Ferran Barenblit: "Després de 20 anys potser hem de canviar la centralitat narrativa del museu"

El nou director creu que el Macba "ha après" de la sortida de Bartomeu Marí i confia que l'equipament sortirà "reforçat" de l'episodi

Barcelona (ACN).- El nou director del Macba, Ferran Barenblit, té clares les prioritats, més enllà de la declaració d'intencions del dia del seu nomenament. Entrevistat per l'ACN, Barenblit planteja que, després de 20 anys, el museu canviï la seva "centralitat narrativa", amb una mirada més contemporània. No vol una ruptura, insisteix, sinó una "transformació" que doni cabuda a més "experimentació", a "trames artístiques" fora del circuit convencional i, en general, a tot allò que contribueixi a imaginar el futur del Macba "sense ser captius del present". Barenblit també vol més protagonisme per a la parcel·la educativa del museu. Sobre l'accidentat adéu de Bartomeu Marí, creu que l'equipament en sortirà "reforçat".

Barenblit es mou entre la valorització del bagatge d'un museu que "ja pot mirar la seva pròpia història, com a agent i testimoni dels darrers 20 anys" i el plantejament d'una sèrie de canvis en la seva mirada sobre la realitat artística contemporània. "Es tracta d'imaginar el Macba d'aquí a 10 o 15 anys", proposa l'ara responsable del museu.

Al seu parer, i com ja va dir el dia de la seva presentació pública, abans de l'estiu, "els museus massa previsibles esdevenen avorrits". Des d'aquesta premissa, Barenblit considera que "si la trama és sòlida", la institució ha de ser capaç "d'acceptar les seves contradiccions", de transitar pels límits d'un determinat discurs artístic, que en ocasions porti l'espectador a demanar-se "què hi fa això aquí?".

"No hem de renunciar en absolut al fet que el museu és una institució que pensa a partir d'una col·lecció, amb precisió, curiositat i recerca", matisa el flamant director. Ni renunciar, doncs, a la "cronologia" amb què es treballa en una institució com aquesta. El plantejament de Barenblit va més en la línia de "canviar la centralitat narrativa" d'aquesta cronologia, és a dir, de decidir des de quin punt de la història recent -més recent- s'observa l'art dels nostres dies. "De la mateixa manera que quan mirem l'art del Renaixement no ho fem amb ulls del segle XVI sinó del segle XXI, s'ha d'aplicar quest mecanisme a l'art contemporani", il·lustra l'argentí.

Algunes concrecions

Barenblit, que "es presenta" més com un transformador que com un rupturista, completa els seus plantejaments teòrics sobre l'avenir del museu amb un propòsit: "No hem de deixar que el futur sigui captiu del present".

Més enllà de la retòrica, el director ha concretat algunes de les línies programàtiques que vol implementar a la casa en consonància amb les seves idees. D'entrada, vol que les diferents àrees del museu (exposicions, activitats, col·lecció, recerca, etc.) tinguin més visibilitat i siguin "menys jeràrquiques". Barenblit subratlla la voluntat que els programes públics i educatius guanyin protagonisme com "un espai de pràctica cultural independent amb estètica pròpia".

Així mateix, vol culminar el procés d'expansió del museu al voltant de la Plaça dels Àngels (Convent del Àngels, La Capella, Centre d'Estudis). Però al marge dels nous espais de què disposa o disposarà l'equipament, Barenblit es refereix a "la plaça" com un pol d'atracció cap al qual "hi haurà un trasllat molt clar de les línies del museu".

D'aquesta manera introdueix el director la seva intenció de fer entrar al museu aquelles "trames artístiques" que han transitat per 'l'underground' barceloní i forà, sovint lligades al carrer -a la plaça-. "Barcelona té quelcom de ciutat canalla, amb trames fora del circuit, algunes absorbides pel 'mainstream', i això és una cosa que m'interessa molt", confessa. També planteja fer entrar al Macba l'art de la 'performance', interessat especialment en la relació "entre temps i cos" en l'art. "L'art d'avui en dia té un deute amb aquestes reflexions", afirma.

D'altra banda, Barenblit donarà continuïtat a una línia de programació que el Macba de Bartomeu Marí va fer aflorar, la reflexió política i social en l'art. "De la modernitat plena de promeses a una contemporaneïtat en què moltes d'aquestes apareixen trencades, què ha passat?", pregunta el director, interessat en mostrar "com l'art s'ha apropat a això i ha mirat com les utopies s'han transformat en decepcions contemporànies".

L'adéu de Bartomeu Marí

Ferran Barenblit ha lamentat l'episodi viscut al Macba la primavera passada amb la polèmica al voltant de l'obra 'La bèstia i el sobirà', que va culminar amb la dimissió de Bartomeu Mari. Barenblit no ha volgut fer sang, s'ha mostrat segur que el seu predecessor "va actuar sempre pensant en el millor per la institució", i només ha concedit que "el resultat no va ser bo".

Al seu parer, "l'important és que la institució hagi après sobre la manera de prendre decisions i de mirar-se a ella mateixa", i ha confiat que "de tot allò" el Macba en sortirà "reforçat". D'altra banda, i sense entrar a valorar si la imatge del museu ha quedat tacada o no per l'incident, Barenblit defensa que ara no "es podia tirar la tovallola" "sinó tirar endavant". "És moment de creixement, i si no cregués que això és possible no hagués vingut", conclou.]]>

Enviar