Política Última actualització Dimecres, 10 de febrer de 2016 13:25 h

El Govern aturarà els desnonaments en situació d'emergència social

Borràs anuncia que destinarà 5.400 euros en un any a ajuts d'"urgència" per fer front al pagament de lloguers i quotes hipotecàries per a famílies vulnerables.

Desnonaments zero en situacions d'emergència social. Aquest és el principal objectiu de la consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, que s'ha compromès a aturar tots els processos de desnonament en aquells casos de vulnerabilitat de les famílies, que la Generalitat xifra en 1.500. En una compareixença al Parlament, ha desgranat les 22 mesures amb què el seu departament treballarà en la millora de l'accés a l'habitatge, segons informa l’ACN.

D'una banda, a partir de l'increment dels ajuts d'"urgència" per fer front al pagament de lloguers i quotes hipotecàries, amb un màxim de 5.400 euros en un any per a famílies vulnerables. Si fins ara estava prevista una ajuda de 3.000 euros inicials, ara el departament vol ampliar-ho amb fins a 2.400 euros més anuals per família en situació d'emergència social.

De l'altra, es pretén augmentar el parc públic d'habitatge amb cessions d'ús temporal dels pisos buits de grans tenidors, com entitats financeres, o fins i tot es preveu l'assumpció del lloguer entre la Generalitat i els ajuntaments.

Per aconseguir-ho, Borràs treballarà "colze a colze" amb el món local, que coneix millor que cap altra administració la realitat dels afectats i del territori, i mantindrà un diàleg "constant" amb els actors implicats perquè la voluntat és "fer política des del carrer, i no des dels despatxos", ha assenyalat. A més, ha remarcat la importància de donar a conèixer les polítiques en matèria d'habitatge perquè arribin al màxim de ciutadans possible.
 
Borràs ha anunciat que també es posarà l'accent en el parc públic d'habitatge social, que compta actualment amb una bossa d'uns 25.000 pisos, segons fonts de la conselleria (uns 14.000 de propietat, uns 1.600 cedits per entitats financeres i uns 9.500 provinents del parc privat i amb garanties socials). Així, Borràs vol incentivar els convenis amb els bancs perquè incrementin la cessió d'habitatges desocupats, i donar compliment a la llei de mesures urgents contra l'emergència social, que ja estableix la cessió obligatòria d'ús temporal dels pisos buits de grans tenidors.
 
En aquest sentit, ha insistit que la Generalitat contempla sancions per a les entitats financeres i els grans tenidors que no compleixin amb la mobilització d'habitatges desocupats: "serem implacables amb els que no compleixin amb la cessió obligatòria", ha reblat Borràs.
 
Si aquestes opcions no són suficients, el departament contempla recórrer al mercat privat de lloguer quan l'afectat no pugui fer front al pagament de les mensualitats. La Generalitat assumiria el 60% del seu cost i l'ajuntament corresponent, el 40% restant. Així mateix, Borràs s'ha compromès a elaborar la llei d'arrendaments urbans catalana per "equilibrar" la relació entre el llogater i el propietari i "estabilitzar" el mercat.
 
D'altra banda, es preveu incrementar la dotació pressupostària i els habitatges destinats a les entitats incloses a la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió Social. Sense donar-ne més detalls, Borràs també ha promès donar "un nou impuls" a la llei de barris, tot i que ha reconegut la delicada situació financera en què es troben les arques de la Generalitat.