La Plataforma per la Llengua lamenta que l'alcalde de Lleida no permeti que el català es visqui amb normalitat

L'entitat engegarà una campanya de participació ciutadana per tal que els ciutadans de Lleida i comarca puguin expressar el seu rebuig a l'acord entre el PSC i C's a la Paeria

Lleida (ACN).- La Plataforma per la Llengua ha lamentat la manca de voluntat de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, per fer que el català es visqui amb normalitat i la seva ''intenció de convertir la llengua en una font de confrontació, quan hauria de ser una eina de cohesió''. S'ha dit durant la presentació de les Balances Lingüístiques aquest dimecres a la tarda a l'Ateneu Popular de Ponent on la Plataforma analitza en un document 133 aspectes rellevants entre català i castellà. La Plataforma per la Llengua engegarà en els pròxims dies una campanya de participació ciutadana per tal que els ciutadans de Lleida i del Segrià puguin expressar el seu rebuig a l'acord entre PSC i C's directament a l'alcalde Ros.

L'acte, presentat per l'autor de l'informe, Bernat Gasull, pel membre de la junta executiva de la Plataforma per la Llengua, Francesc Marco i per la vicepresidenta de l'Ateneu de Ponent, Montserrat Torres, ha posat l'accent en la dificultat de viure plenament en català en un estat que li va a la contra. En aquest sentit, ha estat quan s'ha posat de manifest el cas de Lleida arrel del pacte entre el PSC i C's a la Paeria on es demanava una revisió del reglament de dret d'ús de la llengua a l'administració local a petició de Ciutadans per tal d'incloure-hi el castellà.

Les balances lingüístiques, el greuge de tenir un estat en contra

De l'informe se n'extreu que l'estat espanyol és un territori fortament plurilingüe però té una política poc neutra en relació a altres països comparables com Suïssa, Bèlgica o Finlàndia. El principi constitucional ja afavoreix, des del seus inicis, una de les identitats lingüístiques per sobre de les altres: la de llengua castellana. Aquest document pretén avaluar, a grans trets i mitjançant 133 aspectes importants en l'activitat lingüística de l'Estat, el grau d'aquesta parcialitat en el funcionament estructural. Sempre prenent com a referència de comparació només les llengües castellana i catalana.

L'ONG per la llengua ha aplegat aquests aspectes en els àmbits de: els fonaments lingüístics de l'Estat; la imatge institucional de l'Estat, les relacions amb el ciutadà i els usos al territori; les empreses públiques; la Unió Europea i la projecció internacional; la identificació personal dels ciutadans; l'ensenyament; la justícia; els mitjans de comunicació; l'empresa i el consum.

La Plataforma per la Llengua denuncia, un cop més, l'anomalia lingüística de l'estat espanyol, ''que s'allunya clarament de la resta de democràcies avançades del nostre entorn amb llengües pròpies de dimensions, percentatge de parlants i vitalitat similar o inferiors que el català''. A més a més, considera que les estructures estatals estan pensades i es desenvolupen ''clarament per afavorir i protegir el fet identitari de matriu de llengua castellana, fent que les diferències legals i de tractament entre ambdues llengües sigui abismal. D'altra banda, l'ONG del català constata que no hi ha hagut una voluntat dels successius governs espanyols ni de l'oposició de canviar aquesta situació.

Per la Plataforma per la Llengua, ara com ara, la no-separació d'Espanya implica que els drets de les persones, inclosos els lingüístics, estan supeditats als sentiments identitaris de pertinença a Espanya, cosa que no hauria de succeir en una societat moderna i democràtica on els valors i els drets dels ciutadans haurien d'estar per sobre de criteris nacionalistes, patriòtics o identitaris.
]]>

Enviar