independència". Tampoc creu que el president català tingui un mandat real per declarar la independència, ja que "va passar per sobre de les lleis per tal d'autoritzar el referèndum" amb una "majoria ajustada" i "sense un debat com cal".

 

El setmanari alerta dels riscos de la independència: "seria un desastre per a Espanya" i "també perjudicaria els catalans". Ara bé, reconeix que Catalunya "podria sobreviure econòmicament".

 

La revista creu que una majoria de catalans optaria per quedar-se a l'estat espanyol si Madrid oferís més autonomia fiscal, una major protecció del català i "alguna mena" de reconeixement de Catalunya com a nació. També planteja la possibilitat d'una reforma federal.

 

'The Economist' considera que l'estat compte amb raons prou sòlides per garantir la seva unitat territorial. Ara bé, aquesta no es pot conservar per la força, sinó que "s'ha de guanyar amb la força dels arguments".