directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 15 de juny de 2021 14:43 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Política doble fletxa

Els costos d’una DUI no serien tan alts com diu el govern espanyol

L'expulsió automàtica d'una Catalunya independent de la UE "no és realista" i els costos de mantenir l'status quo actual podrien ser més alts que canviar-lo, diuen experts internacionals

Comentaris 19  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 8 vots )
carregant Carregant

Experts internacionals han participat en una jornada sobre els hipotètics escenaris i les possibles conseqüències en relació a la pertinença o expulsió de la Unió Europea d'una Catalunya independent organitzat pel Diplocat. Segons recull l’ACN els ponents han descartat l'expulsió i l'adhesió automàtiques en qualsevol escenari. Graham Avery, expert sènior del think-tank European Policy Centre, ha subratllat que "el més important" seria la manera com Catalunya esdevindria independent. Si es fes d'acord amb l'estat espanyol, la transició seria molt ràpida; si es fes unilateralment, els riscos i els costos augmentarien, però una majoria d'experts han opinat que no serien ni de bon tros tan alts com el govern espanyol diu.

Comparteix
   


Etiquetes
 
En la jornada 'Catalunya i la Unió Europea: La capacitat d'adaptació de la UE', organitzada a Barcelona pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), experts europeus i catalans han participat en 4 taules rodones que han debatut sobre com podrien reaccionar les institucions comunitàries i els estats membre de la UE en el cas que Catalunya esdevingués independent. Els experts de prestigi internacional en les seves àrees han analitzat el procés d'adhesió, la unió monetària, l'accés al mercat comú i els drets de ciutadania.
 
En línies generals han conclòs que la UE adoptarà una actitud pragmàtica, com tendeix a fer davant de situacions no previstes en els tractats, i han descartat completament l'expulsió automàtica de la UE. Molts d'ells parlaven de règims transitoris que donarien continuïtat a les principals polítiques i llibertats com l'opció més probable, deixant l'accés formal de Catalunya a la UE per a més endavant. Alguns experts internacionals indicaven que no estaven a favor ni en contra de la independència de Catalunya però que els catalans tenen dret a rebre tota la informació possible sobre aquest tema.
 
L'acte l'ha inaugurat Albert Royo, secretari general del Diplocat, i l'ha clos Roger Albinyana, secretari d'exteriors de la Generalitat de Catalunya. En paraules de Royo a l'ACN, amb aquesta jornada el Diplocat vol contribuir a informar la ciutadania catalana sobre un tema molt important pel procés polític que viu Catalunya en aquest moment i apropar-li la sèrie de debats que ha anat mantenint al llarg d'aquests dos anys en universitats d'arreu d'Europa amb experts internacionals. Albinyana ha subratllat el moment importantíssim que viu Catalunya i el repte que planteja a la UE, tot incidint en la vocació europeista dels ciutadans de catalans.
 
Els costos de mantenir l'status quo actual podrien ser més alts que canviar-lo
 
Kai-Olaf Lang, cap de recerca de l'Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional (SWP), ha participat a la primera taula rodona, juntament amb Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea, i Alfonso González Bondia, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV. El debat ha estat moderat per Carme Colomina, cap d'internacional del diari 'Ara', i portava per títol 'Ampliació interna de la UE: permanència, transició o expulsió'. Aquesta era la taula rodona més general que donava un marc de referència per les altres més especialitzades.
 
Lang ha advertit que la rigidesa de mantenir l'status quo actual sense solucionar el conflicte català pot no portar l'estabilitat que es diu buscar sinó, al contrari, podria tenir uns costos alts a llarg termini, un aspecte que molt sovint es menysté.Tot i així, les institucions comunitàries i els estats membre volen preservar aquest status quo i es miren el procés català amb 4 actituds diferents segons ell: els que ho consideren exclusivament un afer intern i "no comenten res", posició molt compartida, assenyala; els hi són clarament contraris "per enviar un senyal" a altres regions europees; els que són "permissius i pragmàtics" sobretot degut als seus propis processos d'independència, posició minoritària, adverteix; i els que estan "vigilants" i suggereixen una solució dialogada, posició també molt compartida però que sovint no es diu en veu alta, afirma.
 
Els 3 ponents han subratllat que no hi ha precedents exactes pel cas català, que s'ha convertit en un tema en l'agenda europea, com el cas d'Escòcia.De fet, Avery ha mencionat en diverses ocasions el cas escocès i ha explicat que si va començar a analitzar el futur d'Escòcia dins de la UE en cas d'independència és perquè "es va irritar" amb les falsedats que "sentia dels polítics de Londres" sobre el tema. Tant Avery, Lang com González-Bondia han descartat l'expulsió automàtica de la UE en cas d'independència, "un escenari que no és realista" afirmen.
 
De fet aquesta idea ha estat repetida en la resta d'altres taules rodones i aplicada a altres temes concrets, ja que els tractats de la UE preveuen l'obligatorietat d'obrir negociacions per deixar de ser part de la UE i això mateix es va aplicar a Groenlàndia quan va decidir no formar-ne més part. González-Bondia també ha mencionat el cas d'Algèria, que es va convertir en estat independent quan les Comunitats Europees ja existien, amb França com a estat membre. En aquest cas, les institucions van ser pragmàtiques i van adoptar una solució que satisfés a totes les parts.
 
Un període de transició amb continuïtat de les polítiques bàsiques és un escenari probable
 
L'expert alemany insistia que la majoria d'estats membre de la UE canviaran la seva actitud un cop vegin la independència de Catalunya com a inevitable, tot i que poden estar preocupats perquè representarà un precedent. De totes maneres, Catalunya té tota la legislació i normatives en línia amb les de la UE i té un clar "AND pro-Europeu", afirma Lang. Tot això farà que es vulgui trobar "una solució suau", que no comporti grans trencaments ni perjudicis per totes les parts. Avery afegia que l'única manera de sortir de la UE és a través d'una decisió unànime de tots els estats, i això "és molt improbable", fet pel qual hi haurà interès a trobar una solució negociada. Però el primer diàleg passa pel que hi hauria d'haver entre Barcelona i Madrid, afirma el director general honorari de la Comissió Europea, que subratlla que no parla en nom de la institució sinó en el seu propi únicament.
 
Els 3 experts preveuen dos grans possibles escenaris.
 
El primer és una adhesió ràpida i sense complicacions (que no vol dir automàtica) sempre i quan "Madrid hi estigui d'acord".Això és "una condició sine qua non", adverteixen. Tots 3, així com altres ponents, coincideixen que aquest seria el millor escenari, el que donaria més garanties i el que comportaria menys riscos i costos. González-Bondia explicava que amb un acord previ, el procés d'adhesió "serà molt més fluid".
 
El segon escenari probable seria un règim de transició en el qual algunes polítiques es negociarien molt ràpidament per tal de garantir-ne la continuïtat i no interrompre-les, mentre que l'status formal de Catalunya es resoldria més endavant i quedaria "borrós" durant un temps, sense ser membre de ple dret de la UE en un primer temps, explica Lang."Una solució a mida" que combinaria "rigidesa formal" amb "real polític i pragmatisme". Les polítiques i llibertats que possiblement no es veurien interrompudes segons l'expert alemany són la lliure circulació de persones, mercaderies, capitals i serveis, la política de cohesió i la unió monetària. De fet adverteixen que si Catalunya quedés fora d'aquestes polítiques seria "un malson" per a tothom, Espanya i la UE incloses. Ara bé, també indiquen que" tot dependria de com es fessin les coses" des de Catalunya, ja que el principi democràtic s'ha d'equilibrar també amb el de legalitat com va afirmar el Tribunal Suprem del Canadà, indica González-Bondia.
 
De totes maneres, els ponents han aclarit que en el cas que Espanya no reconegués a Catalunya com a estat independent, Catalunya seguiria sent part d'Espanya als ulls de les institucions comunitàries i per tant part de la UE, amb la corresponent aplicació de tots els tractats com fins ara, incloent-hi la continuïtat de l'euro. I si Madrid reconegués Catalunya, molts estats membre també ho farien així com les institucions comunitàries, accelerant enormement l'accés de ple dret a la UE.



COMENTARIS fletxa taronja

item
#19
15 de juny de 2015, 19.20 h

COMUNICADO

Tras las elecciones municipales y autonómicas llevadas a cabo recientemente, se han abierto unas expectativas inusitadas hasta la fecha ante la espectacular irrupción en el mapa político de fuerzas casi desconocidas hasta hace poco más de un año, Podemos ( con diversas marcas ) y Ciudadanos, que han tomado auge ofreciendo medidas mágicas que solucionen la acuciante necesidad de amplias capas de la sociedad, sometidas
sin reparos a la maquinaria explotadora española.

Por otro... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#18
13 de juny de 2015, 10.38 h

És a dir, que si Espanya no reconeix la independència de Catalunya continuem estant dins de la Unió Europea, i si la reconeix també.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#17
BEJOTA fletxa bcn
12 de juny de 2015, 15.27 h

CONSULTA 9N .-TANTO POR CIENTO DE INDEPENDENTISTAS SOBRE EL TOTAL DE POSIBLES VOTANTES 9N: 28,40% (menos de uno de cada tres posibles votantes) TANTO POR CIENTO DE INDEPENDENTISTAS 9N SOBRE LA POBLACION TOTAL CATALANA: 23,85% (menos de un catalán por cada cuatro) OSEA, CONTANDO ELLOS LOS VOTOS.

ELECCIONS EUROPEES. Els 1.401.421 vots que van aconseguir ERC, CiU i ICV en són pocs en relació amb els 5.317.789 catalans cridats a les urnes. Tot just un 26% del cos electoral. "De cara a Europa, ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#16
BEJOTA fletxa bcn
12 de juny de 2015, 12.54 h

Joana Ortega, ofereix les dades definitives de la consulta independentista del 9Ngencat.cat

Política 01/12/2014 21:02 Hi va votar un 37%.
La Generalitat xifra la participació final en la consulta en el 37% del cens, i el suport a la independència en el 30% .
N.B. NO HI HAURÁ CAP DUI PERQUE NO HI HAN VOTS.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 17
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#15
12 de juny de 2015, 12.21 h


#13 Y a ti no te lo ofreceré, porque eres grosero y malo, y te odio, te odio y te odio, y no te pego porque no soy hombre, pero te araño la cara, por desconsiderado y cruel.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#14
12 de juny de 2015, 12.19 h


#13 Vale, vamos haber: soy un poco ignorante y tu eres más culto que yo, pero...

...pero tu no tienes un culete tan suave, rosado, (algo granujiento y almorranado, sí, lo reconozco) pero atractivo y seductor como no hay otro en todo el mundo mundial, que todos los hombres os morís de ganas de beneficiaros.

RABIA RABIÑAAAAA !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#13
demòcrata fletxa Catalunya
12 de juny de 2015, 11.46 h

#2 "Pero vamos 'haber'"

Subnormal! no és el mateix "a ver" (vejam) que "haber" (verb "haver")

És tant greu que directament vol dir que tens profundes limitacions cognitives (oligofrènia) i alhora demostra que ni tan sols saps que el que dius són bajanades.

Perquè no et fas un favor a tu mateix i et calles una miqueta? Vull creure que no tots els espanyols són tan imbècils com tu, i ho fas molt difícil :P


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#12
Brummel fletxa TIFALAND (España).
12 de juny de 2015, 11.15 h

#2 No entiendo el HA que no? Eres español y no sabes ni escribir. Será A QUE NO, no? Pero como puedes opinar de algo tan serio como que un país si no sabes ni escribir tu mierda de lengua? Venga, tira pal BAR a criticar a inmigrantes que es tu terreno.


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#11
Brummel fletxa TIFALAND (España).
12 de juny de 2015, 11.11 h

" Cataluña roba y expolia cada día a Barcelona"
#7 Lo dices en serio esto? Y a su vez Barcelona roba a Pedralbes y Pedralbes roba al vecino de Sarria del 4º5 que vive con moscas españolas en el piso. Estas moscas pagan mas impuestos que las moscas del Clot y que las de la Verneda (también moscas españolas)... Eres muy corto para confundir una nación (Catalunya) con una ciudad (Barcelona) y mezclarlo todo para ver si cuela. Mas que nada es para explicártelo, que no tengas de volver a P3.... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 20   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#10
Isabel fletxa Bcn
12 de juny de 2015, 11.01 h

Quina visió més curta de mires, per molt que inhabilitin a Mas, no s'acaba el desitg del poble català per la independencia, tot el contrari encara el faran mártir i ens animaran més.
Pensar que acabar amb Mas és acabar amb la situació actual, és no entendre res. Molts ens hem fet independentistas per aborriment de no poder ser tal com som i sempre tenir que donar explicacions. Estem tips de ingerències i de no poder fer les coses a la nostra manera que no és la española, ni millor n... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
El PP i el PSOE, amb la recollida de firmes i la negació de la pluralitat lingüística, ens obliguen a repetir la història
Ramon Boixet Ramon Boixet
Cuina catalana que sorprèn Suïssa

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.