El Congrés aprova la reforma de la Llei del Tribunal Constitucional amb els únics vots del PP, UPN i FAC

L'oposició acusa el govern espanyol d'utilitzar les institucions amb finalitats polítiques

Madrid (ACN).- El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb els vots del PP, la seva marca blanca a Navarra, UPN, i Foro Asturias (FAC) (188 vots a favor, 133 en contra i una abstenció) la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (TC) que dotarà aquesta institució de capacitat de suspendre els càrrecs públics que no apliquin les seves sentències. Els populars han defensat una mesura que "enforteix l'Estat de dret" i que busca evitar que la Generalitat de Catalunya "se salti a la torera" les resolucions del TC. Tota l'oposició ha criticat durament la mesura i ha criticat l'ús del Tribunal Constitucional amb finalitats polítiques.

La reforma, que ara passa al Senat, s'ha aprovat en una sessió tensa on novament s'han sentit durs retrets de l'oposició al PP. Cap ministre, tampoc el de Justícia, Rafael Catalá, ha estat present a l'Hemicicle durant el debat de la reforma, i tampoc l'ha defensat des de la tribuna el portaveu dels populars a la cambra baixa, Rafael Hernando.

El PP diu que evitarà "espectacles bananers"

S'ha encarregat de la seva defensa el diputat popular Pedro Gómez de la Serna, que ha afirmat que si la reforma s'hagués aprovat abans el TC ja hauria suspès Artur Mas i "avui no estaríem suportant l'espectacle bananer de veure un president d'una comunitat autònoma i la seva cort dels miracles embolicats en ple atac de nervis amb la bandera de Catalunya".

Segons ha afirmat, cada vegada que els sobiranismes munten el "numerat amb la bandera catalana aproximen Catalunya a una república bolivariana".

PSOE critica que es converteixin les institucions en "ninots"

El diputat del PSOE Fernando López Amor ha acusat el govern de Rajoy d'erosionar les institucions amb finalitats polítiques i ha demanat més "respecte" pel paper d'aquestes institucions. Segons López Amor, el PP ha fet servir un "model de tanqueta" per fer política utilitzant "la picadora de procediments democràtics" perdent pel camí la "legitimitat d eles institucions" que "semblen ninots de plastilina"

CDC critica la "cultura autoritària" del PP

CDC ha expressat la seva repulsa a una reforma que segons el portaveu adjunt del grup, Carles Campuzano, demostra que la dreta espanyola segueix instal·lada a la "cultura autoritària". La modificació, ha dit, "fereix de mort" un TC que queda convertit en un "tribunal d'ordre públic" i tot per "intentar liquidar políticament i personal al president Mas".

"Continuen sense entendre res perquè la qüestió no és el president Mas, sinó dos milions de persones que sentimentalment ha desconnectat", ha dit.

ERC: "El PP vol convertir el TC en botxí"

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha assegurat que el PP vol convertir el Tribunal
Constitucional en "el botxí de la democràcia". Segons Tardà és un "nou frau i d'una nova amenaça" contra Catalunya per inhabilitar el president de la Generalitat, Artur Mas.

"La reforma vol completar un cicle regressiu", ha reblat, per afegir que "estan embogits i són
cutres políticament".

ICV: "És una barbaritat"

El portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, ha dit que és una "barbaritat democràtica i una estupidesa política" que amaga la "covardia" del govern espanyol per afrontar el diàleg sobre el conflicte polític a Catalunya. Segons Coscubiela, el govern del Partit Popular vol fer creure a la ciutadania que els problemes es poden resoldre "a cop de tribunal", que no existeixen "mecanismes ordinaris" per fer complir les sentències del TC i voler mostrar que la proposta popular és l'única solució.

Suspensió i multes

La reforma exprés deixa en mans del mateix Tribunal Constitucional la resolució de conflictes generats per la interpretació de com s'han de complir les seves sentències. CDC assegura que és una norma "anti-persona" pensada per suspendre el president de la Generalitat sense necessitat d'actuar directament des de l'executiu.

El procediment per tramitació directa i en lectura única implica que la norma no s'ha pout discutir en comissió. El ple sotmetrà les esmenes a la totalitat que s'hi hagin presentat a la mateixa sessió a la què finalment donarà llum verda a la reforma.

Prosperarà malgrat les veus crítiques que li han arribat des de la mateixa judicatura, com per exemple les de l'expresident del TC Pascual Sala que considera que és una norma "inoportuna i innecessària" que "desnaturalitza" la funció del tribunal.

L'executiu espanyol va tramitar la norma mitjançant una proposició de Llei el grup parlamentari -i no una Llei del govern espanyol- per estalviar-se tràmits com, per exemple, sotmetre la norma al Consell d'Estat. Serà una de les últimes lleis d'aquest executiu de Rajoy i arriba tot just quatre dies després de les eleccions del 27 de setembre que van donar la victòria al Parlament a les forces sobiranistes.

La reforma estableix sancions "coercitives" i la "suspensió de les autoritats o treballadors públics" quan s'incompleixin les resolucions del TC, i permet "encomanar al govern de la Nació, encara que estigui en funcions, l'execució substitutòria", i "tot això sense el perjudici de que puguin exigir-se les responsabilitats penals que corresponguin".

El procediment que se seguirà davant un incompliment és, en primer terme, la sol·licitud per part del Tribunal d'un informe a la part obligada a actuar, i a partir que es rebi l'informe o caduqui el termini previst els magistrats tindran mans lliures per imposar les sancions que considerin oportunes o bé suspendre els càrrecs que hagin incomplert.

El TC podrà actuar sense escoltar les parts

Podrà actuar sense escoltar les parts quan cregui que es donen situacions d'incompliment notori tot i que després haurà de donar audiència a les parts i al ministeri fiscal per determinar si manté o revoca les mesures adoptades.

La reforma implica una modificació de l'article 83 de la Llei orgànica del TC per establir que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que el Tribunal Constitucional resolgui" i "els jutjats i tribunals prestaran amb caràcter preferent i urgent al Tribunal Constitucional l'auxili jurisdiccional que aquest sol·liciti".

També modifica l'article 92 per establir que el Tribunal Constitucional podrà assenyalar a les seves sentències qui les ha d'executar, les mesures que haurà d'adoptar i "resoldre les incidències de l'execució" quan es produeixin.

En aquest marc, "podrà rebre auxili de qualsevol de les administracions i poders públics per garantir l'efectivitat de les seves resolucions" i aquestes li donaran aquest auxili "amb caràcter preferent i urgent".

A més, les parts (Fiscalia, advocat de l'Estat o les administracions implicades) podran proposar al Tribunal "les mesures d'execució necessàries per garantir el compliment efectiu de les seves resolucions".

En el cas que el mateix TC o alguna de les parts adverteixi que una de les resolucions no es compleix els magistrats podran "requerir a les institucions, autoritats, empleats públics o particulars a qui correspongui dur a terme el seu compliment perquè en el termini que se'ls fixi informin al respecte".

Un cop rebut aquest informe o transcorregut el termini si el Tribunal apreciés l'incompliment total o parcial de la seva resolució podrà adoptar diverses mesures.

La primera és una multa d'entre 3.000 i 30.000 euros "a les autoritats, treballadors públics o particulars que incompleixin", però també "la suspensió a les seves funcions" a les autoritats o treballadors públics de l'administració responsable de l'incompliment "durant el temps precís per assegurar l'observació dels pronunciaments del Tribunal".

En tercer lloc, pot ordenar "l'execució substitutòria de les resolucions recaigudes als processos constitucional" i en aquest sentit "requerir la col·laboració del Govern de la Nació amb la finalitat que, en els termes fixats pel Tribunal, adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions".
]]>

Enviar