Gabancho analitza set episodis històrics de Catalunya des de l'any 1000 fins a la declaració de sobirania del Parlament

L'escriptora i periodista publica el llibre 'La mateixa pedra. Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res?'

Barcelona (ACN).- L'escriptora i periodista Patrícia Gabancho publica nou llibre, 'La mateixa pedra. Per què els moments brillants dels catalans acaben en no res?' (Rosa dels Vents), que analitza set episodis històrics de Catalunya que van de l'any 1000 fins al gener del 2013 passant pel Compromís de Casp o "la renaixença abans de la Renaixença". Gabancho, com ha dit en una entrevista a l'ACN, analitza els set episodis segons quatre paràmetres: el talent, el projecte, el lideratge i la unitat. L'escriptora ha ressaltat que està fent "un joc intel·lectual" que intenta que sigui "atractiu", perquè alguns dels moments no són tan coneguts.

El llibre segueix amb el conegut moment històric de 1714; amb la recuperació il·lustrada del segle XVIII viscuda a través de la ciència i després hi ha un episodi centrat en Joan Maragall amb l'article 'Visca Espanya'. Les dues darreres etapes són als 70 amb "l'efervescència cultural i el paper de la cultura catalana que es troba en un racó" i, finalment, la declaració de sobirania del Parlament de l'any 2013.

Gabancho ha considerat que la gent va perdre empenta amb el procés i ella era pessimista. "Ara hem recuperat la unitat, però no sé si amb prou força i esperit. Hi ha hagut una ferida en l'esperit del procés per la manca d'unitat després del 9-N". En aquest sentit, ha assenyalat que el 9-N s'havia de votar al març i si Oriol Junqueras no hagués fet la segona conferència hauríem votat al març. Aquest va ser un error estratègic". "Vaig acabar el llibre quan l'error i vaig pensar que estàvem a la mateixa pedra", ha afegit.

Gabancho ha explicat que sempre està jugant amb episodis històrics i sempre tenia la idea de fer un llibre d'aquest estil. "Vaig aplicar un mètode aplicable a qualsevol moment històric que és definir els paràmetres que fan que un moment sigui especial: que hi hagi talent, del talent surt un projecte, aquest projecte necessita lideratge i el lideratge necessita unitat. Si es mira des de l'any 1000 fins ara, els quatre paràmetres junts només es produeixen a l'any 1000 quan maten al bisbe de Vic i es donen avui. Si falla algun dels quatre el moment es dilueix", ha recalcat.

Gerbert d'Orlhac i Joan Maragall

De les figures que apareixen al llibre, Gabancho ha destacat la figura de Gerbert d'Orlhac de l'any 1000, un occità que després va ser el Papa Silvestre, "el Papa esotèric, que es va formar a Catalunya. Va estar-hi dos anys i és un personatge poc estudiat. En aquell moment, Catalunya era el centre del món intel·lectual perquè està en contacte amb les cultures del moment". Després, l'apassiona Joan Maragall: "L'he treballat molt des de fa temps. És el far intel·lectual i moral del seu moment i acaba sol i aïllat perquè es massa exigent amb una societat que té altres derives".

Gabancho ha assegurat que no és un llibre acadèmic, tot i que ha consultat algun historiador. "Estic fent un joc intel·lectual i intento que sigui atractiu, alguns moments són desconeguts". Ha ressaltat que intenta reconstruir les escenes i el pensament "sense inventar". "El joc de personatges és molt teatral", ha indicat. Els capítols són narratius, expliquen fets i anècdotes.

Ha admès que a la gent li costa la part medieval del llibre. "Cada capítol té 20 pàgines i no es poden explicar tots els paràmetres de la història. Gent que ha llegit el llibre els costa més els primers capítols i recomano que comencin pel final i vagin reculant. Que llegeixin en ordre invers".


]]>

Enviar