Cultura Última actualització Dilluns, 2 de setembre de 2013 05:00 h

Albert Sánchez Piñol: Victus ens ensenya que hem d’anar fins a les últimes conseqüències

L’escriptor assegura que ara les victòries ja no són militars i recorda que el valor s’encomana i això ho estem veient ara en aquest període històric

En una entrevista al Via Lliure de Rac 1 d’aquest diumenge, Albert Sánchez Piñol i Toni Soler han fet un tast del que serà la conversa col·loqui d’aquest dilluns al teatre Barts en el marc del cicle de conferències Instint, que amb el títol, “ Els catalans sabem guanyar?” tractarà sobre de l'assetjament i caiguda de Barcelona el 1714 i l'estat actual de la qüestió catalana. Sánchez Piñol ha destacat que avui en dia commemorem que els catalans del 1714 van “decidir resistir i arribar fins les últimes conseqüències”, i que avui en dia quan ens queixem de les dificultats del procés hauríem de tenir en compte que “sobre els nostres caps només cauen mentides, mentre que “sobre els seus caps queien bombes”.

Victòries invisibles
 
L’escriptor ha explicat que és trist que la història de Catalunya es pugui pautar per les derrotes, i que és “un miracle i un bé social” que haguem sobreviscut a aquestes derrotes i que això és a bases d’unes “victòries invisibles”.
 
El 1713 Catalunya va decidir resistir
 
Sánchez Piñol ha recordat que una data molt important, tot i que commemorem la fi del Setge, és quan els catalans van decidir resistir i declarar la guerra a Felip V i Lluís XIV, els dos tirans del segle XVIII. L’escriptor ha volgut subratllar que la iniciativa va ser  una guerra ofensiva i no defensiva com molts creuen. “El que és clar és que els catalans van intentar guanyar i això dóna una valor històric a aquesta comunitat humana” ha explicat l’escriptor, i ha afegit que els catalans de 1713 no volien ser com els castellans que estaven tiranitzats.
 
Moltes comunitats nacionals voldrien ser hereves d’un fet històric com el Setge
 
Sánchez Piñol ha recordat que el Setge és una història grandiloqüent i que moltes comunitats nacionals voldrien un fet històric com aquest, i ha alertat que les acusacions sobre la manipulació històrica dels fets demostren la vitalitat històrica i la fortalesa del 1714 i que la necessitat que tenen alguns sectors de denigrar i pervertir  la història respon al fet que no poden suportar que els catalans tinguem un imaginari col·lectiu propi basat en fets històrics perfectament documentats.
 
Negar la història perquè no formi part d’un imaginari col·lectiu que associï catalanisme amb llibertat
 
També ha denunciat que hi ha un revisionisme històric “que diu unes barbaritats que fan por”, i el problema no és el que diuen sinó que tenen l’altaveu, i ha afegit que és molt habitual que es vulgui fer creure que els catalans no teníem constitucions i llibertats sinó que teníem furs , quan el 1714 el fet nacional era el fet social, els catalans disposaven de constitucions i llibertats importantíssimes i el rei a Catalunya estava sotmès al Parlament, “per això van resistir tant, per això la defensa a ultrança, perquè veien que l’onada borbònica ho ensorraria tot, perquè el que venia després era l’horror, com efectivament va ser”, ha assegurat l’autor de Victus.