El Port de Barcelona proposa un seguit "d'inversions mínimes" per impulsar el corredor mediterrani ferroviari entre Barcelona i Lió

La manca de locomotores homologades, vagons que puguin circular amb ample europeu o un calendari d'obres clar són alguns dels "frens" que ha detectat el projecte CLYMA

Girona (ACN).- El projecte CLYMA va néixer l'any 2012 amb l'objectiu d'analitzar la situació del corredor mediterrani ferroviari i l'organització del transport de mercaderies entre Madrid i Lió. El Port de Barcelona és una de les principals entitats europees que han liderat aquest projecte. Aquest divendres, en el marc del Cercle d'Infraestructures, el responsable de projectes estratègics i innovació del port barceloní, Carlos Rúa, ha avançat que d'aquí a quinze dies presentaran un pla d'accions immediates - un llistat d'obres- que es podrien fer amb "inversions mínimes" I que donarien una "empenta" al corredor mediterrani ferroviari entre Barcelona i Lió. "Es pot fer si hi ha voluntat política", ha assenyalat.

L'objectiu del programa, tal i com ha explicat aquest divendres el responsable de projectes estratègics i innovació del Port de Barcelona, Carlos Rúa, era analitzar el transport de mercaderies i l'estat del corredor mediterrani ferroviari entre Madrid i Lió. El projecte ha comptat amb el suport dels dos estats, l'espanyol i el francès i volia ser una mena de 'lobby empresarial' per defensar aquest corredor de mercaderies a Europa.

Durant aquests dos anys, s'han portat a terme diversos estudis sobre l'organització i la implementació del corredor, els aspectes mediambientals, les necessitats dels diversos agents associats al sector del transport o la gestió eficient dels recursos en aquest àmbit. En definitiva, es tractava de fer una fotografia clara sobre la logística actual d'aquest tram del corredor, els obstacles reals que existeixen, els punts forts i les línies de desenvolupament. Una informació útil per a la Comissió Europea i el grup encarregat de gestionar aquesta mena d'infraestructures que s'emmarquen en la Xarxa Bàsica (Core Network) europea de transport.

"Estem acabant d'ultimar un document que enviarem a la Comissió Europea amb una sèrie de recomanacions sobre tot el que hem descobert i el que considerem que cal millorar", ha explicat Rúa. En aquest sentit, des del primer moment, el responsable del port barceloní ha volgut deixar clar que existeix una "demanda clara" del corredor mediterrani però que cal millorar les instal·lacions, les terminals intermodals i la qualitat dels serveis perquè el corredor sigui un gran atractiu i el transport de mercaderies sigui "veritablement rendible" en comparació amb el transport de productes per carretera.

Segons Rúa, alguns dels principals problemes que han detectat amb el projecte CLYMA són, d'una banda, la manca d'un calendari clar d'obres i inversions pel que fa al corredor mediterrani ferroviari, la falta d'accés ferroviari amb ample europeu als ports de Barcelona, Tarragona i a diverses plataformes i terminals intermodals, la manca de locomotores habilitades que puguin fer aquest tram, la falta de vagons que puguin circular per l'ample europeu com també la diferència de la llargada de trens que poden recórrer el territori espanyol (no més de 500 metres) i el francès (uns 750 metres).

Principals "colls d'ampolla"

"La manca de concreció o previsió pel que fa a obres o trams ha frenat molt la inversió privada al corredor mediterrani ferroviari. Un element que es suma als problemes que continuen existint pel que fa als canvis d'ample europeu a la frontera; hi ha tres sistemes de senyalització o, fins i tot, hi ha problemes més bàsics com el fet que alguns conductors de trens han hagut d'anar acompanyats d'un traductor per arribar fins a Perpinyà perquè no parlen francès", ha detallat Rúa.

A més d'aquestes dificultats, també s'hi suma la "congestió" que existeix al sud de França o el fet que les infraestructures espanyoles siguin les "úniques al món" que barregen la línia d'alta velocitat de passatgers amb les mercaderies. "A França o Alemanya s'utilitzen línies mixtes o diferents, des de CLYMA creiem que és un tema que afegeix complexitat pel que fa a la capacitat de la línia", ha comentat el responsable del port barceloní. Des de CLYMA assenyalen que és possible que es converteixi en una dificultat, un "coll d'ampolla" de cara al futur.

Tot i això, no tot són males notícies. Segons el responsable del Port de Barcelona, l'Estat i Catalunya disposa d'una gran varietat de terminals intermodals que podrien arribar a estar "molt ben posicionades" en àmbit europeu si apostessin per oferir serveis de valor afegit com emmagatzematge de mercaderies perilloses o refrigeració de vagons. "El missatge que volem donar és que actualment la part més forta d'inversió i més cara ja s'ha fet i ara el que cal és fer les connexions perquè la infraestructura serveixi, sigui útil i millorar-la", ha subratllat Rúa durant la presentació del projecte CLYMA que s'ha fet a la Cambra de Comerç de Girona dins les sessions organitzades pel Cercle d'Infraestructures.

En aquesta línia, Rúa ha subratllat que tant des del Port de Barcelona com des del projecte CLYMA veuen amb bons ulls l'aparició de nous operadors ferroviaris que podran impulsar i generar dinamisme. També destaquen l'interès creixent per part de Brussel·les per impulsar el corredor mediterrani entre Espanya i França.

"Un pla d'accions immediates"

És per això que, tal i com ha detallat el responsable del port barceloní, des de CLYMA tenen previst publicar en quinze dies "un pla d'accions immediates" que es podrien realitzar de forma ràpida i que ajudarien a impulsar el corredor mediterrani entre Barcelona i Lió. "Per 65 MEUR, que és calderilla en comparació amb el que s'ha invertit, podríem tenir una acceptable connexió entre Madrid i la frontera francesa", ha posat com a exemple Rúa.

Un altre de les accions que proposen seria l'arribada de l'ample europeu al centre intermodal de Vilamalla o la millora de l'electrificació d'un tram de via des de la sortida del túnel de TP Ferro fins a l'estació de Le Soler. "Només caldria adaptar cinc quilòmetres i desapareixeria les diferencies de senyalització", ha afegit. "Hi ha problemes però si al final hi ha voluntat política de resoldre-ho es podria fer amb certa celeritat. No estem parlant d'accions a llarg termini sinó en un any, any i mig, i ajudarien a desencallar i impulsar el corredor mediterrani", ha conclòs Rúa. Un pla que qualsevol ciutadà podrà descarregar-se des de la pàgina web del projecte CLYMA on es poden trobar tots els estudis i treballs realitzats.
]]>

Enviar