Política Última actualització Dissabte, 4 de desembre de 2010 20:28 h

Els aeroports recuperen lentament la normalitat després de la vaga encoberta dels controladors

Els vaguistes tornen a la feina sota supervisió militar després de la declaració de l'estat d'alarma

Vint hores sense espai aeri. 600.000 passatgers afectats. Uns 6.000 vols cancel·lats, milers més amb llargs retards i molts d'altres desviats. Són les dades del balanç de la vaga encoberta dels controladors aeris espanyols, que ha provocat un dels majors caos aeris a l'Estat en plenes vacances pel pont de la Puríssima. El govern de Zapatero ha declarat l'estat d'alarma i els controladors han tornat a la feina sota la pressió de penes de presó, i amb els militars al capdavant del control de l'espai aeri. Les tensions entre AENA i el govern i els controladors pels canvis en les condicions laborals han perjudicat centenars de milers de passatgers que han vist alterats el seus plans de viatge.

Aena ha reobert a dos quarts de quatre de la tarda de dissabte tot l'espai aeri espanyol, després que la gran majoria dels controladors del torn de tarda han tornat a la feina. Segons Aena, 's'anirà recuperant paulatinament la normalitat a l'operativa aeroportuària en els vols que continuïn programats, és a dir, aquells que no hagin estat cancel·lats prèviament'.

De fet, tot i la reobertura de l'espai aeri, les companyies Ryanair, Vueling, Air Nostrum, Spanair, KLM, Air France i Easy Jet han cancel·lat els seus vols per aquest dissabte. Ibèria, que en un principi havia dit que cancel·lava tots els serveis, assegura que podrien arribar a l'Estat espanyol els vols internacionals, especialment els transatlàntics, que estan aturats a d'altres països.

Divendres, la vaga sorpresa dels controladors aeris va obligar a cancel·lar 1.686 dels més de 5.000 vols programats a tot l'Estat espanyol. La situació ha estat molt més greu aquest dissabte, quan a les dues del migdia ja s'havien cancel·lat el 52% dels 4.307 desplaçaments aeris previstos per la jornada.

El primer vol que s'ha enlairat de l'aeroport d'El Prat aquest dissabte, pocs minuts després de les 16.00 hores, ha estat un avió amb destinació a Zurich de la companyia Swissair. A l'aeroport de Barajas de Madrid ha estat una connexió Madrid-Tenerife d'Air Europa, segons Aena. Els aeroports de Girona i Reus no reprendran l'activitat fins diumenge, ja que tenen tots els vols cancel·lats. El ministre de Foment, José Blanco, espera que la situació pugui tornar a la normalitat en les properes 24-48 hores.

En 'estat d'alarma'
La progressiva recuperació de l'estat aeri espanyol es deu a la decisió del govern de José Luis Rodríguez Zapatero de declarar l'estat d'alarma en una reunió extraordinària aquest dissabte al matí. En estat d'alarma, els controladors resten sota jurisdicció militar, queden 'mobilitzats' i se'ls pot detenir i acusar d'un delicte de desobediència si es neguen a treballar. És la primera vegada des del final de la dictadura franquista que l'estat d'alarma es declara a Espanya.

El govern va amenaçar en aplicar aquesta mesura el divendres el vespre. Al veure que la militarització del control aeri iniciada durant la nit no havia aconseguit que els controladors tornessin a treballar -molts van tornar als aeroports però sense fer res- el govern ha decidit adoptar aquesta decisió inèdita, que es pot allargar durant un màxim de 15 dies, segons ha informat el vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba.

El Codi Penal estableix penes de fins a un màxim a vint anys de presó pels civils que incorren en un delicte de desobediència durant un estat d'alerta. Mitjançant el decret excepcional que regula l'estat d'alerta, tots els treballadors de l'Administració Pública i els cossos policials s'han de sotmetre a les ordres de l'autoritat i poden rebre l'ordre de fer serveis extraordinaris.

Tensions entre el govern espanyol i els controladors
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero i els controladors aeris han mantingut disputes des de fa aproximadament un any per uns canvis en les condicions laborals que els treballadors consideren que posen en perill la seguretat i que els poden augmentar l'estrès. Durant l'estiu, AENA va acusar en diverses ocasions als controladors de fer una 'vaga encoberta', ja que molts van deixar d'anar a treballar al·legant problemes de salut. A l'agost, el sindicat de controladors va aprovar per un 98% la convocatòria d'una vaga, però els treballadors finalment es van fer enrere per, segons ells, no perjudicar les vacances d'estiu als ciutadans.

El punt culminant de les tensions, però, ha estat aquest divendres, després de l'aprovació al Consell de Ministres d'un nou decret que estableix que els controladors han de treballar de forma efectiva 1.670 hores a l'any i no poden comptabilitzar-hi permisos especials o baixes per qüestions de salut. El maig, es va aprovar un decret regulant el nombre màximes d'hores de treball dels controladors, i molts van advertir que a finals d'any ja les haurien complertes. Alguns es van negar a treballar més al·legant motius de seguretat i estrès, però el govern va decidir canviar el decret i no incloure-hi baixes i d'altres absències de la feina. A més, a partir d'ara, si els treballadors volen una baixa de salut, hauran de passar una revisió mèdica.

A més, els treballadors estan en contra del nou model de gestió aeroportuària que impulsa el govern. El portaveu dels controladors, César Cabo, ha assegurat en un comentari al seu Facebook que l'aturada d'aquest divendres i dissabte no s'havia organitzat des del sindicat USCA i que 'les bases han reaccionat pel seu compte davant d'aquesta nova limitació de les condicions laborals'. Durant tota la jornada, i abans de la declaració de l'estat d'alerta, el sindicat ha fet 'una crida als companys perquè acudeixin als seus llocs de feina i es recuperi el servei'.

La reacció dels altres sindicats
La resta de sindicats de treballadors d'altres sectors han lamentat els problemes causats per la vaga dels controladors, que molts han considerat 'desproporcionada'. El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha definit com a 'sabotatge' l'actitud dels controladors i ha indicat que les seves reivindicacions no obeeixen 'a un conflicte laboral en sentit estricte'. Segons ell, els controladors 'han rebentat qualsevol possibilitat d'establir vincles de solidaritat amb la resta de treballadors'. Amb tot, Gallego també ha criticat l'actitud 'irresponsable' del govern espanyol, que ha iniciat la reforma de les condicions laborals dels controladors en 'la pitjor de les dates possibles'.

El secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha titllat el caos aeri provocat per la vaga salvatge dels controladors de 'cúmul de despropòsits'. 'El decret del govern espanyol és un despropòsit considerable perquè no es poden comptabilitzar com hores efectives de treball els períodes de baixa i la resposta dels controladors és absolutament desproporcionada, ja que no poden utilitzar els ciutadans com ostatges', ha assenyalat Álvarez, que considera que 'el govern ha estat massa complaent i els controladors han abusat'.

Amb una posició diferent, el tercer sindicat de Catalunya, la Confederació General de Treballadors (CGT), ha condemnat 'de forma absoluta l'estat d'alarma decretat pel govern', especialment perquè 'suposa la suspensió, a nivells pràctics, dels drets constitucionals'. Segons la CGT 'el pitjor és que s'apliqui aquest estat d'alarma amb motiu d'un conflicte laboral'. Segons el sindicat, els incidents d'aquest dissabte estableixen 'un antecedent gravíssim' perquè a partir d'ara 'podríem estar assistint a la suspensió del dret a vaga a qualsevol sector'.

Molts controladors lamenten la que consideren una 'mala imatge' de la seva professió i de les seves reivindicacions. A finals del 2009, el president d'AENA, Juan Ignacio Lema, va xifrar en prop de 350.000 euros anuals el sou mig d'un controlador a l'Estat espanyol. El ministre Blanco ha promogut una reforma que obliga a disminuir els salaris fins als 200.000 euros, una situació que els controladors tampoc veuen amb bons ulls.

Els ciutadans, els més afectats
Els qui sí que no veuen la situació amb bons ulls són el més de mig milió de persones que han vist alterats els seus plans de viatge per culpa de la vaga. Arran del tancament de l'espai aeri, i després d'unes primeres hores d'incertesa i poca informació, molts passatgers han optat per tornar cap a casa o buscar mètodes alternatius per viatjar.

La companyia de trens Renfe ha augmentat en 9.400 el nombre de places, sobretot a les línies que connecten Barcelona i Madrid, però també a Sevilla, Màlaga, València, Alacant i Múrcia. Alguns passatgers d'Ibèria i Vueling han pogut accedir a bitllets de tren gratuïts gràcies a un acord de col·laboració entre les dues aerolínies i Renfe. Per tal de facilitar que la gent marxés de l'aeroport de Madrid, a la ciutat el metro ha estat completament gratuït, i s'han habilitat més autobusos.

Amb tot, molts passatgers han hagut de pensar en idees més imaginatives per arribar al seu destí. A Barcelona, un grup un grup d'una seixantena de persones ha llogat un autocar per 2.700 euros per anar a Ginebra i, des d'allà, agafar un avió cap a Nova York. Molts altres autobusos han sortit de la capital catalana en direccions diverses, des de Perpinyà, fins a Londres, passant per d'altres ciutats de l'estat espanyol. Aquesta tarda, tots els bitllets de bus per viatjar cap a les principals ciutats europees estaven esgotats. Molts taxistes també han rebut ofertes per fer llargs trajectes arreu de l'Estat o d'Europa.

A l'estació de trens de Barcelona-Sants hi ha hagut una mica més d'activitat del que és habitual en un dissabte festiu, però sense grans aglomeracions. Alguns passatgers que s'han quedat sense vacances han decidit tornar cap a casa en tren. En Marc i la seva parella, de Benicarló, que havien previst un viatge a Roma, han explicat a l'ACN que s'han resignat i han comprat un bitllet de tornada al País Valencià amb l'Euromed.

A Sants hi ha hagut durant tot el dia llargues cues per a llogar cotxes. En Massimo, un italià que tornava de l'Equador, intentava llogar un vehicle per poder arribar dilluns a Itàlia, on ha d'agafar de nou un avió per anar als Estats Units. La manca de cotxes disponibles, però, ha disparat els preus, i algunes companyies demanaven entre 500 i 1000 euros.

La vaga també ha afectat molts catalans que eren a l'estranger i que tenien previst tornar a casa aquests dies. Aquest és el cas de la Roser Carulla, que havia de volar aquest dissabte al matí a Barcelona des de París, i no ho podrà fer fins dilluns. Com ella, centenars de persones estan atrapades a la capital francesa perquè no hi ha vols i tots els trens estan ocupats.

Impacte en el sector turístic
La vaga dels controladors aeris també ha afectat el sector turístic del país. El president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV), Francesc Carnerero, ha explicat a l'ACN que aquest dissabte s'han cancel·lat set de cada deu viatges organitzats. Carnerero ha indicat que la vaga podrà provocar moltes cancel·lacions, ja que entre el 85% i el 90% de les persones surten de les vacances durant els primers dies, i la majoria hauran optat per no fer-ho per les complicacions aèries. El representant de les agències de viatges no ha pogut garantir que els afectats puguin recuperar tota la inversió, sobretot en els casos de destinacions llunyanes.

Als hotels de Girona, des d'aquest matí de dissabte han començat a rebre les primeres cancel·lacions, especialment les d'aquells turistes que havien d'arribar en avió a l'aeroport de Vilobí d'Onyar. Amb tot, la situació no es considera tan greu com la del volcà de cendra de fa uns mesos, ja que els hotelers destaquen que la majoria del turisme és intern, i moltes persones poden arribar en cotxe. 'El problema ara és diferent del que va provocar el volcà perquè es tracta d'un pont a nivell nacional i molta gent tenia previst venir amb cotxe perquè ve del mateix país', ha explicat a l'ACN Xavier Nicolazzi de l'Hotel Peninsular de Girona.

Però no tot són males notícies. Al Pirineu de Lleida confien que la crisi aèria porti més persones a les pistes d'esquí. El president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, Juan Antonio Serrano, ha explicat que hi ha hagut molt poques anul·lacions de reserves i que, de fet, el caos aeri pot portar més turistes al Pirineu durant els tres darrers dies del pont. De fet, les estacions d'esquí estan plenes, especialment d'esportistes de Catalunya, Madrid i València.

Per la seva banda, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha anunciat que emprendrà accions judicials contra els controladors aeris i contra AENA. L'OCU considera que els controladors han tingut 'un comportament inqualificable' i una 'actuació inacceptable'. L'organització ha recordat en un comunicat que el dret a la vaga ha de ser compatible amb el correcte funcionament de tots els serveis essencials, i ha indicat que els controladors 'han superat totes les línies vermelles'. A més, presentarà un recurs contenciós-administratiu contra Aena perquè no consideri 'causa major' un conflicte laboral que, segons l'OCU, era 'previsible'.

De fet, alguns passatgers ja han reclamat que els controladors 'paguin de la seva butxaca' les indemnitzacions pels problemes causats durant aquests dos dies de vaga. Alguns fins i tot ja s'han organitzat per presentar denúncies conjuntes davant de la justícia ordinària.

Diligències contra els controladors
Per la seva banda, les fiscalies de Barcelona, Tarragona i Girona han obert diligències per investigar si la vaga dels controladors suposa una infracció de la Llei de la navegació aèria. L'ordre l'ha emès la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, que alhora ha rebut instruccions del fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido. A Madrid, la fiscalia ha obert diligències similars per investigar les absències i les baixes que van presentar els treballadors.

En les properes jornades, els controladors hauran de treballar sota la jurisdicció militar. Qualsevol incident o qüestió que hagi passat a partir de la 1 del migdia de dissabte, i fins que duri l'estat d'alarma, serà tractada per la justícia militar.

---

Notícies relacionades