De Gispert, Rigol i Benach signen el Manifest per la Dignitat de Catalunya

La Comissió per la Dignitat impulsa un document que defensa el dret a l'autodeterminació i rebutja el "menyspreu" que representen les comparacions amb el nazisme

Barcelona (ACN).- La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i els expresidents de la cambra Joan Rigol i Ernest Benach han signat aquest dimecres el Manifest per la Dignitat, un document promogut per la Comissió de la Dignitat que defensa el dret a l'autodeterminació de Catalunya i rebutja els "atacs" i el "menyspreu" de l'Estat. "Defensem el dret del poble de Catalunya a constituir-se en estat independent", ha explicat el president de la Comissió, Josep Cruanyes, convençut que els "impediments constants" del govern espanyol han acabat "anul·lant qualsevol mena d'autogovern". Els promotors denuncien els "insults i les ofenses" que ha rebut Catalunya, com les comparacions del procés sobiranista amb el nazisme.

Els recursos "constants" del govern espanyol a les lleis que aprova el Parlament; les suspensions cautelars o definitives del Tribunal Constitucional; les lleis "espanyolitzadores", com la llei Wert; i els "insults" i "ofenses" contra Catalunya formen part del llistat de temes que denuncia el Manifest per la Dignitat. Entre d'altres "ofenses", el document assenyala també la manca de reconeixement de l'Estat per la figura de Lluís Companys i la comparació entre el procés sobiranista i el nazisme. "Associar el nazisme a qualsevol cosa que es fa a Catalunya és un disbarat que en altres països representaria la pena de presó", ha subratllat el president de l'IEC, Joandomènec Ros.

La Comissió per la Dignitat es va posar en contacte amb Joan Rigol per aconseguir la signatura de personalitats rellevants en la vida política catalana. Rigol ha explicat que immediatament va pensar en els presidents del Parlament i exconsellers de la Generalitat, perquè són "testimonis directes de les ofenses de l'Estat a la dignitat del poble de Catalunya". De Gispert ha afegit que, un cop constatada la manca de voluntat dels governants espanyols per reparar la dignitat del catalans, les eleccions del 27-S seran "el moment clau per decidir el nostre futur com a poble".

A més dels tres expresidents del Parlament, també s'han sumat a l'acte de presentació del manifest exconsellers de la Generalitat com Josep Huguet, Xavier Vendrell i Antoni Comas i el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, que ha actuat d'amfitrió. El manifest, que estarà obert a tothom a través d'una pàgina web, també compta amb les signatures d'atres exconsellers com Joan Puigcercós, Anna Simó, Josep Maria Cullell, Josep Bargalló, Marina Geli i Carme Capdevila.

El Manifest

El manifest per la dignitat és un document de quatre senzills paràgrafs que apel·len al "dret a l'autodeterminació de Catalunya" i animen els catalans "a continuar lluitant per la seva dignitat, que a hores d'ara només podrà garantir el model d'estat que decideixi lliurement el Parlament". Segons el manifest, els principis de les Nacions Unides legitimen els ciutadans de Catalunya a "decidir lliurement dins d'Europa la nostra forma de govern amb l'opció de convertir-nos en un estat independent".

La nació catalana "fa tres-cents anys que lluita per recuperar les estructures d'estat que li foren arrabassades amb violència" i per deixar enrere "la repressió política constant que culminà en el franquisme" i que, segons els signants del manifest, "té la seva continuïtat avui en els intolerables atacs i les acusacions de tot ordre" que rep el país. La "negació sistemàtica" del caràcter nacional de Catalunya, el "menyspreu" per la figura de Lluís Companys -únic president elegit democràticament que va ser assassinat a Europa durant el segle XX- i les "intolerables" comparacions amb el nazisme són alguns dels retrets que el manifest fa a l'estat espanyol. Actituds que els impulsors del manifest relacionen amb "la intolerància, la imposició nacional unitarista i el desconeixement dels fets".

El procés sobiranista "no obeeix a la voluntat d'unes elits socials i polítiques o a interessos partidistes", afirma el document, que defensa el lideratge de la societat civil, evidenciat "en les impressionants mobilitzacions" de les darreres Diades. "El que hi ha és una necessitat de buscar solucions modernes, positives i duradores a una situació de bloqueig i menyspreu polític permanent que ens impedeix d'atendre les més bàsiques necessitats polítiques, socials i econòmiques de la ciutadania catalana", sentencia el manifest.
]]>

Enviar