Noves excavacions revelen dades sobre la disposició urbana del poblat ibèric de Ca n'Oliver de Cerdanyola del Vallès

S'han localitzat set habitacions diferents dels segles V al III a.C. i fosses del segle I a.C.

Cerdanyola del Vallès (ACN).- Cada cop es disposa de més informació sobre com era el poblat ibèric de Ca n'Oliver de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Una nova fase d'excavacions entre finals de juny i principis de juliol ha permès conèixer dades rellevants sobre la disposició urbana del poblat durant més de 400 anys. En concret, s'han trobat set habitacions diferents que s'articulen a banda i banda del carrer entre el segle V i el III a.C., així com les fosses que hi haurien excavades en la darrera fase del poblat, al segle II a.C. "Hem trobat elements que corresponen a 400 anys d'història del poblat", ha destacat a l'ACN el director del Museu i Poblat Ibèric de ca n'Oliver, Joan Francesc.

Francesc ha explicat que els treballs han consistit en excavar el que era la trama urbana i ha celebrat que per primera vegada després de 20 anys no ha trobat cap instal·lació moderna, com per exemple canonades d'aigua, que dificulta la seva feina. Això ha permès els arqueòlegs obtenir una secció transversal de dos barris de cases i el carrer del poblat

El més important és que s'han pogut conèixer dades importants sobre quina era la disposició del poblat. De fet, Francesc puntualitza que no es tracta d'un sol poblat sinó de quatre que estan sobreposats i una fase de vida al medieval. De totes aquestes fases, durant l'excavació del juny i juliol s'han localitzat elements del segle V al I a.C.. "Una de les feines més delicades ha estat anar aïllant quins elements corresponien a cadascuna de les fases per obtenir una visió sobre com ha evolucionat el poblat al llarg de 500 anys", ha explicat el director i arqueòleg.

En concret, s'han trobat set habitacions diferents que s'articulen a banda i bada del carrer, dels segles V al III a.C., moment de màxima esplendor del poblat. Després, i arrel de l'arribada dels romans i la sublevació dels poblat ibers, el poblat de Cerdanyola va ser destruït i després es va tornar a construir. Les excavacions han permès tobar també les foses que hi havia excavades i que correspondrien a les sitges en aquest darrera fase.

Va ser el 1998, i gràcies a un pressupost provinent d'un fons europeu, quan es van començar campanyes sistemàtiques d'excavacions. Tot i que ja hi ha excavat un 70% de l'interior del poblat excavat, Francesc assegura que encara falten les estructures defensives, el fossar i localitzar altres elements que coneixen per fotografies antigues, entre d'altres. Per això, assegura que "encara queda molta feina a fer".

Història amagada sota el Sincrotró Alba

Coincidint amb aquestes noves excavacions, el museu ha inaugurat l'exposició 'Abans de l'Alba', una mostra que vol donar a conèixer la vinculació entre els treballs de recuperació del patrimoni històric i l'expansió de les infraestructures i equipaments que configuren actualment el Parc de l'Alba, amb el Sincrotró a l'epicentre.

La mostra exposa com després de més de 30 anys de treballs arqueològics i 57 intervencions, és possible reconstruir la història de la Plana del Castell. Francesc explica que la voluntat és explicar que el territori que avui acull el Sincrotró "té una llarga història" que va des del paleolític fins a la Guerra Civil. A l'exposició, a més de conèixer aquests treballs d'excavacions que s'han anat fent, es poden veure restes paleolítiques trobades al campus universitari de l'Autònoma de Barcelona (UAB) o restes ceràmiques als terrenys del Sincrotró, l'Esglèsia vella de Sant Martí o la zona poliesportiva de la UAB.

La regidora de Cultura de Cerdanyola, Elvi Vila, ha destacat que 'Abans de l'Alba' dóna "una mirada molt profunda sobre tot el que ha anat passant al territori". Ha destacat que aquesta mostra ha estat impulsada pel Museu però que s'ha fet de manera col·laborativa amb la Diputació de Barcelona, el Consorci del Parc Tecnològic i el Museu de Sant Cugat.

Preservar el llegat històric

Fa anys que el projecte del Centre Direccional de Cerdanyola planeja sobre el territori. El projecte, que ha estat rebutjat dues vegades per la justícia, contempla la construcció de 4.088 pisos i un gran centre comercial, entre d'altres i, en part, en terrenys on hi ha o hi havien hagut abocadors. A tot això s'ha de sumar el fet que es tracta dels terrenys on hi ha bona part de les restes sobre el passat de Cerdanyola.

Davant d'això, la regidora ha assegurat que la voluntat del nou equip de govern és que cada vegada que hi hagi un moviment de terres i es tingui la sospita que hi pugui haver un vestigi, s'enviarà l'arqueòleg municipal i el seu equip per tal que les restes es puguin recuperar i es vagin incorporant al museu.

D'altra banda, també ha apuntat que les primeres iniciatives que s'impulsaran a nivell polític són que tots els partits polítics que tenen representació al ple municipal, puguin tenir també representació a la junta del Consorci del Centre Direccional, on es prenen les decisions sobre el futur d'aquest projecte i on fins ara no havien estat representants tots els grups. De fet, es dóna la circumstancia que l'equip que ara ostenta el govern de Cerdanyola i la presidència del Consorci, el Compromís per Cerdanyola, no havia tingut representació. El Consorci està representant en un 51% per l'Incasòl i en un 49% per l'Ajuntament de Cerdanyola.]]>

Enviar