Política Última actualització Diumenge, 2 de juliol de 2017 05:00 h

Preparats per a la batalla més important

Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

Sortejant les amenaces de l'Estat i la desconfiança d'una part de l'ìndependentisme, la majoria parlamentària continua el seu difícil camí cap al primer d'octubre. L'anunci dels detalls organitzatius fonamentals del referèndum el proper dimarts 4 de juliol, desfermarà l'esclat definitiu de la repressió. Afortunadament, cada vegada és més clar que el món sap que tenim raó. Els mitjans de comunicació i els centres d'anàlisi política més rellevants comencen a dirigir la seva mirada inquisitiva envers el govern espanyol. A pesar de tots els esforços esmerçats per Moncloa, a fora ningú reclama la retirada del Referèndum, sinó una negociació política de bona fe. I tothom assenyala un sol culpable del bloqueig: el govern espanyol. Hem guanyat la batalla del relat i la legitimitat a nivell internacional. Ara toca acabar la feina a casa. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

ELITS. Dijous a la nit les edicions digitals dels abans influents diaris de l'establishment a Catalunya, "La Vanguardia" i "El Periódico", compartien notícia destacadíssima en portada. Un centenar de personatges públics (de nivell força secundari) demanant a la majoria independentista que estafi els seus electors i aturi el referèndum. I és que dimarts, quan s'anunciïn al TNC els detalls del Referèndum serà un dia molt important. A la desesperada, doncs, les elits dependentistes demanen que ens aturem. Duran, Hereu i Navarro, triomfadors nats, encapçalen una llista sense cap, absolutament cap, novetat destacable. Són els que des del primer dia s'hi han oposat a la llibertat del seu poble presentant-se com a defensors de la democràcia. De tots ells fa molta gràcia la immensa barra d'Eugeni Gay, exmembre del TC i com a tal l'únic català que (com ens ha recordat l'Albert Pereira a twitter) ha votat l'Estatut actualment vigent.

GUANYEN. Mentre aquesta petita part de l'antic món catalanista que no accepta la independència exigeix que pleguem veles i s'arrossega penosament com a cucs per terra, davant la metròpoli, impetrant una tercera via que mai arribarà (com és obvi, allà ens volen eliminar, no pas acontentar), el dependentisme va aplicant la seva solució final contra la nostra comunitat nacional sense descans. I la minorització de la llengua ocupa un paper fonamental en la seva estratègia de guerra. Dimarts, l'Escola Josep Guinovart de Castelldefels anunciava la fi de la immersió lingüística al seu centre, en aplicació d'una sentència judicial instada per alguns pares. La notícia referma quin és el camí de futur que seguiria (cas de produir-se) la derrota política de l'independentisme. Convindria que tots els qui encara dubten sobre si afegir-se o no a la lluita per la llibertat del país en fossin ben conscients: sí tenim a perdre. Molt.

MASSIU. El degoteig els fa eficients en la repressió, traspassa al món independentista una imatge d'impotència que desgastaexcessivament el moviment. Només la desconnexió tallant i definitiva, el trencament simultani i massiu de milers de catalans alhora els farà impotents. Demostrarà al món que efectivament ja no controlen el nostre país. A la vista dels esdeveniments repressius que s'aniran succeint durant les properes setmanes, especialment a partir de la posada en marxa del web garanties.cat, potser caldria considerar molt seriosament si no ens convé avançar a aquest mes de juliol l'aprovació al Parlament de la Llei de Transitorietat Jurídica, a fi de donar aixopluc legal a tothom que treballa al servei del Referèndum. El professor Ferran Requejo escrivia aquesta setmana: "Si el referéndum se puede hacer, máxima participación; si no se puede hacer, movilización permanente con incidencia internacional". Potser caldrà les dues coses alhora des de ben aviat.

PATRIOTA. Després del seu galdós paper al Cas Palau, el fiscal Emilio Sánchez Ulled, el de les condemnes al president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau pel 9-N, ha estat aquests dies de gira pel país. Es dedica sense rubor (sovint, amb l'aquiescència dels seus entrevistadors) a utilitzar els mitjans públics catalans per amenaçar els organitzadors de l'1-O, amb arguments tan surrealistes i alhora insultants com comparar la compra d'urnes amb la d'armes. No senyor, no podem acceptar lliçons morals d'un individu que per atacar un partit del país ha decidit descaradament pactar l'oblit del finançament de la FAES. Un home que a canvi d'inhabilitar Convergència accepta que els lladres confessos Millet i Montull se'n vagin a casa seva amb condemnes menors. Encara que dissimula i acusa els altres de fer-ho, en realitat, ell sí que ha posat la bandera, la seva, l'estanquera, per davant de tot.

PENSIONS. Tot i que alguns indicadors macroeconòmics siguin positius, l'Estat espanyol continua a prop de la fallida, a base de despesa pública absurda. El dia que s'assumeixi el deliri de l'AVE o s'exigeixi el retorn d'una part dels 60.000 MEUR regalats a la banca, potser la situació canviarà. Entretant, el dèficit públic continua desbocat i amb un responsable: el govern que dirigeix l'administració central de l'Estat. Aquests dies hem sabut que per a pagar la paga extraordinària dels pensionistes caldrà ficar la mà als pressupostos generals i que suposarà un endeutament d'entre 6 i 10.000 MEUR. I, entretant, a la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, el ministro Cristòbal Montoro anunciava l'obligació de les comunitats autònomes de limitar el dèficit al 0,3 en 2018, mentre l'administració central es reserva dues terceres parts de la capacitat d'endeutament. Vaja, que tot segueix absolutament igual i qui decideixi no canviar-ho el proper 1-O que n'assumeixi les conseqüències.

SANCIONAR. L'espectacle de submissió de les restes del socialisme actiu a Catalunya continua. És el que té humiliar-se: una vegada has acceptat de fer-ho una vegada, establint una relació de subordinació indigna, l'amo sempre creu que pot fer-te abaixar el cap encara una mica més. Aquesta setmana el portaveu oficial del PSOE no ha dubtat a desautoritzar l'alcaldessa de Santa Coloma Núria Parlón, membre de la nova executiva de Pedro Sánchez, que havia insinuat a mitja veu el rebuig del partit socialista a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució contra l'autonomia de Catalunya. En aquesta matèria, sempre alineats amb el PP. Però és que en el camí de la humiliació el partit socialista espanyol ha anunciat que fins i tot està disposat a sancionar els alcaldes del PSC que col·laborin amb el Referèndum. Sort que són dos partits diferents, va dir abans de partir un gravíssim atac de riure.

Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor de Temps de Sedició al seu blog Per a bons patricis.
 
 
 

---

Notícies relacionades