Dilluns, 17.1.2011. 05:00 h

Anna Simó portaveu parlamentària d'ERC

'A ERC estem disposats a conformar majories, però que no ens vulguin només per a temes simbòlics'

---

El resultat de les eleccions del 28 de novembre de 2010 van causar un terrabastall al si d'ERC. Ara, un mes i mig després dels comicis, la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, n'analitza el resultat per a directe!cat, assenyala quin paper jugarà la formació republicana durant els quatre anys de Govern Mas i apunta com creu que haurà d'anar el congrés previst per a la tardor, en què espera que s'hi arribi amb només una llista unitària. I afegeix: 'Estaré allà on em demani el partit.'

També lamenta que CiU trigui 'en posar-se en marxa i en plantejar alguna proposta clau', reconeix que l'hostilitat mostrat pel PSC envers l'independentisme durant la campanya els va perjudicar i considera que no calia que Joan Carretero digués ERC ha de tenir vocació de lideratge: 'Fa molts anys que ho diem.' Sobre la irrupció de Solidaritat Catalana, es pregunta: 'Quan s'hagi de parlar de la supressió dels 80 quilòmetres per hora, coincidirem?'

Us esperàveu la davallada patida a les eleccions del 28-N?
Honestament?

Sí.
No, 10 diputats, no. Una davallada, sí, perquè sabíem com havia anat tota la legislatura, sabíem l’estat d’opinió que s’havia creat i l’estat d'opinió alternatiu que no vam ser capaços de crear. I també sabíem que una part important del nostre electorat no havia entès l'aposta estratègica que vam fer el 2003 i que el 2006 havia de continuar, o bé que no els la vam saber explicar correctament.

Quina era aquesta aposta estratègica?
La de centrar el país, de cosir el PSC al país, un PSC amb una gent que el comandava que, més enllà de l’àrea metropolitana, no l'havia vist en tota la seva diversitat, ni s’havia posat en la línia de pensar en els dos eixos famosos, no només el dreta-esquerra, sinó també el Catalunya-Espanya. Aquesta va ser la voluntat, evitar la lerrouxització del PSC, que les esquerres poguessin governar aquest país. Després, els actors d’aquest acord no ho han sabut aprofitar prou, però l’estratègia era vàlida. En tot cas, ara ja no és cosa d’ERC, ara és cosa del PSC que s’aclareixi i es defineixi, i miri pros i contres de tallar el cordó umbilical amb el PSOE. I no estic parlant només de grup parlamentari propi a Madrid. Han de fer balanç de què els interessa. Els agradi o no, la centralitat a Catalunya passa per l’eix del catalanisme, d’autocentrament nacional: pensar des d’aquí en l’interès general d’aquí.

Aquest cosir el PSC al país, quan durant la campanya va llençar el missatge 'Ni independentistes ni de dretes' i es va desmarcar de la Llei del Cinema..., això va desmobilitzar el vostre votant?
No va ajudar, és clar, perquè preveus que l'estratègia serà duradora i no només conjuntural. Aquesta regressió del PSC un cop ERC els va deixar de la mà perquè cadascú fes la seva campanya, segurament ens va perjudicar, perquè el votant pensa: ‘M’has explicat aquesta estratègia i l’entenc, però quins fruits dóna? Si s’assequen en el moment en què deixeu anar de la mà al PSC...’. Aquí s’hi han donat moltes voltes, sí, i també hi ha gent que el 2006 ja va decidir que no els havia agradat la segona aposta d’ERC.

La repetiria?
Sí. En les mateixes circumstàncies d’aquell moment, seria partidària de tornar a pactar, segurament amb alguns retocs. Però el que ara hem de fer és anar endavant, amb els 10 diputats al Parlament i amb uns objectius de treball molt clars.

Quines alternatives plantejarà ERC? Quina serà la seva estratègia?
D’entrada, la d’oposició.

« CiU es va retratar, perquè no va cedir un lloc a la Mesa que al Congrés de Diputats sí que està ocupant »

A la constitució de la Mesa, l'estratègia d'oposició va servir perquè el PP hi aconseguís la secretaria primera.
Això, en tot cas, és responsabilitat absoluta de CiU, perquè no tenia per què cedir vots del seu grup parlamentari perquè el PP tingués la secretaria primera. I per què ho va fer? Perquè hi havia l’opció que ICV i ERC optéssim a una secretaria compartida, perquè 10 i 10 són 20 diputats, i el PP en té 18. I perquè entenem que la Mesa del Parlament és la menys plural de totes les que recordo. Certament, la ciutadania ha votat aquests tres partits, però també és cert que CiU està participant a la Mesa del Congrés de Diputats quan no els toca, sinó que ho fa perquè el PSOE els va cedir una plaça en pro d’una major pluralitat, sense cap contrapartida parlamentària. Nosaltres ja vam dir que no entraríem a mercadejar un lloc a la mesa a canvi de continguts polítics. La legislatura és llarga i la constitució de la Mesa no la pot condicionar. I CiU es va retratar, perquè no va cedir un lloc que al Congrés de Diputats sí que està ocupant perquè algú altre li’l va cedir.

Temeu que aquesta situació s'allargui durant la legislatura?
A CiU li falten 6 diputats per a la majoria absoluta. Diu que vol jugar a la geometria variable i a ERC estem disposats a conformar majories, però que no ens vulguin només i bàsicament per a qüestions simbòliques. La nostra vocació ha estat i serà la de ser un grup parlamentari que treballi per l’interès general, d’una majoria, dels sectors emprenedors. No pas per unes minories o per lobbies.

CiU governarà per a una minoria o per a complaure certs lobbies?
CiU diu ara que tenim una caixa que està sota mínims, possiblement per preparar l’estat d’opinió sobre les retallades, i en canvi està disposada a renunciar a una entrada de més de 400 milions d’euros provinents de l’eliminació de l’impost de successions i donacions a les rendes més altes, que es calcula que vindran a ser uns 500 impositors. Per qui estàs governant? Si a ERC ens va costar Déu i ajuda convèncer el PSC i ICV que hi havia classe mitjana que s’havia d’hipotecar per pagar l’impost i que havíem de fer una reforma per a les rendes mitjanes! Ho vam fer i vam renunciar a una entrada important de diners. Per què? Perquè afectava a una àmplia capa de la població, no a una minoria. Era necessari.

En tot cas, CiU ja portava aquesta proposta al seu programa electoral
Molt bé, però a la gent se li ho ha d’explicar. S’ha d’explicar que la majoria de la gent que va votar CiU, si ara reben una herència, no hauran de pagar l’impost de successions gràcies a la reforma que va fer l’anterior Govern. Ara bé, aquest votant també ha de saber que aquests 400 milions d’euros deixaran de dedicar-se a coses que a ell sí que li toquen. Es tracta de pensar per a la majoria. Ara parlo de CiU, però també hi ha una esquerra dogmàtica que es nega a fer determinades modificacions perquè els suposa un llast ideològic. Va ser una batalla dura mirar de convèncer ICV i, inicialment, el PSC i tot! Hi ha una determinada esquerra que creu que tot el que és empresa és perniciós, perquè és capitalisme. I resulta que la petita i mitjana empresa és la que aixeca el país cada dia. L’exemple de l’impost de successions és perfecte per veure la centralitat que representem: al mig, com a esquerra transformadora, imaginativa, creativa, que prioritza sense apriorismes ideològics, sense un llast tronat.

A banda d’aquesta centralitat esquerra-dreta, com es posicionarà ERC en l’eix independentista des de la irrupció de SI al Parlament?
En l’eix independentista, això no ve d’ara. Al segon pacte d’esquerres ja hi vam incloure la llei de consultes pensant en utilitzar-la durant aquesta legislatura. Després ha vingut el govern de l’Estat i ens ha dit que aprofundir en la democràcia és perillossíssim i que no podrem utilitzar aquesta llei. Aquest ja era el nostre objectiu del 2006. En Joan Puigcercós, al debat a 6 que es va fer a TV3, va proposar a Artur Mas d’anar junts CiU i ERC a favor del concert econòmic, fent un pas enrere en la demanda del referèndum. Però que si la resposta espanyola era negativa, llavors preguntar a la ciutadania quin camí volia seguir. I Mas va fugir d’estudi i digué que el seu pla B seria no donar-los suport a Madrid. Això no és una resposta de país. Nosaltres, però, insistim a Artur Mas en la idea de crear una comissió d'estudi del concert econòmic que duri dos anys i que permeti valorar les possibilitats que permetin que des de Catalunya puguem gestionar els nostres impostos. Un cop haguem arribat a una majoria amplia, podrem anar a Madrid amb la força del Parlament de Catalunya darrera.

« Si s'ho veien guanyat, no sé per què triguen tant en posar-se en marxa i en plantejar alguna proposta clau »

I CiU accepta obrir aquesta comissió?
'Ara no toca', ens diuen, ja que estan molt enfeinats amb la formació del Govern. Una formació que va molt lenta crec. Si s'ho veien guanyat, no sé per què triguen tant en posar-se en marxa i en plantejar alguna proposta clau. Un exemple es troba en la controvèrsia de l'eliminació dels 80 quilòmetres per hora. Nosaltres ja ho vam dir en campanya i ho repetim ara: Quan tu tens una amenaça de multa d'Europa per uns índex de contaminació elevats, com pretens treure aquesta normativa? Està disposat Felip Puig a carregar amb un increment de la sinistralitat que suposarà la supressió del límit de velocitat a l'entrada de Barcelona? Cal que el Govern parli clar i que comenci a plantejar propostes després del màrqueting que ha fet durant la campanya electoral, que li ha servit per desgastar al govern tripartit. CiU ha de tenir clar que si trenca amb la limitació haurà de fer front a un increment de l'accidentalitat i a una multa de la Unió Europea que no ajudarà gens a la situació econòmica de la Generalitat. El que ens toca ara a nosaltres és controlar i fer una oposició constructiva.

S'entén, doncs, que Solidaritat no la farà.
Jo no parlo en contraposició a Solidaritat, sinó per una CiU que governa per alguns i per un PSC i ICV amb temptacions de governar també per a uns pocs. Nosaltres, doncs, ens situem al mig treballant per la gent que aixeca el país i que és emprenedora, i rebutjant frontalment els dogmatismes i els lobbies. CiU és el partit que més els domina i ara ha imposat el que més ho controla, Duran i Lleida, al capdavant de quatre comissions de transferències. Una persona que no té cap cap càrrec dins l'executiu assistirà aquest dimarts a la reunió del Govern, i això és una immoralitat.

« Quan arribi al Parlament el tema del cementiri nuclear, sumarem amb SI o no? »

Els quatre diputats de SI són aliats d'ERC o li fan nosa?
Depèn de per quins temes. Quan arribi al Parlament el tema del cementiri nuclear, sumarem amb SI o no? Quan s'hagi de parlar de la supressió dels 80 quilòmetres per hora, coincidirem? És evident que quan apareguin propostes en pro de la independència anirem a la una, però dubto que ens passem els quatre anys de legislatura fent iniciatives a favor de la sobirania de Catalunya. Hi hauran moltes altres propostes i veurem com hi respon Solidaritat.

« Una cosa és el que tu creus que toca per al país i l'altra és el que el país vol. I que vol? Més del mateix »

El document post-electoral d'ERC parlava de càlcul erroni el fet d'haver centrat la campanya en la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, però vostè ha comentat que el referèndum ja era a l'horitzó republicà el 2006. El document és contradictori?
El que recull el document post-28N és el mal càlcul d'ERC a l'hora de llegir el que la ciutadania estava disposada a fer. Un dels missatges que hem rebut és que els ciutadans podem sortir al carrer i cridar que ja n'hi ha prou, però en el moment d'anar a les urnes per avançar cap a la independència, fem anar l''ara no toca'. Una cosa és el que tu creus que toca per al país i l'altra és el que el país vol. I que vol? Més del mateix.

Creu que la direcció va fer els gestos suficients de cara a netejar la imatge d'ERC després de les eleccions?
Sí. Cal recordar que tres dies després dels comicis, Joan Puigcercós va posar el seu càrrec a disposició de la militància en un Consell Nacional. Ara es prepararà un congrés per la tardor on s'haurà d'escollir candidat, ja que Puigcercós ja ha anunciat que no optarà a la reelecció com a president. Ell es va carregar amb la responsabilitat de treballar per formar una única candidatura que sigui la que dirigeixi el partit a partir de la tardor vinent.

« Hem d'evitar que al congrés de la tardor passi com al del 2008 »

Es veu substituint Puigcercós?
Estaré allà on em demani el partit. Ja em sento part de la capçalera d'ERC en tant que portaveu parlamentària que sóc actualment. He tingut el privilegi de ser vicesecretaria general i secretària nacional d'ERC. El meu partit sempre m'ha donat oportunitats per aprofundir en el servei del país. Crec però que en el congrés vinent s'ha de canviar aquesta modalitat d'escollir únicament dues persones perquè assumeixin el lideratge. ERC és un partit de pluralitat. Des d'Oriol Junqueras passant per Joan Tardà, Josep Huguet i acabant amb Joan Ridao, per exemple. Persones amb una mateixa base però amb perfils polítics i amb maneres de ser amb matisos diferents que enriqueixen el partit.

Per què quan un partit decideix democràticament qui ha de ser el seu líder, l'opinió pública se li gira en contra? Va passar amb ERC el 2008 i ara amb el PSC de Barcelona.
És un procediment molt democràtic, però el batibull penalitza. La imatge que es dóna és de desgovern. Jo no vull per al meu país un partit democràticament modern, sinó un que el sàpiga dur amb decisió i claredat, pensa la gent.

Al congrés de la tardor, ERC ha d'evitar aquest batibull?
Absolutament. Hem d'evitar que en aquest congrés passi com al del 2008, on s'hi van presentar quatre candidatures. Després de les eleccions es començarà a treballar de cara a confeccionar una candidatura única, dels millors. I aquests de debò.

I quin són els millor?
Això ho ha de preparar Puigcercós parlant i escoltant a tothom. Hem de tenir clar però que s'ha de parlar més dels problemes del país que no pas dels interns d'ERC.

Com s'ha de postular Esquerra de cara les reunions que es mantenen en diversos municipis per crear candidatures independentistes unitàries?
Hem de mirar de fer candidatures obertes i d'incloure les persones que siguin més actives, sense necessitat que siguin o no independentistes. Cada secció local ha de veure quines són les persones que poden aportar a la candidatura, i anar-les a buscar. Alhora, hem de saber que aquest és un tema que no només depèn de nosaltres, sinó també de terceres persones i de les seves condicions. Tenim un cas clar a Barcelona: Solidaritat ens diu que vol concórrer amb nosaltres però que Portabella no sigui el líder, alhora que no accepta fer unes primàries per escollir candidat. Et preguntes llavors si realment hi ha ganes de fer una candidatura unitària.

L'oferiment de Portabella encarat a sumar forces que li donessin projecció de cara a les eleccions, li pot acabar passant factura si finalment no hi ha candidatura unitària?
No pot desgastar de cap manera un procés d'obertura a la gent més transformadora dels barris de Barcelona. Portabella no ha parlat només d'independentistes, sinó també de gent d'esquerres desencisades amb el PSC i que volen canviar la ciutat. ERC ha estat el partit que més ha treballat en matèria d'inclusió social, amb joventut, amb la integració de la dona... ERC no representa un apèndix més del sistema capitalista que vol reinventar-se a la Barcelona cosmopolita. La imatge simplificadora que ha donat la CUP per explicar la seva negativa de pacte no té res a veure amb la realitat.

« No cal que Carretero digui que ERC ha de ser el pal de paller de l'independentisme »

Com ha rebut les declaracions de Joan Carretero, que ara aposta per ERC com a pal de paller de l'independentisme?
Fa molts anys que diem que tenim la vocació de ser el pal de paller de l'independentisme d'esquerres. Som l'esquerra nacional. No cal que Joan Carretero digui que ERC ha de tenir vocació de lideratge. Ara bé, li dono la benvinguda a una visió que feia setmanes que no expressava, després precisament d'haver protagonitzat una escissió a ERC.

Personalment, li va doldre?
Si en política avantposes els sentiments personals a cap altra cosa, millor que et dediquis a una altra història.


Maite Aguilera i Bernat Ferrer