La UCE homenatja Enric Morera, el renovador frustrat de la música catalana

Reconegut com a compositor de la sardana 'La Santa Espina', va fracassar en l'intent d'incorporar els preceptes wagnerians a Catalunya a principis del segle XX

Prada de Conflent (ACN).- La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha homenatjat aquest dijous el compositor Enric Morera, autor de les sardanes 'La Santa Espina', 'Les fulles seques' o 'La sardana de les monges', entre d'altres, i renovador frustrat de la música catalana a principis del segle XX . Jaume Carbonell, professor d'història de la música de la UB, explica que Morera, "una figura poc coneguda i valorada", va intentar introduir els preceptes de l'òpera wagneriana que triomfava al centre i nord d'Europa a Catalunya on el panorama musical estava dominat per la sarsuela, d'estètica espanyola. Un intent, lamenta Carbonell, que va topar amb l'hostilitat dels crítics i la indiferència del públic.

L'homenatge de la UCE ha incidit en la faceta menys coneguda del compositor, és a dir, en la de renovador del panorama musical d'inicis del segle XX. "Després d'estudiar a Brussel·les cinc anys i viure en primera persona l'impacte dels nous corrents musicals europeus, va veure clar que el panorama musical català necessitava una sacsejada per introduir els nous preceptes", explica Morera.

Amb la sarsuela d'estètica espanyola com a gènere majoritari i popular, Morera va intentar introduir els preceptes wagnerians que triomfaven al centre i nord d'Europa a través del teatre líric per crear un producte de qualitat que arribés al públic popular. Tot i crear una productora pròpia per programar els concerts, l'intent no va reeixir per l'oposició dels crítics musicals de l'òrbita modernista, "els que havien de ser més favorables als aires de canvi" i la indiferència del públic.

Sobre la seva voluntat renovadora, la musicòloga Anna Costal ha assegurat que Morera va voler crear "un model nacional de música catalana" com si d'una estructura d'estat es tractés. És per això, afegeix Costal, que va crear més de 50 obres líriques i una seixantena de sardanes amb l'objectiu de cobrir tots els camps. Sobre les sardanes, Costal assegura que les va concebre com un "model popular i senzill" per gaudir a les places del país contradint les veus que la volien portar als auditoris.

Coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, Jaume Carbonell lamenta que en els últims anys s'han fet poques coses per preservar i difondre el llegat del compositor. "Més enllà del fons creat a la Biblioteca de Catalunya, els intents per difondre la seva música han estat escadussers i mínims", lamenta.


]]>

Enviar