El festival Filmets fa ballar la titella de Pinotxo al ritme de música electrònica

Tres discjòqueis sonoritzen la primera adaptació cinematogràfica del conte clàssic de Carlo Collodi

ACN Badalona.-Pinotxo ha ballat aquest diumenge més enèrgic que mai. La popular titella de fusta i el seu fuster, Geppetto, van aparèixer per primer cop a la gran pantalla el 1911. El cineasta italià Giulio Antamoro feia la primera adaptació cinematogràfica al cinema mut del conte clàssic de Carlo Collodi (1883). El film s'ha tornat a projectar ara al Filmets de Badalona, sonoritzada en directe amb música electrònica. Tres discjòqueis han fet maridar el cinema més clàssic amb la música més moderna de sons estridents. Un dels músics, Joan Carlos Castro, ha explicat a l'ACN que el cinema mut està "tan allunyat del llenguatge cinematogràfic actual" que "per antic i diferent s'acaba apropant a la música experimental".

La projecció del 'Pinocchio elettronico' en el festival internacional de curtmetratges de Badalona ha estat estrena mundial d'un projecte que es presentarà el mes de novembre a Milà de la mà del Consolat General d'Itàlia a Barcelona, que és qui va fer l'encàrrec als discjòqueis Miclono, que a més de Castro formen també Javier Garcia i Jorge Pi MunueraUn dels seus integrants, Juan Carlos Castro, ha explicat que ja abans havien dut a terme un 'experiment' similar amb la sonorització de 'Les aventures del príncep Ahmed', una pel·lícula d'animació alemanya dels anys 20 del segle passat. El que fan, explica Castro, és el mateix que havien fet tradicionalment els pianistes amb el cinema mut, però en "clau contemporània".Segons Castro, el cinema mut està "molt allunyat" a l'actual llenguatge cinematogràfic i això l'acaba apropant a la música experimental, també allunyada per moderna del cinema més convencional: "El cinema mut té punts molt abstractes i experimentals i, paradoxalment, al ser molt antic i diferent, s'apropa a la possibilitat de fer coses experimentals".A l'hora de sonoritzar Pinotxo, els discjòqueis han "estudiat i seqüenciat" la pel·lícula a partir d'una lectura pròpia del fil. A partir d'aquí, en cadascun dels fragments imaginaris que han creat han anat "afegint ritmes, melodies i textures" fins que s'han sentit, diuen, "satisfets". Asseguren que aquest punt d'improvisació forma part de la "gràcia" del projecte.A diferència del cinema convencional, Miclono no treballa amb "clixés" per identificar moments del film amb sons determinats. Així, la por, la intriga o l'humor no tenen un so electrònic associat que es pugui reconèixer "Tampoc sonem igual cada cop. Hi ha cert grau d'interpretació que depèn de l'estat d'ànim o de la sonorització del moment", diu Castro.Filmets amb accent italiàDesprés de la projecció del 'Pinocchio elettronico', la sessió del 'Focus Itàlia' s'ha completat amb la projecció de quatre curtmetratge del país alpí que participen a la secció oficial del festival. Es tracta d'una història sobre desnonaments, 'Il legionario', de Hleb Papou; un film d'animació sobre el terratrèmol d'Itàlia de 1976, '59 seconds' de Mauro Carraro; un relat sobre el feixisme italià, 'Piccole italiane', de Letizia Lamartire; i un curt sobre cuina, 'Timballo', de Maurizio Forcella.

Enviar