UP diu que els ajuts al sector lleter són "injustos" i alerta que les explotacions catalanes no se'n podran beneficiar

El sindicat lamenta que els 20 MEUR que el govern espanyol destinarà en total no es basin en un estudi exhaustiu de guanys i pèrdues de les granges

Girona (ACN).- Els 20 MEUR d'ajudes extraordinàries que el govern espanyol ha aprovat recentment per ajudar a les explotacions lleteres "no arribaran" a Catalunya perquè els criteris fixats són "injustos" i comporten "greuges i discriminacions" entre ramaders. Ho denuncia Unió de Pagesos que creu que els ajuts s'haurien d'atorgar per litre de llet i no pas per vaca però sobretot tenint en compte els ingressos i les despeses de cada granja. L'Estat ha aprovat ajudes de 300 euros per vaca fins a un màxim de 10.000 euros per explotació bovina de llet que no pugui cobrir els costos de producció. El sindicat reclama un preu mínim a les distribuïdores per evitar vendre a preu de cost i fer viables les explotacions.

Un dels principals problemes, segons UP, és que els criteris es basen en tres models diferents d'explotacions procedents de Galícia, Castella i Lleó i Andalusia per extrapolar-los a la resta de l'estat espanyol. Així, es calcula que unes 1.700 explotacions molt afectades per la reducció de preu rebran els 300 euros per vaca i que unes 3.900 granges menys afectades rebran 110 euros per vaca. En ambdós casos s'estableix un màxim de 10.000 euros per explotació. El sindicat considera que s'hauria de basar en un "estudi exhaustiu" entre ingressos i costos de l'explotació i no en una quantitat per vaca, ja que aquest criteri "no diferencia entre les vaques que són productives i les que no ho són; ni dins de les productives, entre el gran ventall de productivitat per vaca".

Es queixen que l'ajut pot beneficiar productors que inverteixen poc en millorar les seves instal·lacions o la qualitat de la llet, i que, per contra, poden quedar-ne fora ramaders que han fet una gestió acurada de la seva explotació i que ara també pateixen la crisi.

El preu mínim de la llet, clau

Els productors de llet catalans porten registrant pèrdues des de l'abril passat i alerten que la situació és "insostenible" perquè estan venent a preu de cost i en alguns casos fins i tot per sota. Entre els factors que expliquen aquesta difícil situació, hi ha l'eliminació des del març passat de les quotes que regulaven el mercat europeu i les conseqüències del veto rus que han "envaït" el mercat espanyol de productes làctics de fora.

Des del sindicat tenen clar que la solució definitiva passa per establir un preu mínim per litre, i evitar així el que consideren "pràctiques abusives" i en alguns casos "fraudulentes" de les grans distribuïdores en aspectes com l'etiquetatge o grans ofertes. Calculen que per cobrir despeses, tenir sous dignes i cobrir la inversió necessària per tenir una bona projecció caldria cobrar uns 40 cèntims el litre. Actualment, però, als productors catalans se'ls paga a 30 cèntims el litre o fins i tot alguns a menys de 20 cèntims, segons denuncia UP.

"És tan fàcil com pujar uns cèntims el litre i ja no caldrien ajuts de 20 MEUR que es podrien destinar a altres coses", assenyala Marc Xifra, membre de l'executiva nacional del sector lleter d'Unió de Pagesos.

També desconfien de l'acord que fa uns dies va signar la ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Isabel García Tejerina, amb representants de la industria làctia, la distribució, cooperatives i Asaja . UP ho veu com una "declaració de bones intencions que no serveix per resoldre els problemes del sector". I recorden que no és el primer que s'assoleix un acord similar i que no va repercutir positivament als productors.

Per tot plegat, alerten que si la situació no millora qui acabarà pagant el tancament de les granges lleteres catalanes serà el consumidor que haurà de pagar molt més per consumir una llet que no és de proximitat i que ve de fora.

Un sector que mou 100 MEUR a Girona

A la demarcació de Girona hi ha unes 170 granges de vaques que tenen uns 90 caps de mitjana cadascuna. El sector genera uns 100 MEUR de negoci i ocupa unes 8.000 persones de forma directa i indirecta. El sector, diu UP, està "rejovenit" perquè s'ha produït el relleu generacional i ha fet els deures amb explotacions de qualitat i amb bons nivells de producció.

Malgrat això, es queixen que la Generalitat tampoc els està ajudant. L'últim "parany" per al negoci ha estat la normativa de fer tancats sanitaris a les granges, una mesura que no s'ha demanat enlloc més d'Europa i que suposa un "greu sobrecost" per les explotacions. Per altra banda, demanen al Departament d'Agricultura que prioritzi el pagament del 70% dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) a parit del 16 d'octubre, ja que aquest any la Comissió Europea permet que l'avançament sigui del 70% en comptes del 50% com en els últims anys.




]]>

Enviar