AMPLIACIÓ: Ximo Puig demana un debat "seriós i rigorós" sobre Catalunya i matisa que el terme 'nació' va ser avalat pel TC al preàmbul de l'Estatut

El president valencià assenyala que s'han de fer propostes per "reconstruir ponts i afectes" perquè "el no diàleg i l'immobilisme estan creant més independentistes"

València (ACN).- El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha demanat aquest dijous un debat "seriós, rigorós i en positiu" sobre Catalunya i no "un debat tipus 'Sálvame', d'agafar un trosset, intentar enfrontar i esquematizar-ho tot". Puig ha fet aquesta reflexió durant el programa 'Las Mañanas' de Ràdio Nacional d'Espanya. Sobre considerar Catalunya una nació, el cap del Consell ha dit que "en els termes que hi ha al preàmbul, que el TC va dir que no tenia efectes jurídics i no va ser canviat pel mateix TC, crec que no hi ha cap tipus de problema". Puig ha incidit en recuperar l'Estatut "que va ser votat al Congrés i referendat pel poble de Catalunya" com a "bon punt de partida per començar a parlar".

El cap del Consell ha estat també preguntat sobre la Declaració de Granada que va signar el seu partit, el PSOE, que no inclou el terme 'nació' sinó 'singularitat'. Puig ha dit al respecte que si el que es pretén és un debat nominalista "l'assumpte tindrà difícil solució". El secretari general del PSPV-PSOE ha afegit que la Declaració de Granada "és un punt de trobada del socialisme espanyol, que representa clarament un camí cap a una via federalista, que pot ser una via correcta". Amb tot, Puig ha dit que s'haurà de negociar amb altres forces, també a Catalunya.

Preguntat sobre si és partidari de retirar el 'concert' al País Basc, Ximo Puig s'ha mostrat contrari però ha dit que aposta "perquè hi hagi igualtat entre els ciutadans alhora de rebre els recursos públics". Puig ha dit el concert està a la Constitució però que si el resultat de la quota genera asimetries "cal veure com ens sentim la resta".

Al respecte ha assenyalat que si el País Valencià hagués estat finançat segons la mitjana de les autonomies de règim general el 2012 hagués 1.300 MEUR més, si rebés segons la part més alta del règim comú, uns 3.700 MEUR i com les autonomies forals, uns 9.700 MEUR més l'any. "No vull obrir un debat de confrontació amb altres comunitats, l'únic que vull és que els valencians siguin tractats com la resta", ha dit
]]>

Enviar