El PP defensa en solitari la reforma del TC advertint que l'Estat "no tolerarà" els "desacataments" de la Generalitat

L'oposició critica la mesura per "electoralista" i promet derogar-la

Madrid (ACN).- El PP ha defensat en solitari aquest dimecres al Congrés dels Diputats en l'aprovació de la presa en consideració de la modificació de la Llei del Tribunal Constitucional, una que es tramita per la via d'urgència i que permetrà que el tribunal suspengui els càrrecs electes que no compleixin les seves sentències. El portaveu del PP ha advertit que l'Estat "no tolerarà" els "desacataments" i la "deslleialtat" de Mas i del sobiranisme. L'oposició socialista ha criticat durament una reforma que consideren un "error" i que han promès derogar tan bon punt governin. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que avui és "un mal dia per a la democràcia". El debat continua.

També ha atacat durament Artur Mas i la "tribu" del nacionalisme. "A Mas li han dit que no contundentment en tots els idiomes i ahir li ho van deixar clar des dels Estats Units, però "no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar".

Segons ha admès, l'objectiu de la norma és "frenar" un moviment independentista que té com a "únic objectiu destruir Espanya". Com a exemple ha apuntat a la sentència sobre l'Estatut de Catalunya i la no aplicació per part de la Generalitat de les sentències sobre l'escolarització en castellà com a llengua vehicular, així com les suspensions cautelars de les estructures d'Estat.

"En tot els casos la Generalitat de Catalunya està posant de manifest l'incompliment com a resposta, el desacatament com a conducta, i la deslleialtat institucional com a bandera" , uns fets que "repercuteix sobre la igualtat dels ciutadans davant la llei" i "no poden ser tolerables des de la perspectiva d'un Estat de dret ni per un govern que vol mantenir la integritat d'Espanya", ha dit.

Hernando també ha defensat la recuperació del "recurs previ d'inconstitucionalitat" que hauria permès "evitar" molts dels problemes actuals, en referència a la possibilitat que el TC hagués pogut analitzar l'Estatut de Catalunya abans de sotmetre'l a referèndum.

L'oposició acusa el PP de fer electoralisme

El portaveu del PSOE, Antonio Hernando, ha criticat la mesura per "electoralisme" i ha acusat el PP d'haver posat la cambra "al servei del comitè de campanya electoral del PP". "Com és possible que en 3 anys i mig no hagin tingut temps de plantejar la metamorfosis del TC i ara ho vulguin fer en 30 dies?" ha preguntat.

Segons Hernando, "això és el que sembla: un acte electoral, i per això van portar aquí el senyor Albiol, que va dir allò de s'ha acabat la broma' que és més prou d'un saló de l'oest que d'una cambra representativa".

Hernando ha afirmat que aquesta és una reforma "ad hoc" feta per lluitar contra el sobiranisme que toparà amb la determinació del seu grup de derogar-la tan bon punt arribi a La Moncloa.

Prèviament, en declaracions als passadissos del Congrés, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha assegurat que avui "és un mal dia per a la democràcia".

Reforma exprés

El PP ha optat per fer prosperar la reforma en solitari malgrat les veus crítiques que li han arribat des de la mateixa judicatura, com per exemple les de l'expresident del TC Pascual Sala que considera que és una norma "inoportuna i innecessària" que "desnaturalitza" la funció del tribunal.

La proposició de llei que va arribar al Congrés de la mà del PP -i no del govern espanyol- s'ha tramitat per la via d'urgència i el Congrés l'aprovarà definitivament el 29 de setembre, dos dies després de les eleccions catalanes. El govern espanyol ha cedit la iniciativa formal al grup parlamentari per estalviar-se tràmits com, per exemple, sotmetre la norma al Consell d'Estat.

El text que ara inicia el seu tràmit al Congrés estableix sancions "coercitives" i la "suspensió de les autoritats o treballadors públics" quan s'incompleixin les resolucions del TC, i permet "encomanar al govern de la Nació, encara que estigui en funcions, l'execució substitutòria", i "tot això sense el perjudici de que puguin exigir-se les responsabilitats penals que corresponguin".

Segons el text, el procediment que se seguirà davant un incompliment és, en primer terme, la sol·licitud per part del Tribunal d'un informe a la part obligada a actuar, i a partir que es rebi l'informe o caduqui el termini previst els magistrats tindran mans lliures per imposar les sancions que considerin oportunes o bé suspendre els càrrecs que hagin incomplert.

El TC podrà actuar sense escoltar les parts

Podrà actuar sense escoltar les parts quan cregui que es donen situacions d'incompliment notori tot i que després haurà de donar audiència a les parts i al ministeri fiscal per determinar si manté o revoca les mesures adoptades.

La reforma implica una modificació de l'article 83 de la Llei orgànica del TC per establir que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui" i "els jutjats i tribunals prestaran amb caràcter preferent i urgent al Tribunal Constitucional l'auxili jurisdiccional que aquest sol·liciti".

També modifica l'article 92 per establir que el Tribunal Constitucional podrà assenyalar a les seves sentències qui les ha d'executar, les mesures que haurà d'adoptar i "resoldre les incidències de l'execució" quan es produeixin.

En aquest marc, "podrà rebre auxili de qualsevol de les administracions i poders públics per garantir l'efectivitat de les seves resolucions" i aquestes li donaran aquest auxili "amb caràcter preferent i urgent".

A més, les parts (Fiscalia, advocat de l'Estat o les administracions implicades) podran proposar al Tribunal "les mesures d'execució necessàries per garantir el compliment efectiu de les seves resolucions".

En el cas que el mateix TC o alguna de les parts adverteixi que una de les resolucions no es compleix els magistrats podran "requerir a les institucions, autoritats, empleats públics o particulars a qui correspongui dur a terme el seu compliment perquè en el termini que se'ls fixi informin al respecte".

Un cop rebut aquest informe o transcorregut el termini si el Tribunal apreciés l'incompliment total o parcial de la seva resolució podrà adoptar diverses mesures.

Multes de fins a 30.000 euros i suspensió

La primera és una multa d'entre 3.000 i 30.000 euros "a les autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin", però també "la suspensió a les seves funcions" a les autoritats o treballadors públics de l'administració responsable de l'incompliment "durant el temps precís per assegurar l'observació dels pronunciaments del Tribunal".

En tercer lloc, pot ordenar "l'execució substitutòria de les resolucions recaigudes als processos constitucional" i en aquest sentit "requerir la col·laboració del Govern de la Nació amb la finalitat que, en els termes fixats pel Tribunal, adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions".


]]>

Enviar