Sebastià Alzamora: "Estimar no és mai gratuït ni còmode"

L'escriptor presenta 'La Malcontenta', una novel·la basada en la història d'un temible bandoler mallorquí a principis del segle XIX

Barcelona (ACN).- Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) es presenta a la 'rentrée' literària amb una nova novel·la, 'La Malcontenta' (Proa), basat en la història real de Joan Durí, un temible bandoler mallorquí a principis del segle XIX a qui la traïció d'un amic acaba portant fins al patíbul, on és executat. El relat se centra Antònia Suau, la parella del bandoler, coneguda com 'La Malcontenta', una dona "forta" que busca revenja per la mort de Durí. En una entrevista a l'ACN, Alzamora explica que ha buscat els matisos dels personatges evitant mostrar només una dona "bleda" o exclusivament un bandoler "detestable", en un relat on impera la força de l'amor. "Estimar no és mai gratuït ni còmode", resumeix l'escriptor.

La contradicció dels personatges, que provenen d'un entorn de misèria, encaixa en el relat i mostra un bandoler "violent, feroç i temible" que s'humanitza i es redimeix a partir de l'amor que ella li dóna. Ella, però, no és una "dona angelical que amansa la fera", com explica l'escriptor, sinó que fa coses "mai s'hauria vist capacitada per fer". La Malcontenta ha d'obrir-se camí per fer-se un lloc enmig d'un món d'homes salvatges, primaris i ferotges.

L'interès pel personatge femení, el primer que esdevé protagonista en una novel·la de Sebastià Alzamora, es va anar forjant a mesura que escrivia la novel·la. "El Durí, que sí que era real, se'm desdibuixava i, en canvi, ella que era una recreació fictícia se'm convertia en una realitat", ha precisat. En aquesta línia, conclou que el bandoler és "primitiu" i configurava un recorregut de personatge "limitat", mentre que ella li oferia "més matisos" i un punt e vista nou.

El moment culminant de la narració, basat també en un fet real, sorgeix quan el bandoler mata un nen malalt "per compassió", segons Alzamora, i com La Malcontenta és capaç d'entendre el "component humà" d'un personatge com Durí. "Com es pot entendre que una dona que no és una criminal pugui enamorar-se de Durí?", es pregunta Alzamora. La novel·la busca oferir les claus per entendre-ho.

Violència i amor es retroalimenten

"Estimaràs i seràs estimada i això et farà feliç i desgraciada", li diu un personatge secundari a La Malcontenta al principi de la novel·la. Malgrat la contradicció suposadament formal entre el fet d'estimar i la desgràcia, la violència i l'amor, per Alzamora la novel·la mostra que es retroalimenten. Al seu entendre, l'amor és "violent", és una emoció "tan forta" que trasbalsa fins al punt que pot fer malbé una vida com portar-la al punt "més àlgid".

El relat conflueix, segons l'escriptor, en el mite d'Orfeu, que narra l'amor "més enllà de la mort" i que, en alguns casos, arriba fins a l'infern.
]]>

Enviar