Rigau declara "tranquil·la de consciència" i nega haver donat cap ordre als directors de centres educatius

La consellera manté que no va "fer res delictiu" i defensa que les "competències de l'Estatut" permetien celebrar el procés participatiu

Barcelona (ACN).- La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha estat declarant davant el TSJC durant poc més d'una hora per la seva responsabilitat en el procés participatiu del 9-N. A la sortida, Rigau ha explicat que ha declarat "tranquil·la de consciència" i segura de no haver comès "cap delicte". La consellera ha dit que ha traslladat al jutge la seva estranyesa pel "canvi de criteri dels fiscals" envers la querella que l'afecta, i ha defensat que en cap moment ni ella ni ningú del seu departament van "donar cap ordre als directors d'instituts" perquè obrissin els centres durant el 9-N. Rigau ha explicat també que ha mostrat el seu convenciment que les "competències de l'Estatut" permetien celebrar el 9-N.

Abans, però, la consellera assegura que ha volgut fer unes consideracions prèvies per deixar clara la seva posició davant el procés judicial iniciat arran del 9-N. En aquest sentit, Rigau ha mostrat la seva estranyesa pel "canvi de criteri" que va tenir la Fiscalia respecte de la querella que l'ha fet anar a declarar com imputada, destacant que inicialment va rebutjar la denúncia i després va acabar avalant-la. "Això ens porta a no entendre la situació", ha dit.

Segons la consellera, ha declarat davant el jutge "ben tranquil·la de consciència i amb l'absoluta tranquil·litat que no havia fet res negatiu ni delictiu" durant aquell 9-N. A més, Rigau afirma que també ha traslladat la seva seguretat que "una societat democràtica ha de poder conèixer l'opinió de la ciutadania". "Em semblava propi i adequat, no veia res negatiu en el que s'havia fet. A més, complia un mandat del Parlament de Catalunya i érem coneixedors de les competències en participació ciutadana que ens atorga l'Estatut", ha afegit, tot aclarint que per això li "semblava que l'ordenament jurídic no podia considerar delictiu" res del que es va fer per al 9-N.

Respecte de la polèmica sobre si Ensenyament va pressionar o no als directors dels centres educatius perquè obrissin les seves portes i permetessin la instal·lació de les urnes aquell 9 de novembre, Rigau ha mantingut el que ha vingut defensant des del primer dia. "Ni jo ni cap membre del departament vam donar cap ordre als directors. Els vam informar que les seves seus podien ser utilitzades i que el funcionament seria a través de voluntaris", ha assegurat que li ha dit al jutge.

Rigau també ha explicat que en la seva declaració ha volgut "que quedés clar" que ni ella ni el Govern van "desobeir" en cap moment. Per tal de sustentar-ho, ha al·legat que l'executiu havia presentat un "recurs d'aclariment sobre el que havia dit el Fiscal perquè volíem conèixer l'abast que tenia i estàvem a l'espera de la resposta". De la mateixa manera, la conseller ha fet saber al jutge que li va resultar "estranyíssim" que se li "atribuís un delicte d'enriquiment". "Ha quedat clar que ni jo ni cap membre del Govern vam fer res per enriquir-nos", ha sentenciat.

Després de la declaració, Rigau no ha volgut fer "valoracions polítiques" sobre el procés judicial i s'ha limitat a dir que "tot ha estat correcte" a l'interior de la sala.

No respon a la fiscalia

Segons han explicat fonts judicials, Rigau només ha respost les preguntes del magistrat i de la seva defensa i s'ha negat a respondre al fiscal i a l'acusació popular, exercida de Manos Limpias. La consellera ha justificat la negativa a respondre a la fiscalia recriminant el canvi de criteri del ministeri públic, ja que inicialment la Fiscalia Superior de Catalunya va fer un informe negant que Mas, Ortega i Rigau haguessin comès un delicte de desobediència i pocs dies després van presentar la querella per ordre de la Fiscalia General de l'estat. Ortega i Mas tampoc tenen previst respondre les preguntes de les acusacions.

Durant l'interrogatori, d'aproximadament una hora, Rigau ha reiterat alguns dels arguments que ja van esmentar la delegada d'Ensenyament a Barcelona i l'inspector en cap d'Ensenyament quan van declarar com a testimonis el passat juliol. Així, ha explicat que quan el 14 d'octubre de l'any passat el president Mas va fer pública la celebració del procés participatiu, després que el Tribunal Constitucional suspengués la consulta, multitud de directors van trucar al departament demanant explicacions sobre el que havien de fer.

Rigau ha explicat que la delegada de serveis territorials va demanar a la secretària general si es podia reunir amb els directors per donar-los informació. Es va fer una reunió amb diversos directors el 16 d'octubre i una altra el 20 amb alguns altres. En la reunió, ha dit Rigau, no es van donar instruccions concretes, sinó que va ser més aviat un intercanvi d'impressions, i es va dir als directors que miressin la web www.participa2014.cat . A més, se'ls donaven tres opcions: no cedir l'edifici, cedir-lo però que algun voluntari se'n fes càrrec o fer-se'n càrrec directament.

La consellera ha explicat que els centres són propietat de la Generalitat i podien haver ordenat obrir-los, però no ho van fer. Ho van deixar tot en mans dels 40.000 voluntaris, i fins i tot ella mateixa va fer de voluntària a un centre. Rigau també ha recordat que el procés era molt diferent a unes eleccions normals, perquè incloïa població de 16 a 18 anys i es feia en centres diferents dels col·legis electorals habituals.

Sobre l'adquisició d'ordinadors per a les escoles, ha explicat que la comanda ja estava prevista i que es van distribuir puntualment als centres on feien falta i després van anar a les escoles previstes inicialment. També les urnes i paperetes es van demanar abans que la consulta fos suspesa.

Més endavant, quan el 4 de novembre el Tribunal Constitucional va anul·lar el procés participatiu, després d'haver anul·lat la consulta prèviament, la Generalitat va presentar un recurs de súplica i una petició d'aclariment, que no van ser respostos a temps. Per això, Rigau ha dit que van tirar endavant el procés participatiu, recriminant al govern espanyol que inicialment minimitzés la importància de la votació i molts pocs dies abans presentés un recurs davant del TC.

Aplaudiments a la sortida

En sortir de l'edifici del TSJC, els ciutadans que encara esperaven a la porta han aplaudit i ovacionat Irene Rigau, que els ha saludat des de la distància. Els crits contra el procés judicial i en favor de la independència han acompanyat la sortida de la consellera fins que ha abandonat la zona.
]]>

Enviar