Duran i Lleida assegura que una Catalunya independent seria un tumor amb metàstasi per la UE ! directe!cat

Política

Última actualització Dimarts, 21 de novembre de 2017 11:15 h

Duran i Lleida assegura que una Catalunya independent seria un tumor amb metàstasi per la UE

L’exlíder d’Unió creu que el 155 no és “un atemptat a la democràcia”, que les eleccions són “necessàries” i nega que hi hagi “presos polítics”

( 1 vot )

Carregant

Redacció | L’exlíder d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida ha assegurat aquest dimarts en un esmorzar informatiu a l’hotel Ritz de Madrid que “la separació de Catalunya d’Espanya seria com un tumor que faria metàstasi al conjunt de la UE”.

Xavier Trias i Josep Antoni Duran i Lleida

Comparteix

URL curta

Etiquetes

21-D, Carles Puigdemont, CiU, eleccions, eleccions 2, Josep Antoni Duran i Lleida

Davant una nodrida representació dels partits constitucionalistes –i sense cap diputat o senador del PDeCAT, ERC o Podem- Duran i Lleida ha insistit que la independència generaria una “disgregació europea” que portaria la unió a una profunda “crisi existencial”.

L’exlíder d’Unió, que s’ha definit com un “defensor del règim del 78” i ha demanat una reforma constitucional precisament per preservar aquest acord, ha afirmat que malgrat que l’article 155 “no li agrada”, no es pot dir –com fa l’independentisme- que sigui “un atemptat a la democràcia”. També ha apuntat que les eleccions del 21D són “necessàries” tot i que “insuficients”, i ha negat –malgrat que no comparteix la decisió de la jutgessa Lamela- que es pugui considerar que els consellers empresonat siguin “presos polítics”.

L’esmorzar informatiu de Duran i Lleida ha reunit una àmplia representació dels partits constitucionalistes. Hi ha estat presents la ministra de Sanitat Dolors Nadal, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, a més dels exministres Manuel García Margallo i Elena Salgado, l’expresident del TC Francisco Pérez de los Cobos, el ‘pare’ de la Constitució Miguel Herrero Roríguez de Miñón, i la portaveu adjunta del Grup Socialista al Congrés, Meritxell Batet. També l’expresident de Telefónica, César Alierta.

"Tristesa" per Catalunya"

L’exlíder d’Unió s’ha definit com “un ciutadà amb una motxilla d’experiència política”, ha expressat la seva “tristesa” per la situació política a Catalunya, i ha demanat que no es confongui “catalanisme polític amb independentisme”. “Jo mai he estat independentista, no ho vaig ser en el passat ni o sóc al present”, i “no està a les meves intencions professar aquest credo, que respecto moltíssim sempre que es defensi en el marc de la llei”, ha sentenciat.

Segons Duran i Lleida, fruit del procés avui “Catalunya està dividida” i “pateix conseqüències econòmiques”, i malgrat que la República no s’ha fet realitat, el procés “ens està perjudicant el turisme i l’increment de l’atur està a la cantonada”. En tot cas ha demanat que no es faci boicot als productes catalans, perquè els seus efectes tenen repercussió a altres parts.

En aquest marc ha afirmat que el debat que té lloc a Catalunya és “purament sentimental” perquè racionalment “avui no és possible la independència”. “No es pot ser un estat independent sense deixar de formar part de la UE d’empobrir-nos ni trencar la cohesió social”, ha dit, perquè “no es pot ser independent sense que et reconegui ningú”.

155, 21D i presos polítics

Duran i Lleida ha afirmat que a ell “particularment no li agrada” que s’hagi aplicat l’article 155 de la Constitució, el cert és que és un article que “està a la Constitució” i “no es pot dir que és un atemptat a la democràcia”. Segons l’exlíder d’Unió, si s’aplica aquest article és “perquè algú abans al Parlament, com els lletrats, ja van dir que el procés anava en contra de la Constitució Espanyola”.

També ha afirmat que les eleccions del 21D són “necessàries” però no “suficients” per normalitzar la situació, i ha negat -tot i que ha afirmat que no comparteix la decisió de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela- que es “des del punt de vista jurídic” es pugui considerar que els consellers que estan a la presó són “presos polítics”.

“Reformar la Constitució”

En aquest marc s’ha definit com “un defensor del règim del 78” i ha demanat que un cop recuperada “la normalitat” a Catalunya caldrà “parlar i negociar”. També ha advertit a més que considerar que Espanya és un règim franquista o comparar-la amb Turquia és “un insult”.

Precisament per preservar aquest acord constitucional del 78, l’exlíder d’Unió ha apuntat que cal “reformar la Constitució”. Aquesta reforma, segons Duran, no ha de ser “per acontentar els independentistes” però sí “atractiva per a Catalunya”. “És l’hora de la retrobada, com vam fer l’any 1978”, ha sentenciat.

Ha faltat “intel·ligència política”

En tot cas ha afirmat que des de l’Estat ha faltat “intel·ligència política” per bastir d’arguments aquells catalans que estan en contra de la independència, i ha recordat que “interessa a tothom” trobar un marc per prolongar la convivència. Segons Duran i Lleida, caldrà afrontar la situació des del “realisme”. “Tenim massa polítics que es posen a seguir a la gent i no que liderin la gent”, ha afirmat.

Segons Duran i Lleida, el fet que Barcelona no hagi aconseguit la seu de l’Agència Europea del Medicament “no té res a veure el 155, ni l’1-O”, i en canvi “sí que ha tingut alguna cosa a veure la inestabilitat, tot i que no és l’únic motiu”. La inestabilitat “no ha estat per a res útil i ha llastrat” la candidatura, però “no és l’únic problema que hem tingut”, perquè “Espanya ja té altres seus” i altres països han teixit “aliances”.

Ha destacat els “esforços de les administracions i particularment de la ministra de la Sanitat” per fer-ho possible i ha afirmat que ell va tenir converses amb dirigents europeus per encàrrec de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i cap dels seus interlocutors va fer referència a l’1-O.

L’exlíder d’Unió ha afirmat a més que ell “no tornarà a la política”, cosa que “no significa que no segueixi de per vida inquiet i vivint la política”. “Sóc vocacionalment polític i ho seguiré essent en aquest sentit”, ha dit.

Acord d’”emergència” amb el PSC

En tot cas ha tornat a dir que votarà el PSC perquè ha fet “un bon acord” amb Units, on hi ha gent que abans militava a Unió. “Em sembla una generositat per part del PSC que haguem arribat a aquest acord, fet que demostra que Iceta està demostrant des del minut zero la seva capacitat de diàleg”.

Segons Duran, l’acord es fa davant una “situació d’emergència” per “treure Catalunya del pou o del barranc on se l’ha posat”. S’ha mostrat esperançat que a les eleccions hi pot haver “sorpreses agradables” per a aquesta opció, però ha negat que tingui cap voluntat de ser conseller.

El 3% era només “d’un dels dos partits de la coalició”

Duran i Lleida ha recordat que el cas del 3% no és de l’antiga CiU, sinó “d’un dels dos partits de la coalició”, en referència a Convergència, i ha apuntat que ell mai va tenir cap “coneixement” d’aquests cobraments del 3%, “si és que realment existeix”.

L’exlíder d’Unió ha afirmat que “Puigdemont ha estat ben assessorat” anant a Bèlgica, i ha citat els precedents amb presos etarres, el fet que hi hagi un partit independentista al Govern i els precedents històrics de conflictes entre aquest país i l’Estat, a més de “l’altaveu” europeu.

Escoltar