Primer Lerroux, ara Colau
Ja hi tornem a ser, populisme per perpetrar un engany a les classes populars. Aquesta seria la definició del frau del naixement del nou partit de nom “comuns”. Ni han decidit les bases, ni aquestes tenen dret a dir res, al final el nou partit ha estat un pacte per les cadires on els de sempre han mantingut el seu protagonisme.
La prova que alguna cosa no va bé ha estat la poca participació, els organitzadors havien previs un pavelló ple i la sorpresa va ser les cadires buides i la presencia dels de sempre en la discussió de les esmenes, però malgrat el poc entusiasme, els promotors del projecte es van sortir amb la seva, van aconseguir mantenir l’ambigüitat respecte el procés independentista, que era la mare de totes les batalles ideològiques, mantenir dins el projecte dels “comuns” l’estratègia de la “puta i la Ramoneta” i esperar tranquil·lament el desitjat fracàs del procés independentista.
Colau i el seu projecte són avui la principal esperança de l’unionisme per acabar amb Puigdemont i Junqueras. Ada Colau disfressada de populista, com ja va fer en el seu dia Alejandro Lerroux, allunya de la veritable revolució democràtica a una part de les classes populars. El moviment Colau va néixer per canviar-ho i decidir-ho tot i amb els quasi dos anys de govern municipal poca cosa han fet en aquest sentit, no han canviat res i sobretot no han deixat decidir res.
Colau i els seus han perpetrat un gran acte de covardia, deixar sols els independentistes i intentar evitar que els seus es mullin en la revolució democràtica més gran dels darrers temps, la revolució del dret a l’autodeterminació. Colau i els seus volen esperar asseguts i sense desgastar-se les inhabilitacions del govern independentista per intentar guanyar per fer possible el seu engany, la República Catalana dins d’una monarquia espanyola.