Economia Última actualització Dimecres, 22 de juny de 2011 05:00 h

L'acord CiU-PP per als pressupostos de la Generalitat, a tocar

Asseguren que estan 'condemnats a entendre's' · ICV-EUiA vol utilitzar la Llei de consultes per fer els comptes 'més participatius'

L'acord estratègic per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat està molt a prop. Així ho interpreten CiU i PPC, que han explicat que les seves postures estan tan properes que ja es pot parlar de 'preacord', en paraules dels populars. Des de CiU, a més, donen per fet que els darrers serrells es tancaran en breu perquè els dos grups estan 'condemnats a entendre's'. A l'oposició, i sobretot al PSC, en canvi, es manté la crítica cap al Govern per haver 'escollit' al PPC com a company de viatge. Des d'ERC, segueixen reclamant que l'executiu accepti les seves condicions si vol una abstenció del seu grup. I des d'ICV-EUiA han anunciat que demanaran una consulta perquè el pressupost 'sigui participatiu'.

Serà qüestió de dies. Aquest dimarts a la tarda, el portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, fins i tot ha fixat en 'aquesta setmana' el límit temporal per anunciar un acord definitiu perquè els populars s'abstinguin i permetin que els comptes de la Generalitat per aquest 2011. El portaveu del PPC ha volgut remarcar que 'al voltant del 80%' de l'acord ja està tancat i que, per tant, ja es pot parlar d'un 'preacord'. Millo dona per fet que això 'arribarà a bon port', però no ha volgut enviar un missatge excessivament optimista a CiU i els ha recordat que 'de moment, hi ha les condicions necessàries però no suficients'.

El principal escull se situa, segons el PPC, en la negociació de la part de les esmenes a la llei d'acompanyament i mesures fiscals. Havent tancat satisfactòriament les negociacions de la llei de pressupostos i havent aconseguit que el Govern i CiU 'aprovin totes' les esmenes del PPC, ara la batalla està plantejada en les peticions dels populars per establir per llei 'l'estabilitat pressupostària, la racionalització de l'administració i sobretot de les empreses públiques, i un viratge en la política exterior que haurà de deixar de funcionar amb ambaixades' per limitar-se a 'ser oficines comercials'. D'aquestes, el PPC veu que la proposta més complicada és la que afecta a les empreses públiques, donat que demanen una reducció d'un 10% del seu volum per aquest 2011 i una baixada total d'entre un 25 i un 30% pel final de la legislatura. Amb tot, Millo assegura que és optimista.

El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, ha manifestat que Convergència i Unió i el Partit Popular estan 'condemnats a entendre's' pel que fa als pressupostos de la Generalitat. Les negociacions per a una abstenció dels populars són 'positives' i Turull es mostra convençut que s'acabaran posant d'acord. Pel que fa a una hipotètica abstenció d'Esquerra, el portaveu convergent no es mostra tan optimista: 'quan veus les esmenes ja veus quines són les seves intencions'. Turull ha assegurat que moltes de les esmenes tant d'Esquerra com d'altres partits de l'oposició no les podran acceptar perquè no es podran complir. 'Ells saben quina és la situació econòmica i tot i això proposen fer més coses que mai', ha lamentat.

Des de l'oposició, les coses es veuen molt diferents. El grup del PSC presentarà un total de 514 esmenes als pressupostos després d'haver presentat i votat una esmena a la totalitat en el debat de la setmana passada. Així ho ha afirmat Rocío Martínez-Sempere, diputada i portaveu econòmica del grup del PSC al Parlament, que ha assegurat que no es qüestiona l'austeritat, 'però sí com aquesta austeritat es reparteix i el perquè serveix l'austeritat'.

Martínez-Sempere ha afirmat que CiU no va acceptar l'oferiment del PSC de treballar conjuntament per reestructurar els pressupostos a canvi que no renunciessin a ingressos, com el de l'impost de successions, i que CiU 'ha elegit treballar amb el PPC'. 'És una elecció legítima i des del punt de vista democràtic la respecto, però no li dono suport des del punt de vista polític perquè això vol dir triar un cert model país i de valors'. De les 514 esmenes que presentarà el PSC, 116 pertanyen als àmbits de salut, ensenyament, territori i sostenibilitat, empresa i ocupació, i benestar i família.

La portaveu d'ICV-EUiA Dolors Camats ha explicat que el seu grup proposarà al Parlament la propera setmana estudiar si la Llei de consultes permet proposar consultes perquè els ciutadans puguin participar sobre 'les decisions que els afecten', com els pressupostos, les retallades i el futur de l'Estat del Benestar. 'Les mobilitzacions també ens interpel·len a dir que la gent té dret a decidir sobre el seu futur i les decisions que l'hipotequen', ha declarat. Camats ha fet aquestes declaracions abans de participar en la manifestació convocada per CCOO i UGT contra les retallades a Barcelona. La portaveu ha dit que s'ha d'estudiar si la Llei de consultes 'permet el marge' per fer aquestes propostes i sinó ha afegit que caldrà canviar 'aquelles normes que faci falta' per garantir aquests espais de participació.

Amb l'objectiu de la 'transparència' i basant el redactat de l'esmena en la resolució de la comissió parlamentària del cas Palau, Esquerra ha centrat una de les 340 esmenes que ha presentat als pressupostos en el finançament de les fundacions privades vinculades als partits polítics. L'esmena explica que totes aquelles fundacions amb directius 'condemnats' per finançament irregular de partits 'quedaran excloses de qualsevol subvenció pública'. La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha explicat que es tracta d'una 'mesura preventiva' i que demostrarà les 'ganes' de cada partit de condemnar els casos de finançament irregular dels partits.

Pel que fa al sentit del vot d'Esquerra, Simó ha tornar a remetre's a les condicions per a la seva abstenció: 'la incorporació d'ajuts a famílies mileuristes, recuperar el percentatge de primària a la salut, recuperar l'impost de successions i donacions, i recuperar la sisena hora'. En referència a aquest últim punt, Simó ha insistit que mantenir la sisena hora 'no te cap sobrecost econòmic', ja que es poden destinar, per exemple, '40 hores de les 100 que les escoles disposen per atendre la diversitat de l'alumnat'. Els independentistes consideren que la supressió de la sisena hora per part del govern correspon a criteris 'ideològics' i confia que els partits que van votar a favor de la moció parlamentària donin suport a l'esmena dels republicans.

Per la seva part, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha explicat, en línies generals, les esmenes als pressupostos que presentarà el seu grup parlamentari. Els camps que, segons Rivera, es poden reduir entorn del 30-50% són publicitat, difusió i campanyes electorals; atencions protocolàries i representatives; premsa i revistes de cada departament; estudis i dictàmens; dietes, locomoció i trasllats; premis i retribucions, acció exterior d'alguns departalments.

En els àmbits de Salut, Benestar, Ensenyament i Mossos, C's presentarà esmenes d'adició per demanar la finalització de centres d'Atenció Primària i centres hospitalaris, la no eliminació de les ajudes a famílies, l' increment en recursos materials de les escoles i més recursos humans i materials per Mossos, Bombers i jutjats. A més, en l'articulat, C's demanarà que algunes entitats públiques vegin reduïda la seves estructures. 'Volem ficar les tisores, sí, però en coses que afectin menys la qualitat dels serveis bàsics dels ciutadans de Catalunya', ha dit Rivera.

Per últim, Solidaritat Catalana per la Independència ha explicat que les seves esmenes han anat encaminades a rebaixar un 20% les partides destinades a les retribucions, sous, indemnitzacions, despeses i dietes de tots els càrrecs de designació política, des dels membres del Govern i els diputats del Parlament, fins tots aquells llocs que cobren d'estaments i empreses públiques i que han accedit com a conseqüència de la designació política. El diputat Alfons López Tena ha explicat que d'aquest estalvi que es generaria -que ha xifrat en 'al menys 10 milions d'euros'- aniria destinat a polítiques socials i a 'reduir el dèficit' de la Generalitat. 'Ja que els ciutadans estan pagant la incompetència d'Artur Mas per aconseguir acabar amb l'espoli fiscal, que siguin ara els càrrecs públic i de lliure designació els que ho paguin també', ha sentenciat Tena.