Rull i Turull demanen la seva excarceració per ser candidats el 21-D
Presenten recursos d'apel·lació contra la presó incondicional imposada per l'AN, on neguen el risc de fuga i reiteració delictiva
ACN/M.B.| Els consellers empresonats per l'Audiència Nacional Josep Rull i Jordi Turull han demanat a la jutgessa Carmen Lamela que els posi en llibertat després que ella mateixa els imposés com a mesura cautelar la presó incondicional. La seva defensa ha presentat uns recursos d'apel·lació en els quals al·leguen que es presenten a unes eleccions -les del 21-D- convocades a partir de l'article 155 i on neguen els arguments que Lamela usa per privar-los de llibertat, com el risc de reiteració delictiva o el de fuga.
Rull, Mundó, Romeva, Turull, Bassa, Forn i Borràs davant l'Audiència Nacional
© Rafa Garrido
Comparteix
TweetEtiquetes
En relació a això, fan referència al fet que, des de la seva destitució per part del Govern espanyol, no ostenten càrrecs de poder i, a més, que el fet de concórrer als comicis del 21-D deixa descartat el risc de fugir pel seu “compromís polític” amb Catalunya. El risc de reiteració delictiva també queda fora de pla si -segons el recurs- “després de l’aplicació d’aquest article no s’ha adoptat ja cap acord ni dictat cap disposició de cap classe ni pel Govern, que es va reunir en finalitzar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers cessats”, com consta al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Els dos recursos recorden que la presó provisional està considerada com una mesura “excepcional” i destaquen que l’Audiència Nacional no és l’òrgan competent per jutjar aquest cas. A més, al·leguen que s’ha vulnerat de forma “gravíssima” el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar temps suficient per preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés. “L’adopció de la presó provisional per al nostre representat s’ha produït amb una clara vulneració dels drets de defensa i a disposar d’un procés just amb totes les garanties” perquè s’ha generat “una palmària indefensió cap a l’investigat”, sostenen les defenses, que asseguren també que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
Les defenses també reiteren que no es pot atribuir als membres del govern haver comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, perquè tots dos requereixen que existeixi un alçament “violent”, tal com va voler estipular el poder legislador quan va reformar el Codi Penal. “En cap lloc de l’extens relat fàctic de la interlocutòria [...] es descriu cap fet que pugui ser constitutiu d’alçament violent o públic que exigeix el tipus penal analitzat”, apunten. Segons la defensa, tampoc hi ha elements que permetin sustentar una acusació de malversació adduint a la signatura de l’acord-marc per a l’adquisició d’urnes, perquè aquest acord no es va arribar a culminar i perquè, en tot cas, aquesta qüestió està sota investigació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les defenses es queixen també que la jutgessa Lamela no individualitzés els comportaments de cada conseller en la seva interlocutòria i que se’ls acusi globalment de voler impulsar el procés sobiranista, quan això, precisament “no constitueix cap delicte”.