Un nou fàrmac aconsegueix per primera vegada reduir la progressió de l'esclerosi múltiple primària

Fins ara no existia cap tractament aprovat per aquesta variant d ela malaltia que afecta al 15% dels pacients

Barcelona (ACN).- Un estudi internacional liderat pel cap del servei de Neuroimmunologia Clínica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, Xavier Montalbán, ha demostrat que un nou fàrmac desenvolupat per Roche aconsegueix reduir la progressió clínica de l'esclerosi múltiple primària progressiva, un tipus d'esclerosi que afecta el 15% dels pacients amb la malaltia. Fins ara, els malalts no tenien cap tractament per a la malaltia i per tant, la importància de l'estudi és que ha donat fruit al primer medicament que aconsegueix resultats efectius en l'evolució cínica de l'esclerosi múltiple primària progressiva, que dóna símptomes neurològics que van empitjorant al llarg dels mesos o al llarg dels anys.

L'estudi s'ha fet en 732 pacients amb la malaltia i la principal conclusió és que s'aconsegueix frenar la progressió de la discapacitat que provoca la malaltia. L'anticòs utilitzat és l'ocrelizumab, que té un paper clau en el deteriorament de la mielina i els nervis, una característica comuna en els pacients amb esclerosi múltiple. <br />Montalbán considera que els resultats són rellevants perquè demostren que es pot administrar als pacients amb esclerosi múltimple progressiva primària un fàrmac que frena la progressió clínica de la malaltia, i això suposa ''un gran avanç'' per a aquests pacients. <br /><br />L'esclerosi múltiple és una malaltia crònica que afecta 2,3 milions de persones al món i actualment no té cura. Es produeix quan el sistema immune ataca anormalment l'aïllament del nervi, la mielina) del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) afectant el nervi òptic causant la inflació i el dany corresponent que es manifesta amb símptomes de debilitat, fatiga i dificultat per veure. Una de cada deu persones, aproximadament, es diagnostiquen amb la forma primària progressiva de la malaltia. La majoria dels pacients experimenten els primers símptomes entre els 20 i els 40 anys, i la malaltia es converteix en la primera causa de discapacitat no traumàtica en els adults joves. <br />

Enviar