Política Última actualització Dijous, 23 de setembre de 2010 05:00 h

Puigcercós reafirma el seu compromís amb la Catalunya emprenedora al llibre 'El País que tenim'

És un recull de converses del líder independentista amb 16 ciutadans que destaquen per la seva 'cultura de l'esforç'

El president i candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, Joan Puigcercós, reivindica el valor de l'esforç en el llibre 'El País que tenim' (Pòrtic) que signa l'escriptor Jordi Llavina i que relata les converses de Puigcercós amb 16 ciutadans -també del País Valencià, les Illes i la Catalunya del nord- que han excel·lit en algun aspecte de la vida, tots a partir del sacrifici i la voluntat de superació. Al llibre, el líder d'ERC es defineix com un polític 'atípic' compromès amb Catalunya. Puigcercós hi explica que és independentista des de ben petit i que va decidir fer el salt a l'acció política amb 17 anys, després de veure com es negaven a vendre un bitllet de tren a una dona a Ripoll per demanar-lo en català.

Al llarg de sis mesos, Puigcercós, Llavina i diverses persones de l'equip del president d'ERC han recorregut el país per mantenir converses amb diverses persones d'entre 35 i 45 anys amb històries vitals i professionals ben diferents, però que comparteixen entre si la perseverança i la voluntat de superació malgrat les adversitats -sense excloure el fracàs- en els seus respectius projectes, ja siguin professionals o vitals.

És gent feta a sí mateix, de 'pedra picada'. El mateix Llavina les descriu com a 'persones de relleu' que 'no són conegudes, però que -plogui, nevi o faci sol- aixequen la persiana del negoci i s'arromanguen, homes i dones que salten per sobre dels esculls, que no es deixen intimidar, que encaren situacions de risc i que, a sobre, tenen la gosadia de vèncer-los molt sovint'.

De fet, Llavina afirma que quan Puigcercós parla de la seva ciutat natal, Ripoll i  li 'surt l'orgull de classe', el de 'l'home tossut que ha començat de baix, a qui no li han regalat res'.

La frase de Puigcercós amb què Llavina titula el capítol dedicat a la conversa que va mantenir amb ell, esdevé una autèntica declaració de principis del candidat republicà: 'Hem d'estar orgullosos del país que tenim!'. Al llarg del relat, Puigcercós es manté en un segon terme, cedint tot el protagonisme als seus interlocutors. Es mostra convençut que a ERC les eleccions del 28-N els aniran 'molt millor del que pronostiquen algunes enquestes': 'Si haguéssim de fer cas dels sondejos, ERC viuria permanentment en el desànim'.

Els pactes i l'aposta per la consulta d'independència

Després de proclamar que a ERC 'les idees pesen més que els interessos', en contraposició amb 'altres partits', torna a deixar clar, 'provocat' per l'autor del llibre, que ERC 'formarà govern només amb aquells que estiguin disposats a fer un pas seriós, ferm, decidit, a favor de la sobirania d'aquest país. Amb aquells que prenguin partit per tirar endavant una consulta per la independència i que ho facin d'una manera inequívoca'. 'No ho puc dir més clar', afegeix. A més, afirma que no necessàriament aquesta condició porta ERC a l'oposició, i argumenta que el 2002 només els republicans apostaven per la reforma de l'Estatut i s'hi van acabar afegint la resta de partits catalanistes.

A més, si bé admet que 'molta gent' que creu que l'aposta pel pacte amb el PSC ha estat un 'error estratègic', diu estar 'convençut' d'aquesta decisió. 'Crec que, en un futur no gaire llunyà, tothom aplaudirà el que vam fer', encara afegeix el líder republicà, que situa entre els seus polítics europeus més admirats l'exprimerministre francès Lionel Jospin.

Amant de la muntanya, el cafè sense sucre, aficionat a l'atletisme i al bàsquet -seguidor de la Penya- i del futbol -del Barça-, revela que considera que el seu principal actiu com a polític és 'l'empenta, el convenciment d'anar fins al final' en els temes que treballa. També, però, identifica la 'vehemència' és el seu principal 'defecte'.

Deixa anar al llarg del relat les transformacions que Puigcercós reivindica com a 'valentes' que ha dut a terme el pas de les esquerres pel Govern. I situa la immigració com el 'problema polític més important' dels que hi ha plantejats, després de l'arribada de més d'1 milió de nous catalans els últims anys. Per això, aposta per 'assimilar' els nouvinguts i 'aconseguir que tota aquesta gent vinguda de llocs molt diferents deixin de sentir-se immigrants per esdevenir ciutadans nacionals' de Catalunya.

Pel que fa a la repercussió de la nova immigració damunt la llengua, considera que 'l'arribada massiva d'immigrants no representa un empobriment de la llengua ni en comporta un ús cada cop més minoritari, com es diu sovint'.

El president d'ERC reivindica que per incorporar la nova immigració cal 'l'imperi de la llei'. 'Ens cal una esfera comuna, laica, defensora dels drets humans, que inclogui a tothom', malgrat que reconeix la 'tradició cristiana i catòlica' del país. Per això, diu que el 'revolten aquells que per fals progressisme, es neguen a fer el pessebre a escola o proposen noms alternatius a les festes de Nadal o Setmana Santa'. 'Tot això forma part de la nostra tradició i no hi hem pas de renunciar', afegeix.

Malgrat que creu que els últims anys ha crescut la 'consciència nacional' i 'no existeixen els enfrontaments' que fa uns anys 'dividien' el país, com entre la Catalunya rural i la urbana, sí que reivindica en diverses ocasions que cal 'acabar amb la mirada urbana del món rural'.

El primer advocat gitano de Perpinyà

En el llibre, amb pròleg del filòsof Josep Maria Terricabras, Puigcercós conversa, entre altres, amb Ramonet Valls, el primer advocat d'ètnia gitana de Perpinyà, on s'hi van establir fa 500 anys. La comunitat gitana catalanoparlant de Perpinyà la formen 10.000 persones, el 10% de la població de la ciutat nord-catalana.

Ja en aquella conversa, anterior a la polèmica generada pel govern francès de Nicolas Sarkozy entorn a l'expulsió de gitanos, Ramonet Valls ja alertava que els gitanos de Perpinyà eren víctimes d'un racisme 'aclaparador' -segons Llavina- i segueixen patint encara ara la 'humiliació' i la 'marginació' constants. Fins i tot a l'escola pública, on 'als gitanos els asseuen al fons o, a les gitanes, els fan fer manualitats'. El pare de Ramonet Valls, també Ramonet Valls, posa en valor que mentre 'els altres' només volen els seus vots sense comptar amb ells, ERC de la Catalunya del Nord hi compta i, fins i tot, el va incloure de número tres a les eleccions municipals.

Valls assegura que la tradició catalana a Perpinyà la mantenen ni més ni menys que els gitanos: 'Som els que naixem, vivim i morim en català. Som catalans catalans. Si antigament el caló era l'arrel gitana, la nostra llengua ara és el català'. Ara bé, malgrat que finalment ha pogut acabar exercint l'advocacia, Ramonet Valls relata amb Puigcercós com l'administració francesa li ha posat una 'trava rere l'altra'.

A més de Valls, Puigcercós conversa en el llibre -que es presenta avui dijous a la llibreria Bertrand de Barcelona- amb l'alpinista Xavier Arias; Rosalie Belemtougri, mediadora sanitària originària de Burkina Faso; Marta Capdevila, il·lustradora que malgrat la seva sordesa profunda des del naixement ha fet realitat el seu propòsit de sentir-hi; Eudald Domènech, empresari de la comunicació; Roser Galceran, empresària de la restauració arquitectònica.

També conversa amb Gemma Garcia, encarregada d'una explotació hortícola; Biel Gelabert, director del centre d'assistència social Ca l'Ardiaca de Mallorca; Dariana Groza, enginyera i valenciana, a més d'activista per la llengua valenciana, d'origen romanès; Roger Mas, cantautor; Jordi Rosell, analista informàtic, invident; Marcel Sabaté Coca, enòleg i productor vitivinícola; Lluís Torrent, científic; Dani Valls, pagès i empresari ecològic; Elisabet Vendrell, presidenta de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais de Catalunya i pionera en la lluita pels drets d'aquest col·lectiu, i Jordi Vilà, cuiner.

---

Notícies relacionades