Susanna: "En una Catalunya independent, l'IRL també hauria d'internacionalitzar els autors catalans que escriuen en castellà"

El director del Llull precisa que si el país vol tenir "taca pròpia" en el mapa l'objectiu és "sumar, integrar i presentar-se al món sense complexos"

Barcelona (ACN).- El director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, ha recordat que la funció de l'IRL és la d'internacionalitzar la cultura catalana. En l'àmbit de la literatura, aposta per una "discriminació positiva" dels autors que escriuen en català, perquè tenen "menys oportunitats" de projectar-se al món. En una entrevista amb l'ACN, Susanna ha destacat el paper que els autors catalans que escriuen en castellà tenen en la literatura i creu que, en una Catalunya independent, l'IRL també s'hauria d'encarregar d'internacionalitzar els escriptors catalans en castellà. Així, ha precisat que ara que Catalunya espera tenir "taca pròpia" en el mapa polític, l'objectiu és "sumar i presentar-se al món sense complexos"

A diferència dels casos en què la invitació és per la literatura catalana, quan l'Institut Ramon Llull rep una proposta de participació a un festival literari com a ciutat -com va passar a el 2013 al Saló del Llibre de París, on Barcelona va ser la ciutat convidada- Susanna és partidari de mostrar la realitat "tal i com és", amb una identitat "rica, complexa i múltiple" i, des d'aquest punt de vista, defensa que "tant cultura catalana és l'autor que escriu en castellà com el que ho fa en català". "Quan la invitació és per una ciutat, presentar-nos de bracet amb una i altre llengua s'ajusta a la realitat i ens fa més potents", ha afirmat.

Projectar al món la cultura tradicional i popular

Susanna ha defensat que el Llull és també un instrument de "diplomàcia cultural" i s'ha mostrat convençut que, en el futur, el Llull hauria d'incorporar noves competències perquè el seu potencial "no està exhaurit". Així, creu que hi ha poques targetes de presentació "tan infal·libles com la cultural" i s'ha mostrat obert a la possibilitat que el Llull es pugui encarregar també de la projecció internacional de la cultura tradicional i popular.

"Té un potencial enorme", ha precisat, i ha afegit que és "compatible" la presència de castellers amb les companyies de teatre i grups de música. En paral·lel, també considera que sectors com el còmic o la gastronomia també haurien d'assumir un "protagonisme cultural" cada vegada més gran a nivell internacional.

Un model "sostenible" per al futur

El director de l'IRL considera que en la creació del Llull va ser un "encert" no emular models com el de l'Institut Cervantes, per exemple, que s'han demostrat "insostenibles" en temps de crisi. "El Llull està concebut amb una estructura molt més lleugera i hem de seguir aquesta línia", ha declarat. Per això, argumenta que l'Institut "no vol ni pot ser" un transatlàntic.

Malgrat això, en vistes a un futur amb un Llull amb majors competències, Susanna es mostra partidari de seguir la fórmula de mantenir una seu central, augmentant "significativament" el nombre de delegacions -que tenen uns costos "molt baixos"- fins arribar a les 10 o 12, en països estratègics com Suècia o la Xina.

En paral·lel, i ja en vistes al mitjà termini (4 o 5 anys), el director de la institució "no descartaria" optar per un model com el suec i tenir a una ciutat d'un país anglosaxó com Nova York, per exemple, un espai que permetés una activitat cultural catalana regular.
]]>

Enviar