Dijous, 18.2.2010. 05:00 h

David Madí Secretari d'Acció Electoral de CiU

'No farem de comparses d'ERC pervertint el sobiranisme amb una llei de consultes absolutament insuficient'

Hem vist un canvi radical en la campanya de CiU respecte la campanya anterior, què ha canviat?
Cada campanya és diferent i el context del 2010 és el que és. Nosaltres intentem transmetre el missatge de que hem entès la imatge tant degradada que té la política i que això no pot seguir, que aquest país necessita un canvi i que el canvi ens el comencem a aplicar nosaltres mateixos. Hi ha una idea subjacent de dirque aquest país no està condemnat, té un panorama negre i hi ha un desconcert important però ens en podem sortir, amb un canvi.

Parlar d'enamorar-se de nou, d'il·lusionar-se és el que cal perquè el ciutadà aposti per un canvi?
És una qüestió de to. Això no és encara la precampanya, és la campanya d'una nova imatge i d'una aposta a la xarxa. Hem de donar a entendre que CiU entén la situació, i que el que es demana en aquest context no és que ens dediquem a matxacar-nos els uns als altres sinó que ens dediquem a dissenyar la sortida de tot això. Convergència que pot formar part del problema, però també vol formar part de la solució.

És entonar un mea culpa després de l'agressiva campanya del Confidencial.cat?
No té a veure amb anteriors campanyes, té a veure amb el moment actual. Segurament estem travessant el moment de desafecció i desprestigi de la política més gran des de la recuperació de la democràcia. Compartim aquest diagnòstic.

Què li sembla l'estratègia del PSC d'acceptar que són segons però que poden guanyar si el primer falla?
Hi ha dos vídeos. La campanya que estan fent en aquest moment i el vídeo d'aniversari. Jo el símil esportiu no el tocaria gaire, és un símil poc afortunat perquè el vídeo consisteix en què els que van primer acaben ensopegant, tenint accidents i el segon no guanya mai per mèrits propis sinó perquè l'altre se la fot. Que algú que no ha arribat mai a la meta faci servir el tema esportiu em sembla una mica agosarat.

I vostès, es veuen ja arribant primer?
Anem primers, però de fa molt de temps, hem guanyat sempre les eleccions. Sempre hi ha hagut més catalans que volen que hi hagués de president l'Artur Mas que no el José Montilla. Però sabem que, donades les circumstàncies actuals de la política catalana, això no és suficient. Sabem que hem de guanyar i d'una forma molt clara perquè no torni a sumar el tripartit, i és aquí on es posarà a prova la vocació i la potència de canvi de CiU.

Creu que en això els pot ajudar la mala imatge de Zapatero, tot i que els socialistes assegurin que el ciutadà veu PSC i PSOE com a dos partits diferents?
El PSC és aquell partit que té 25 diputats al grup del PSOE, dos ministres i el president de la Generalitat forma part del comitè federal. És aquest mateix partit de què estem parlant, no? Ja.

Perjudicarà Zapatero al PSC?
Les polítiques socialistes ens estan portant a la ruïna, les d'allà i les d'aquí. El PSC intenta un joc de màgia que és dir no som socialistes, no formem part d'aquest món i resulta que són culpables, sens dubte, de la situació. No és el moment de fer política basada en la mentida, el PSC té per costum prendre a la gent per tonta, però en aquest moment no s'està demanant això.

En canvi, però, veiem com estenen la mà al PSOE al Congrés espanyol.
Creiem que s'ha de fer un canvi dràstic de polítiques econòmiques i que allò seriós és promoure un pacte d'estat que representi aquest canvi dràstic. Serà possible o no, tenim el pes que tenim i la resta de grups han de ser capaços d'entendre que aquesta situació sobrepassa el partidisme.

Se'ls ha acusat de no fer aquest mateix esforç al Parlament.
Aquesta mà estesa està també a Catalunya. Hem estat capaços de pactar coses importants. Ara, no estem disposats a fer de comparses d'una política econòmica sectària de la Generalitat, o de que ERC perverteixi el sobiranisme amb una llei de consultes absolutament insuficient i pactada amb els socialistes. Com tampoc serem partícips de que en aquests moments es desviï l'atenció d'allò que és central, resoldre la situació econòmica, amb lleis que no pertoquen per res en aquests moments. Molts ciutadans d'aquest país deuen pensar que el tripartit són uns marcians per proposar l'agenda que proposen.

Però estarà d'acord que està creixent l'independentisme, o com a mínim creix la sensació que la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol és un problema?
El sobiranisme sociològic està més alt que mai. Nosaltres ho sabem perfectament. Precisament perquè això és així hi ha determinades coses que no s'entenen. No s'entén que ERC segueixi agafada de la mà dels socialistes fins a la devacle final, és la seva elecció però nosaltres no tenim perquè compartir-la.

Com respon CiU a aquest creixement de l'independentisme?
Nosaltres som el principal partit sobiranista del país, en nombre d'electors i de militància. Dit això, creiem i és el nostre ferm propòsit passar a aquesta nova etapa. Estem a punt de tenir la sentència de l'Estatut que marcarà un abans i un després, i com diu Artur Mas, hem de passar del projecte autonomista al dret a decidir. Això serà una bandera molt clara de CiU en la propera legislatura.

Tot i això, Felip Puig va afirmar que, si CiU tornava al Govern, convocaria un referèndum sobre la independència de Catalunya i hores més tard Artur Mas va desautoritzar-lo.
No, no, no. Artur Mas en una conferència molt important que va fer fa tres anys ja va fixar l'horitzó del dret a decidir. L'únic límit que hi posem és que sigui en aquells temes en què hi pot haver consens. En el terreny del concert econòmic, vist el fracàs de l'acord de finançament, hi ha un consens a la societat catalana per avançar cap aquí? Jo crec que sí. Aquest és un tema que s'hi ha de posar la banya de totes totes.

Només en temes concrets?
Li sembla poc el concert econòmic? És un tema absolutament central.

Potser hi ha gent que aspira a més.
No posem una limitació a l'horitzó. Sóc independentista i com jo n'hi ha una pila en aquest partit. Ara, creiem que s'ha de fer seriosament i de veritat. La idea de que el programa polític passa per declarar la independència el cap de setmana que ve i si no ho aconseguim ens sotmetem als socialistes, això no ho compartim. La construcció nacional es va fent i s'ha de fer amb una societat democràtica madura. Ara tenim un gran repte per davant, aplicar el dret a decidir en aquells temes que puguin generar un consens social, i n'hi ha de molt importants que en poden generar. Això pot obrir la via a etapes posteriors.

Demanar el concert econòmic vist com ha anat la negociació del finançament i l'Estatut no és posar la banya en un carreró sense sortida?
Vist com ha anat té una conclusió molt ràpida. Tenim un president que és del partit socialista amarrat als designis del PSOE i una ERC que li fa de palanganero. Aquesta és la causa de per què el 30 de setembre no es va poder consagrar el concert econòmic i de que, posteriorment, ni tan sols el Govern hagi estat capaç de fer complir el que diu l'Estatut. Una de les coses fonamentals del canvi passa perquè hi hagi un govern fort, sòlid, nacionalista amb capacitat de portar endavant un projecte i no un govern caracteritzat pel repartiment del poder.

L'electorat del partit sobiranista per excel·lència entendria que CiU tornés al Govern amb el suport del PP, encara que sigui només en la investidura?
Nosaltres del PP passem, però també passem del tripartit. Hem fet l'aposta de tirar endavant el nostre projecte. La política de pactes està a les mans dels catalans. Per això diem que cal un govern fort, sòlid i amb determinació per aixecar el partit.

Els catalans un cop emès el seu vot no poden decidir la política de pactes.
Poden decidir un altre cop un govern feble, altre cop del tripartit. Nosaltres creiem que això no és el que li convé al país. El que li convé és un govern que no tingui incoherències, un govern fort i que generi prestigi i confiança que sàpiga assumir el repte econòmic i el nacional.

Encara que sigui amb el suport del PP?
No. Volem governar sols. Som els únics que podem governar sols. I amb el PP, no es preocupin, en aquests moments els punts de contacte principals són entre el PP i el partit socialista. En el fons, tothom sap que l'únic partit capaç de generar una alternativa sòlida és CiU no és el cas del PSC, ni d'ERC ni, per suposat, d'ICV ni el PP. Votar PP en aquest moment és un vot per reforçar el tripartit.

Com valora l'aparició de nous partits polítics a les properes eleccions?
Forma part del desconcert del país. Quan la política dels que tenen la responsabilitat de tirar el país endavant és de la baixa categoria que és acaben apareixent faccions i fragmentacions. En tot cas, no és la nostra guerra. Nosaltres estem fent un plantejament absolutament invers. Estem dient al país que cal una gran majoria, això és el que ens proposem aconseguir donant la mà a molta gent que probablement en aquests moments no formen part de l'electorat tradicional de CiU però que saben que això no va.

Creu que Reagrupament pot esgarrapar vots a CiU?
Quan es presenti i en els termes que es presenti veurem. De moment no em sembla una opció gaire sòlida.

Encara que es presenti amb Laporta al capdavant?
Fins que no sigui una candidatura amb cara i ulls...

Sembla que va prenent força la idea que ho farà, ha registrat el domini laporta2010.cat, l'ha promocionat a través de Twitter...
Quan arribi el dia ja en parlarem. Mentrestant parlar de política ficció encara que sigui molt tecnològic no té transcendència.


Maite Aguilera