ERC, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP es comprometen a recuperar l'ATLL, reforçar l'ACA i garantir l'aigua a tothom

Les quatre formacions i desenes d'entitats ecologistes signen el Compromís per l'Aigua a Catalunya

Barcelona (ACN).- Les quatre formacions d'esquerres del Parlament han signat aquest dimarts l'anomenat Compromís per l'Aigua a Catalunya, que les obliga a determinades actuacions en matèria d'aigua, com la garantia de subministrament a totes les famílies en situació de pobresa, el reforçament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la recuperació de la gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El document, signat a la seu de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) també per desenes d'entitats ecologistes, socials, veïnals i de consumidors, es basa en sis eixos que s'haurien de transformar en compromisos electorals i propostes polítiques concretes de cara al 27-S.

El segon punt estableix la recuperació de la gestió pública d'ATLL, que està en qüestió després de l'anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'adjudicació a Acciona. El tercer punt suposa reforçar l'ACA perquè tingui capacitat reguladora real i es paralitzi el procés de "privatització" del cànon de l'aigua a través de la societat mixta entre Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. També es proposa que l'ACA busqui nous subministraments, com l'aigua de pluja, i es renovi la xarxa per tal de minimitzar les pèrdues.

El quart punt estableix el disseny i implementació d'un pla hidrològic de Catalunya que inclogui totes les conques, i que elimini qualsevol nou transvasament. També hauria de preveure un calendari de retorn del cabal del Ter, assolir el bon estat ecològic de totes les masses d'aigua, reduir la contaminació en origen, sobretot de nitrats i sals, i garantir el cabal mínim de cada riu.

El cinquè punt és l'establiment d'un cabal mínim ecològic per a l'Ebre, que inclou tota la seva conca. L'estat espanyol va aprovar un cabal de poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals a la desembocadura, però les entitats volen 5.800 hectòmetres cúbics anuals en anys secs i 9.900 en anys humits, per tal de lluitar contra la regressió i la salinització del delta. Això inclou establir cabals de manteniment als principals afluents de l'Ebre, com el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

Per últim, s'estableix l'obertura a la ciutadania de la governança de la gestió de l'aigua, així com la participació, la transparència i la rendició de comptes. Així, per exemple, es comprometen a obrir a la ciutadania i a les entitats els consells d'administració de les empreses públiques i els consells de conca.

Jordi Giró, president de la CONFAVC, ha dit que el document "és un nou pas endavant en la construcció de les polítiques d'aigua al servei de la ciutadania".

Ricard Martínez, secretari de Política Territorial d'ERC, ha assegurat que "hi ha una demanda ciutadana d'implicació i participació en els afers públics" i que hi ha un debat pendent sobre garantia d'abastament". Xavier Sabaté, diputat del PSC, ha recordat que l'aigua "no pot recaptar diners que vagin a altres fins" i que la seva aposta és que "la gestió en baixa sigui pública".

Lluís Rabell, presidenciable de Catalunya Sí Que es Pot, ha defensat la perspectiva "de drets i de bé comú", així com la gestió pública de "les estructures d'estat de l'aigua, avui en mans de les multinacionals". Finalment, Lluc Peláez, candidat de la CUP-Crida Constituent i exalcalde del Figaró-Montmany (Vallès Oriental), primer municipi català que va remunicipalitzar l'aigua, ha manifestat que no firmen el Compromís "des de la voluntat sinó des de l'experiència dels principis que recull" i s'ha mostrat satisfet que "inclogui la globalitat del cicle de l'aigua".]]>

Enviar