Jutgen l'exdirector de l'Institut de Gospel de Barcelona per coaccions i amenaces als alumnes adolescents

Tres de les cantants expliquen que Oscar Alberdi insultava, humiliava, vexava i manipulava els seus deixebles adolescents fins a "aïllar-los" del seu entorn

Barcelona (ACN).- Un jutjat penal de Barcelona ha començat a jutjar aquest dimarts l'exdirector de l'Institut de Gospel de Barcelona, Oscar Alberdi, per 16 delictes de coaccions, amenaces, contra la integritat moral i contra la llibertat religiosa. Diversos alumnes del centre l'acusen de tractar-los de forma dèspota quan eren adolescents, entre els anys 2003 i 2009, de voler-los aïllar dels seus entorns d'amics i familiars i d'insultar-los constantment, a més de patir humiliacions, vexacions i xantatges emocionals. Alberdi s'enfronta a una pena total de 80 anys de presó, dels quals com a molt compliria sis, i 168.000 euros en multes i indemnitzacions als 16 denunciants afectats.

Alberdi feia servir l'excusa que per cantar gospel "cal sentir-se com un esclau" i que per arribar a una plena harmonia amb la resta de cantants se'ls havia primer odiar i després estimar. Per això, volia controlar tots els aspectes de les vides de les adolescents, com per exemple com es vestien, es pentinaven, amb qui es veien o parlaven. El grau de coacció era tant gran que els prohibia parlar amb els seus pares o amics de fora del que passava a dins.

La pregunta que els feia el fiscal era òbvia: perquè no marxaven? La resposta sempre era la mateixa: els agradava cantar, Alberdi les feia sentir especials, estimades i valorades, però alhora tenien por de deixar el grup per no sentir-se marginades i apartades de tot. Finalment, el 2009 molts dels cantants es van rebel·lar i van voler acabar amb tot això. Van marxar del grup i van denunciar el seu director, que ha acabat jutjat. Alguns d'ells han abandonat el gospel, però altres han seguit vinculats a grups com All Green, que va quedar finalista al concurs de TV3 'Oh happy day'.

Malnoms, agressions, insults, càstigs, exercicis forçats

Les noies han explicat que poc després d'entrar al grup se'ls assignava un sobrenom, sovint despectiu, i que només es podien dirigir entre ells per aquest malnom. En canvi, Alberdi es feia dir, mentre els cantants eren menors d'edat, senyor Alberdi o "excel·lència". Això, segons Alberdi, era perquè, com passava als esclaus negres de l'Amèrica del segle XIX, s'havien d'oblidar de les seves vides anteriors i de fora del grup.

Cada cantant cantava en el gran grup de l'institut, Capitans i Reis, format per més de 100 persones, però alhora podia formar part de grups més petits, seleccionats exclusivament per Alberdi, que els posava noms, alguns cops també despectius com 'pavis', 'Gremlins' o 'frikis'. Cada grup tenia una relació jeràrquica amb els altres i dins de cada grup també hi havia categories. Això ho utilitzava Alberdi per alabar o denigrar els seus membres, fent-los creure que tindrien molt potencial o que per contra "eren una merda". Això ho feia a través d'insults, menyspreu, amenaces i sovint amb to agressiu.

Per enfortir la relació del grup els feia fer pràctiques com que un d'ells es posava al centre i la resta li havien de dir què els semblava malament d'aquella persona. Sovint l'afectat acabava plorant o amb un atac d'angoixa. En altres ocasions, Alberdi instava a donar bufetades i pegar-se els alumnes entre ells, per suportar la disciplina, sentir odi i després estimar-se. Si no s'obeïen les seves ordres qualsevol podia ser centre de l'agressió verbal o física, o ser expulsat durant un temps o de forma permanent.

En una ocasió, tornant d'un viatge a Madrid en autocar, diversos membres d'un grup van rebre desenes de clatellots per part dels altres membres del grup, instats per Alberdi.

Altres exercicis, suposadament per demostrar l'esforç era mirar una espelma o l'horitzó al mar durant hores, comptar les rajoles al voltant de la Catedral de Barcelona o caminar en fila índia durant quatre hores a ple sol del migdia sense parlar. Per "despullar les ànimes", Alberdi els obligava a explicar els seus secrets, traumes o pors més íntimes, tant en grup com a ell personalment. Això després ho utilitzava per denigrar-los en públic o en privat i fer-los xantatge emocional. Un dels càstigs, per exemple, era prohibir parlar un alumne durant 40 dies, a qui ningú podia dirigir la paraula.

Les noies han explicat que inicialment passaven alguna tarda a la setmana a l'Institut de Gospel, però a mesura que se'ls assignaven responsabilitats com dirigir algun grup o fer tasques administratives, augmentava la dependència, i podien passar totes les tardes allà, a més dels concerts del cap de setmana. De fet, en aquests concerts ells mai cobraven res, sinó que els diners se'ls quedava Alberdi, qui, suposadament, després els utilitzava per pagar les excursions, estades i viatges que feien els grups.

Un dels punts de més fricció va ser quan Alberdi va obligar els grups a cantar cada diumenge en una missa, i forçava els cantants a combregar i resar, encara que fos contra la seva voluntat.

Malgrat el to sec i inquisitiu de la jutgessa, algunes de les alumnes s'han pogut expressar de forma emocionada, arribant a plorar durant el judici. "Et creus que tot ho fa pel teu bé" o "els amics de fora t'abandonen perquè fas coses estranyes, ja que tota la teva vida gira al voltant del grup", han dit.

Relacions sexuals amb alumnes

Alguns dels casos més greus tenen a veure amb les relacions sexuals. Una de les noies va explicar que era lesbiana, i això va motivar greus insults i retrets per part d'Alberdi, que va intentar trencar una relació que mantenia amb una altra alumna. De fet, l'exdirector se n'anava al llit amb diverses alumnes, alguna de les quals era menor d'edat.

Un d'aquests casos és el d'una noia que estava sota les seves ordres des dels 12 anys, quan s'acabava de morir la seva mare. Als 17 anys, Alberdi va obligar-la a visitar la tomba de la seva mare per primera vegada des de l'enterrament, i va aprofitar l'angoixa de la noia per dir-li que l'atreia sexualment. La va convidar a sopar a casa i van mantenir relacions. Poc després, la noia va tenir un problema amb el seu pare. Alberdi la va forçar a viure amb tres alumnes més i a netejar-los el pis a canvi de no pagar lloguer. A més, també li feia de cangur al seu fill i l'obligava a netejar el seu propi domicili només per donar-li menjar. "Era la seva txatxa", ha dit, però alhora la criticava constantment per no netejar prou bé o arribar tard als assajos perquè estava cuidant el seu fill.

La pressió i l'engany van arribar a tal punt, que algunes de les alumnes van anar voluntàriament durant setmanes a fer la reforma del que havia de ser la seu de l'institut però que va acabar sent el domicili particular del seu director.]]>

Enviar