El CaixaForum Girona reivindica l'obra de Gabriel Casas, propulsor de la fotografia moderna, amb una exposició

La mostra inclou més de 140 fotografies del període 1929-1939 així com material on l'autor va difondre les seves creacions

Girona (ACN).- El CaixaForum Girona reivindica l'obra del barceloní Gabriel Casas (1892-1973) com a una figura cabdal per entendre la fotografia moderna que va tenir una gran repercussió en llibres, revistes i cartells de l'època. La mostra recull més de 140 fotografies fetes des del 1929 fins al 1939, un període clau segons els seus impulsors per la "maduresa" dels seus treballs i sobretot la connexió amb l'avantguarda europea. Entre les temàtiques que s'hi poden veure, destaca la fotografia social amb imatges del Barri Xino barceloní i de col·lectius desfavorits així com el retrat de personalitats de l'època i gent anònima, entre d'altres. Hi ha també exposat material documental i objectes personals de l'autor.

Recull un període molt concret de la seva obra, des del 1929 fins al 1939, i per tant "ofereix una de les lectures possibles" d'un autor que va destacar per tenir "un corpus tan gran d'obra, tan interessant i tan coherent durant tant de temps", segons paraules de Naranjo. Va ser un fotògraf molt prolífic tot i que encara és poc conegut. Es van salvar més de 20.000 imatges; la resta va ser decomissada el 1939 o es va perdre en els múltiples trasllats del seu estudi. El fons fotogràfic va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya per voluntat de l'autor juntament amb material privat i documental.

Pioner per l'ús del llenguatge de la Nova Visió

El fet que s'hagi escollit aquest període de deu anys és perquè es considera "clau" per la "maduresa" que adquireix la seva obra i la seva connexió amb l'avantguarda europea. Gabriel va destacar per ser un dels primers fotògrafs del país que va adoptar llenguatges de la Nova visió i els recursos estètics que havia descrit Moholy-Nagy per crear noves narratives visuals.

Així, utilitzava picats, contrapicats, sobreimpressions, descentraments de l'eix de simetria i fragmentacions per crear un llenguatge propi que es diferenciava de la producció d'altres fotògrafs. Agustí Centellas va començar a experimentar amb el llenguatge de la Nova Visió sis anys més tard que Casas, el 1934.

Les seves fotografies van tenir una gran repercussió en àmbits com la fotografia d'informació, en un moment en què la imatge guanyava importància per informar de l'actualitat. Els seus treballs van il·lustrar revistes -com ara a 'Imatges' i 'Barcelona Gráfica'-, llibres i també cartells propagandístics que animaven a anar a votar. Aquests últims són de quan va treballar com a fotògraf de la Generalitat durant la Guerra Civil als Departaments de Cultura i Economia. Després de la guerra, va ser condemnat a la presó i desposseït del permís per treballar de fotògraf de premsa. A partir d'aquí, es va dedicar a la fotografia industrial, al retrat en publicitat i a la il·lustració.

Aquell període és un moment de grans contrastos, segons explica el comissari. D'una banda, se celebra l'Exposició Internacional de Barcelona el 1929 un moment de gran projecció per la ciutat en àmbits com l'arquitectura. Al mateix temps, però, coincideix amb la greu crisi econòmica que va empobrir una gran part de la societat. Els partits polítics i sobretot les revistes i diaris posen una especial atenció als temes socials. I aquí és quan Casas, arran dels encàrrecs que rep, dóna visibilitat a les classes més marginals i desfavorides sense perdre el seu enfoc particular, influït per les tècniques innovadores d'autors com Weber o Hine o del realisme poètic del cinema. Així, a l'exposició es poden veure retrats de famílies que viuen al Barri Xino, nens fumant o persones sense sostre.

Un altre àmbit destacat és el dels Retrats, on Casas va immortalitzar personatges de l'època com Companys, Macià, Caterina Albert o Pau Casals. La mostra també inclou revistes, llibres i objectes personals, com ara el seu equip de fotografia i documentació personal.

'Gabriel Casas. Fotografia, Informació i Modernitat' està organitzada pel Museu Nacional, l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'Obra Social "la Caixa". El seu comissari, Juan Naranjo, destaca que el més important de la mostra és veure les més de 140 instantànies en el seu conjunt. "És a través de la repetició, on veiem la intencionalitat de l'autor i la seva capacitat per connectar amb l'avantguarda", afirma. I afegeix, "la seva visió sobrepassa en el temps i la fa actual".

En la presentació d'aquest dimarts s'ha comptat amb la presència de la seva filla, Núria Casas.


]]>

Enviar