Política Última actualització Divendres, 12 de juny de 2015 05:00 h

Els costos d’una DUI no serien tan alts com diu el govern espanyol

L'expulsió automàtica d'una Catalunya independent de la UE "no és realista" i els costos de mantenir l'status quo actual podrien ser més alts que canviar-lo, diuen experts internacionals

Experts internacionals han participat en una jornada sobre els hipotètics escenaris i les possibles conseqüències en relació a la pertinença o expulsió de la Unió Europea d'una Catalunya independent organitzat pel Diplocat. Segons recull l’ACN els ponents han descartat l'expulsió i l'adhesió automàtiques en qualsevol escenari. Graham Avery, expert sènior del think-tank European Policy Centre, ha subratllat que "el més important" seria la manera com Catalunya esdevindria independent. Si es fes d'acord amb l'estat espanyol, la transició seria molt ràpida; si es fes unilateralment, els riscos i els costos augmentarien, però una majoria d'experts han opinat que no serien ni de bon tros tan alts com el govern espanyol diu.

 
En la jornada 'Catalunya i la Unió Europea: La capacitat d'adaptació de la UE', organitzada a Barcelona pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), experts europeus i catalans han participat en 4 taules rodones que han debatut sobre com podrien reaccionar les institucions comunitàries i els estats membre de la UE en el cas que Catalunya esdevingués independent. Els experts de prestigi internacional en les seves àrees han analitzat el procés d'adhesió, la unió monetària, l'accés al mercat comú i els drets de ciutadania.
 
En línies generals han conclòs que la UE adoptarà una actitud pragmàtica, com tendeix a fer davant de situacions no previstes en els tractats, i han descartat completament l'expulsió automàtica de la UE. Molts d'ells parlaven de règims transitoris que donarien continuïtat a les principals polítiques i llibertats com l'opció més probable, deixant l'accés formal de Catalunya a la UE per a més endavant. Alguns experts internacionals indicaven que no estaven a favor ni en contra de la independència de Catalunya però que els catalans tenen dret a rebre tota la informació possible sobre aquest tema.
 
L'acte l'ha inaugurat Albert Royo, secretari general del Diplocat, i l'ha clos Roger Albinyana, secretari d'exteriors de la Generalitat de Catalunya. En paraules de Royo a l'ACN, amb aquesta jornada el Diplocat vol contribuir a informar la ciutadania catalana sobre un tema molt important pel procés polític que viu Catalunya en aquest moment i apropar-li la sèrie de debats que ha anat mantenint al llarg d'aquests dos anys en universitats d'arreu d'Europa amb experts internacionals. Albinyana ha subratllat el moment importantíssim que viu Catalunya i el repte que planteja a la UE, tot incidint en la vocació europeista dels ciutadans de catalans.
 
Els costos de mantenir l'status quo actual podrien ser més alts que canviar-lo
 
Kai-Olaf Lang, cap de recerca de l'Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional (SWP), ha participat a la primera taula rodona, juntament amb Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea, i Alfonso González Bondia, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. El debat ha estat moderat per Carme Colomina, cap d'internacional del diari 'Ara', i portava per títol 'Ampliació interna de la UE: permanència, transició o expulsió'. Aquesta era la taula rodona més general que donava un marc de referència per les altres més especialitzades.
 
Lang ha advertit que la rigidesa de mantenir l'status quo actual sense solucionar el conflicte català pot no portar l'estabilitat que es diu buscar sinó, al contrari, podria tenir uns costos alts a llarg termini, un aspecte que molt sovint es menysté.Tot i així, les institucions comunitàries i els estats membre volen preservar aquest status quo i es miren el procés català amb 4 actituds diferents segons ell: els que ho consideren exclusivament un afer intern i "no comenten res", posició molt compartida, assenyala; els hi són clarament contraris "per enviar un senyal" a altres regions europees; els que són "permissius i pragmàtics" sobretot degut als seus propis processos d'independència, posició minoritària, adverteix; i els que estan "vigilants" i suggereixen una solució dialogada, posició també molt compartida però que sovint no es diu en veu alta, afirma.
 
Els 3 ponents han subratllat que no hi ha precedents exactes pel cas català, que s'ha convertit en un tema en l'agenda europea, com el cas d'Escòcia.De fet, Avery ha mencionat en diverses ocasions el cas escocès i ha explicat que si va començar a analitzar el futur d'Escòcia dins de la UE en cas d'independència és perquè "es va irritar" amb les falsedats que "sentia dels polítics de Londres" sobre el tema. Tant Avery, Lang com González-Bondia han descartat l'expulsió automàtica de la UE en cas d'independència, "un escenari que no és realista" afirmen.
 
De fet aquesta idea ha estat repetida en la resta d'altres taules rodones i aplicada a altres temes concrets, ja que els tractats de la UE preveuen l'obligatorietat d'obrir negociacions per deixar de ser part de la UE i això mateix es va aplicar a Groenlàndia quan va decidir no formar-ne més part. González-Bondia també ha mencionat el cas d'Algèria, que es va convertir en estat independent quan les Comunitats Europees ja existien, amb França com a estat membre. En aquest cas, les institucions van ser pragmàtiques i van adoptar una solució que satisfés a totes les parts.
 
Un període de transició amb continuïtat de les polítiques bàsiques és un escenari probable
 
L'expert alemany insistia que la majoria d'estats membre de la UE canviaran la seva actitud un cop vegin la independència de Catalunya com a inevitable, tot i que poden estar preocupats perquè representarà un precedent. De totes maneres, Catalunya té tota la legislació i normatives en línia amb les de la UE i té un clar "AND pro-Europeu", afirma Lang. Tot això farà que es vulgui trobar "una solució suau", que no comporti grans trencaments ni perjudicis per totes les parts. Avery afegia que l'única manera de sortir de la UE és a través d'una decisió unànime de tots els estats, i això "és molt improbable", fet pel qual hi haurà interès a trobar una solució negociada. Però el primer diàleg passa pel que hi hauria d'haver entre Barcelona i Madrid, afirma el director general honorari de la Comissió Europea, que subratlla que no parla en nom de la institució sinó en el seu propi únicament.
 
Els 3 experts preveuen dos grans possibles escenaris.
 
El primer és una adhesió ràpida i sense complicacions (que no vol dir automàtica) sempre i quan "Madrid hi estigui d'acord".Això és "una condició sine qua non", adverteixen. Tots 3, així com altres ponents, coincideixen que aquest seria el millor escenari, el que donaria més garanties i el que comportaria menys riscos i costos. González-Bondia explicava que amb un acord previ, el procés d'adhesió "serà molt més fluid".
 
El segon escenari probable seria un règim de transició en el qual algunes polítiques es negociarien molt ràpidament per tal de garantir-ne la continuïtat i no interrompre-les, mentre que l'status formal de Catalunya es resoldria més endavant i quedaria "borrós" durant un temps, sense ser membre de ple dret de la UE en un primer temps, explica Lang."Una solució a mida" que combinaria "rigidesa formal" amb "real polític i pragmatisme". Les polítiques i llibertats que possiblement no es veurien interrompudes segons l'expert alemany són la lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis, la política de cohesió i la unió monetària. De fet adverteixen que si Catalunya quedés fora d'aquestes polítiques seria "un malson" per a tothom, Espanya i la UE incloses. Ara bé, també indiquen que" tot dependria de com es fessin les coses" des de Catalunya, ja que el principi democràtic s'ha d'equilibrar també amb el de legalitat com va afirmar el Tribunal Suprem del Canadà, indica González-Bondia.
 
De totes maneres, els ponents han aclarit que en el cas que Espanya no reconegués a Catalunya com a estat independent, Catalunya seguiria sent part d'Espanya als ulls de les institucions comunitàries i per tant part de la UE, amb la corresponent aplicació de tots els tractats com fins ara, incloent-hi la continuïtat de l'euro. I si Madrid reconegués Catalunya, molts estats membre també ho farien així com les institucions comunitàries, accelerant enormement l'accés de ple dret a la UE.