Companys i la Llei de la Memòria: l'hora de la veritat
El proper 15 d'octubre hauran passat 68 anys des de l'afusellament del President de la Generalitat republicana sense que s'hagi anul·lat el judici sumaríssim que el va condemnar a mort.
1
carregantEn la passada legislatura, el primer Govern de Zapatero havia promès una Llei de la Memòria Històrica que va aprovar a final de mandat a cuita-corrents. Com bona part de les promeses del President espanyol, la llei va quedar a mitges d'allò previst inicialment i va tenir l'oposició de bona part de les entitats de familiars de represaliats pel franquisme, un sector d'Izquierda Unida, Esquerra Republicana i, per motius òbviament oposats als anteriors, el Partit Popular també es va sumar a la negativa.
No va haver-hi una condemna del franquisme més enllà de la declaració d'il·legitimitat del règim del 18 de juliol. És a dir, que la Llei de la Memòria, que havia hagut d'esperar 30 anys i vuit legislatures des de la instauració del sistema 'democràtic', la màxima novetat que introduïa era que assegurava que el franquisme no havia estat legítim. Però no es va voler entrar en l'anul·lació de les causes judicials de la denominada justícia franquista que va condemnar arbitràriament a mort a desenes de milers de catalans i espanyols pel fet d'haver-se mantingut fidels al Govern que havia guanyat legítimament les eleccions. La justícia franquista doncs, quedava sense derogar. Seguia considerant-se justícia.
Però tot i això, Iniciativa per Catalunya i algun dels seus teòrics com el l'exfiscal Jiménez-Villarejo, van justificar la seva adhesió a la llei tot assegurant que la declaració d'il·legitimitat del franquisme obria la porta a que els tribunals de justícia ordinaris poguessin actuar d'ofici per anul·lar les causes de la justícia franquista com el Sumaríssim al President Companys.
Així doncs, el repte que ahir diumenge llençava Joan Ridao al conseller Saura s'inclou en aquest raonament que Iniciativa va defensar al Congrés dels Diputats ara fa un any quan es va pactar la Llei de la Memòria. Joan Saura, com a conseller que té aquestes atribucions en el Govern de Catalunya, té el deure moral i de coherència d'iniciar quan abans millor els tràmits d'allò que en van dir judici i que no va ser més que un aquelarre de catalanofòbia i d'odi a la democràcia com els arguments que van fer servir els franquistes per assassinar el President de la Generalitat de Catalunya, el President votat i escollit pel seu poble.
Imprimir
Enviar
La Cerdanya
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat