Pagesos del Parc Agrari alerten que les obres del tren llançadora "aixafaran" un espai "altament necessari per a Barcelona"

Els agricultors denuncien que les obres del nou accés ferroviari a l'aeroport del Prat "ompliran de pols els cultius"

Sant Boi de Llobregat (ACN).- "Tornem a aixafar la terra, conseller". És la queixa que el portaveu d'Unió de Pagesos al Baix Llobregat, Lluís Parés, va traslladar al titular de Territori, Santi Vila, en la inauguració al Parc Agrari de les obres del tren llançadora fins a la T1 de l'aeroport del Prat. El sindicat i entitats del territori miren amb "impotència" els primers moviments de terra d'un projecte que consideren "innecessari" i alerten que les obres "ompliran de pols els cultius". Parés demana als polítics que "creguin" en aquest espai verd enclavat en plena àrea metropolitana i entre grans vies de comunicació i infraestructures. "El Parc Agrari és altament necessari per a Barcelona més que per als pagesos", defensa.

L'encara no desena de manifestants es van mantenir a l'última fila de l'acte oficial amb discreció, però van aconseguir l'objectiu: fer escoltar la seva queixa i interpel·lar les màximes autoritats. A l'inici, el pas del conseller va ser interceptat per les reivindicacions dels agricultors; després, la ministra de Foment, quan ja marxava de la parcel·la finalitzat l'acte, va fer aturar el cotxe oficial per tranquil·litzar els pagesos. "Parlin amb les empreses responsables i amb nosaltres perquè l'afecció sigui la mínima. Tot quedarà restablert", va assegurar-los. 
Els agricultors no es conformen, però, amb les paraules de Pastor i han sol·licitat reunions amb el Departament de Territori i amb el Ministeri de Foment per posar sobre la taula, i de manera formal, les queixes. "Els continuarem dient que el projecte és innecessari", remarca Parés, que afegeix: "En cas que tiri endavant, i que no hi puguem fer res, reclamarem que s'executi amb les màximes condicions; per exemple, que es garanteixi el sistema de rec durant les obres".

Carxofes en una meitat del camp

Parés, que és membre de la comissió permanent comarcal del Baix Llobregat d'Unió de Pagesos, afirma que l'afectació directa del traçat del tren al parc serà d'unes "quatre hectàrees". El problema, remarca, és que el nou accés ferroviari "partirà finques; quedaran trossos per cultivar i tindrem dificultats per accedir-hi i per passar d'una banda a l'altra". Per a Parés, les obres comportaran "un nou trossejament del territori".

Els agricultors també lamenten que l'inici de les obres s'ha fet "a corre-cuita" aquest juliol. Un dels pagesos que ja s'ha vist afectat pels treballs del tren llançadora és Arnau Vidal. Un dels camps en què treballa, a tocar de les vies del tren, es troba partit per una línia sinuosa que ell mateix va dibuixar. En una meitat del camp, hi ha plantat carxofes; en l'altra, de moment no hi cultivarà res. Vidal havia anivellat el camp; hi havia tirat els fems i l'havia fresat per a la carxofa. Ja hi havia plantat els primers socs quan, pocs dies després, s'hi va trobar les estaques clavades. "Volien dir que m'ho anaven a trepitjar quan entressin les màquines", lamenta el pagès, que va decidir aprofitar fins l'últim pam de terra abans del límit de les estaques per plantar les carxofes.

"Impotència" i "frustració" davant l'excavadora

L'entitat de cooperació i desenvolupament sostenible Desos és un altre dels afectats. Es tracta d'una entitat que promou la recuperació d'espais en desús per posar-los en valor a través de l'agricultura ecològica i, alhora, resoldre necessitats socioeconòmiques, com la formació i inserció laboral de joves i aturats de llarga durada. Amb l'objectiu de fer les pràctiques formatives, Desos va llogar fa mig any el camp de Les Cabasses, situat al costat de la zona del pou d'atac de la tuneladora del futur traçat ferroviari, on es va fer l'acte oficial. Són dues hectàrees de terreny i, el juliol, el propietari en va rebre "una notificació d'expropiació forçosa", explica la coordinadora de Desos, Rebeca Segura.

"El propietari ens ho va comunicar i poc podem fer-hi. Vam anar a una reunió i ja vam haver de presentar les al·legacions sense tenir temps d'analitzar com la situació pot afectar el cultiu ecològic i el projecte social", lamenta Segura, que es mira amb resignació els primers moviments de terra: "És una sensació d'impotència i de frustració. Les empreses ens han atès i hi ha bones paraules, però l'excavadora ja està aquí treballant i ens han dit que la maquinària important, com la tuneladora, arribarà a la tardor". "Estem fent pinya per protestar, però veiem que l'obra tira endavant i ho haurem d'acceptar", apunta l'encarregat del camp de Desos, Jordi Bofill.

Hivernacles i dipòsits d'aigua, mesures reclamades per compensar la pols de les obres

Bofill explica que les obres els trastoquen els plans de cultiu: "Canvia tota la planificació. Faran les obres al costat i hi tindrem les màquines aixecant pols. Això genera un costos de neteja que actualment no havíem d'assumir perquè la majoria del producte ja podia anar directament al mercat".

L'entitat reclamarà almenys que s'instal·lin hivernacles per protegir els conreus i dipòsits d'aigua per netejar-los. Ara es troben en el període d'ampliació d'al·legacions i esperen aconseguir aquestes "mesures correctores per compensar els danys", subratlla Segura. 

El Parc Agrari, una reserva agrícola en un espai estratègic

El Parc Agrari és una zona agrícola d'uns 3.000 hectàrees conservada al Baix Llobregat; a tocar de les grans ciutats com Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i infraestructures estratègiques com l'aeroport del Prat i encreuat per vies com la C-32, la C-31, l'A-2 i l'AP-2. El projecte d'Eurovegas, el 2012, va encendre unes alarmes que han quedat latents en aquest pulmó verd. Parés critica que "el problema" del Parc Agrari és que "els polítics no hi creuen" i assenyala que seria "ideal" que els ajuntaments que el conformen en cedissin la gestió al consorci.

El portaveu d'Unió de Pagesos al Baix Llobregat diu que el Parc Agrari és "altament necessari per als ciutadans" ja que, argumenta, "es troba al costat de Barcelona i, si bé és una zona productiva, també és el més semblant a un espai natural". "Són prop de 3.000 hectàrees cultivades i que podrien produir molt més del que ho fan; hi tenim assegurats tant aigua amb un sistema de regeneració com adobs", defensa Parés, que rebla: "És una zona agroambiental que fa baixar molt la contaminació atmosfèrica, sobretot des de la Plaça Espanya fins aquí". 


]]>

Enviar