La carta de Lluís Salvadó sobre la polèmica masclista: ''Em fot, i molt, que després de 30 anys de militància passi a ser un miserable masclista''
El dirigent republicà publica un text on destaca la seva lluita en un projecte "republicà, feminista, integrador i social"
25
( 5 vots )
CarregantRedacció | L'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, ha respost avui a la polèmica sorgida el 9 de març quan Antena 3 va publicar una conversa que va tenir el dirigent d'ERC en la qual deia que qui hauria de liderar la conselleria d'Ensenyament és qui té "les mamelles més grosses".
Salvadó apunta que té dues "filles i el meu futur és dona, i tinc o em té una dona de Barcelona i feminista que ens renya a la colla quan fem comentaris de mal gust, però que després de 18 anys sap que ens trencarem la cara pels seus drets com a dona i com a persona". A més, el republicà es justifica: "si algú creu que dels darrers mesos de la seva vida no té una conversa o un correu del que avergonyir-se en veure’l als diaris que pengi al twitter les seves contrasenyes. Si algú mai en sa vida ha fet bromes, acudits o converses políticament incorrectes que aixequi el dit. Si alguns creuen que hem de validar que les clavegueres ens marquin el pas, que sàpiguen que després d’un, aniran a pel següent, és la guerra oberta contra els independentistes. Els marquem el camí a seguir per destruir-nos un darrera l'altre".
Tot seguit es pot llegir tot el text de la carta publicada al mur del Facebook de Lluís Salvadó.
Una de les persones a les que més m’escolto i que més val en aquest petit país em suggeria que m’expliqués. No sé si serveix de molt, vivim en un món de titulars breus i de consum ràpid, però crec que personalment ho necessito, i també ho necessiten les persones que m’estimen i pateixen amb mi.
No sé què decidiré fer durant les properes hores. Com sempre estaré a la disposició del que consideri el meu partit. Fa més d’un any que alguns estem sotmesos a una pressió brutal pels poders d’un Estat disposat a tot: seguiments, escoltes, interrogatoris, detencions, previsions d’acabar a la presó, filtracions a la premsa “amiga” constants... Anem aguantant com bonament podem, i tenir a l’Oriol a la presó ens obliga moralment a resistir, si ell aguanta Estremera, nosaltres estem obligats a tot, però les forces comencen a flaquejar a casa. Sabem que l’estratègia d’enfonsar-nos políticament i, sobretot personalment, no pararà, i resistir avui no ens garanteix que resistim la setmana que ve. Cada setmana, sobretot Josep Maria i jo, estem sotmesos a filtracions, algunes acusant-nos i comprometent-nos jurídicament, d’altres intenten posar en dubte el que hem fet i com ho hem fet. La darrera intenta desmuntar-nos políticament i personalment, tot i que ell ni tan sols hi participa.
Dels seguiments i de les converses telefòniques de molts de mesos, dels milers de correus i missatges que tenen a disposició, n’han publicat dubtes, discrepàncies, moltíssima feina, converses amb amics, amb les meves filles de 8 i 9 anys, amb la meva parella... i una conversa amb un amic del juliol passat de menys d’un minut del tot improcedent i descontextualitzada que de forma ben precisa és filtrada el dia després del 8 de març. Una conya de molt mal gust que ningú dels que l’han sentida n’ha desxifrat el significat real, perquè forma part d’un codi personal de vivències compartides entre dos persones que es coneixen profundament i saben que ni un ni l’altre pensen ni han fet mai el que estan dient.
Una conversa d’un minut entre milers d’hores de gravació. Hi insisteixo per si algú ha interpretat que estem davant de la norma i no pas de l’anècdota, però per molt desafortunada que sigui, no passa de ser un bolet aïllat. I no amagaré pas que en sopars o trobades d’amics sigui, o siguem, així d’incorrectes en algunes ocasions, sovint estem poc per l’estètica i, com diu un altre bon amic, soc d’un territori massa pobre on ens vam saltar la ironia i som de sarcasme en brut. Un país on fer broma del mort i de qui el vetlla entre els amics forma part de la nostra essència i de la nostra llibertat com a persones que sembla que algú ha decidit de negar-nos. I sent alhora molt conscient que hem de ser profundament crítics amb el llenguatge masclista i amb tot el que comporti la cosificació de la dona en tots els espais, erradicant-lo dels espais públics com crec que he fet sempre, i amb la voluntat cada dia de millorar.
Em fot, i molt, que després de 30 anys de militància activíssima en els valors republicans i de lluita contra totes les discriminacions hagi de passar per un miserable masclista. Militància antiracista, en defensa de la llibertat d’orientació sexual, de defensa del meu riu, objector de consciència, defensor dels drets dels treballadors i de tots els pobles oprimits, especialment el nostre. I també de la igualtat entre dones i homes. Tinc dos filles i el meu futur és dona, i tinc o em té una dona de Barcelona i feminista que ens renya a la colla quan fem comentaris de mal gust, però que després de 18 anys sap que ens trencarem la cara pels seus drets com a dona i com a persona.
I m’atreveixo a escriure això, perquè dels centenars de missatges que he rebut de suport, estan els de la gran majoria de dones en les que he treballat, i em coneixen i saben penso, i sobretot saben què faig. En la meva darrera etapa com a Secretari d’Hisenda vaig poder configurar un equip amb 4 directors, 3 dones i 1 home. I com qui sap de qui parlo podrà constatar, van ser-ho per la mida del seu cervell. I vam poder fer una junta de govern paritària, amb extraordinaris professionals. Un espera, almenys dels companys i companyes, que et jutgin per 30 anys de fets i no per una conversa sarcàstica robada de la teva intimitat que res té que veure amb la causa que investiguen.
Res, si algú creu que dels darrers mesos de la seva vida no té una conversa o un correu del que avergonyir-se en veure’l als diaris que pengi al twitter les seves contrasenyes. Si algú mai en sa vida ha fet bromes, acudits o converses políticament incorrectes que aixequi el dit. Si alguns creuen que hem de validar que les clavegueres ens marquin el pas, que sàpiguen que després d’un, aniran a pel següent, és la guerra oberta contra els independentistes. Els marquem el camí a seguir per destruir-nos un darrera l'altre.
Acabo demanant disculpes a totes les dones i homes que s’han sentit ofesos o decebuts, especialment a la família d’Esquerra Republicana. Un projecte polític que de la mà de l’Oriol i de la Marta avui és un projecte del que me’n sento compromès i orgullosíssim i pel qual val molt la pena lluitar, de valors republicans, feminista, integrador i social. Un projecte de fraternitat, igualtat i justícia, i que sigui on sigui continuaré defensant.
Imprimir
Enviar
barna
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat