Al McKay i les seves estrelles converteixen Peralada en una pista de ball amb la música d'Earth, Wind and Fire

La banda desborda energia i fa aixecar el públic dempeus per corejar les cançons més famoses

Peralada (ACN).- El guitarrista Al McKay i les seves estrelles han convertit aquest dimarts el Castell de Peralada en una pista de ball d'una discoteca dels anys 70 i 80 amb la música dels mítics Earth, Wind and Fire. Amb una energia desbordant, la banda ha començat hora i mitja llarga de concert amb Serpentine Fire, el primer tema que ja ha estat una premonició per a una nit repleta d'èxits. Com no podia ser d'altra manera, la Al McKay Allstars ha fet viure una experiència Earth, Wind and Fire integral, desgranant els seus grans hits, com Reasons, Fantasy, Let's Groove o September. Han aconseguit una fita més difícil del que sembla, aixecar dempeus el públic de Peralada i fer-lo ballar durant quasi tot el concert.

Al McKay, el llegendari guitarrista, productor i compositor d'Earth, Wind and Fire dirigeix el festival des de segona línia, al costat del baix i la percussió i per darrere de les tres veus (Tim Owens, Devere Duckett i Claude Woods). Ell és l'essència que fa que aquesta "experiència" traslladi el públic als anys 70 i 80, en el punt àlgid de l'èxit de la banda.

S'ha rodejat de es seves estrelles en la 'Al McKay Allstars' per portar arreu melodies mundialment coneguda de la música disco, el dance i el funk. Completen la banda Freddie Flewelen al baix, Aaron Haggerty a la bateria, Ben Dowling als teclats, Dean Gant als teclats, David Leach a la percussió, Ed Wynne al saxo, Justin Kirk al trombó, Luis Gonzales a la trompeta i Omar Peralta a la trompeta.

A Peralada, és més complicat del que pot aparentar aconseguir posar dempeus el públic ballant durant molta estona. Les melodies d'Earth, Wind and Fire ho han aconseguit de bon tros. Ha costat una miqueta i, de fet, la banda ha hagut d'animar. "Sentim el vostre esperit, però també us volem veure, està bé que us aixequeu, canteu, piqueu de mans, balleu, no fa mal, us ho prometo", ha interpel·lat Tim Owens. A partir d'aquí, quasi tot el públic ha ballat les cançons més mogudes.

A Serpentine Fire l'han seguit Pride, Got tot get you into my life, Can't let go i, com un tro carregat d'energia, han començat a tocar Saturday Nite, seguida de Shining Star. Com a bona pista de ball dels anys 70 i 80, no ho podien faltar les lentes. Aquelles que el públic ha corejat des del seient: After the Love has gone, Reasons o In the Stone.

Amb una hora de concert, entre solos de guitarra, teclat i sobretot saxo, tot just han arribat a la meitat del repertori. A partir d'aquí, una recta final electritzant des de la cançó deu fins a la dissetena: Fantasy, Jupiter, Getaway, Magic Mind, Let your feelings show, Can't hide Love i That's the way of the world fins a arribar a l'última i esperadíssima cançó: September.

Ha posat el punt final al concert just abans del bis, durant el qual han tocat Let's Groove. Abans, però, Owen ha repassat el palmarès d'Al McKay amb nou singles d'or, catorze àlbums de platí, tres American Music Awards i cinc grammys. També ha agraït al públic "que contribueixin a donar vida a la música" i els ha animat a continuar ajudant comprant el CD de l'experiència Earth, Wind and Fire. "El que heu vist aquí i més", ha conclòs.
]]>

Enviar