Mas declara aquest dijous al TSJC per la querella del 9-N en plena polèmica amb el poder judicial

És el primer cop des de la recuperació de la democràcia que un president de la Generalitat en actiu declara com a imputat per una actuació política

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, declararà aquest dijous com a imputat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la celebració del procés participatiu del 9-N. Ho farà dos dies després que ho fessin la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta, Joana Ortega, pel mateix motiu i en la mateixa condició d'imputades. Mas haurà de respondre sobre la seva responsabilitat en l'organització d'un procés participatiu que les acusacions consideren que estava suspès pel Tribunal Constitucional (TC), però que les defenses al·leguen que es va fer seguint la legalitat i sense saltar-se la prohibició del TC. La declaració arriba enmig de la polèmica sobre si hi ha pressions polítiques cap al poder judicial.

La querella de la fiscalia atribueix als tres polítics els mateixos delictes: desobediència, com a delicte principal, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Ara bé, mentre la participació de la consellera Rigau es va limitar a facilitar les escoles i instituts per utilitzar-los com a seu electoral, el de la vicepresidenta i consellera de Governació va consistir en preparar el sistema informàtic, el llistat d'electors, la web www.participa2014.cat, encarregar les urnes, sobres i butlletes, organitzar el recompte i publicitar els resultats. De fet, aquests aspectes són els que el magistrat ha volgut conèixer més, demanant documentació a la Generalitat i citant diversos testimonis relacionats.En canvi, el paper de Mas va ser més genèric i institucional. Primer va signar el decret de convocatòria de la consulta, ràpidament anul·lada pel TC, i dies després va anunciar públicament l'organització, a través de voluntaris, del procés participatiu, tot i que no hi va haver cap acte administratiu concret per part seva.Manifestacions de suport i rebuig del TSJCLa citació com a imputats de tots tres va despertar una onada d'indignació entre els sobiranistes i els favorables al dret a decidir. Aquest dimarts centenars de persones van manifestar-se al Passeig Lluís Companys, davant del Palau de Justícia, en favor de Rigau i Ortega, que van arribar acompanyades de tots els consellers, a més de representants de Junts pel Sí, la CUP i UDC. Al vespre, milers de persones es van concentrar en nombroses places d'ajuntaments de tot el territori per donar-los suport i van llegir un manifest elaborat pel Pacte Nacional pel Dret a Decidir.Per aquest dijous, es preveu una mobilització encara més gran. A les 8.30 del matí, uns 400 alcaldes de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) es trobaran davant del Parlament. Mas, que a primera hora del matí va a l'homenatge al president Lluís Companys, arribarà en cotxe fins al passeig Companys a la confluència amb el parc de la Ciutadella cap a les 9.30 hores, una mitja hora abans de declarar. Des d'allà, anirà caminant uns 200 metres fins al Palau de Justícia. En el recorregut hi haurà previsiblement centenars de persones donant-li suport i ja s'ha previst un ampli desplegament policial, de mitjans de comunicació i fins i tot es podria tallar la circulació en sentit muntanya del passeig Companys.Aquestes mostres de suport, i sobretot la presència de representants polítics, ha molestat profundament el TSJC, que ho veu com un "atac directe" a la seva independència. Aquest dimarts, la Comissió Permanent de la Sala de Govern de l'alt tribunal català va emetre un dur comunicat assegurant que aquestes manifestacions "pretenen influir" en la seva presa de decisions. A més, assegura que "l'estratègia" està "dissenyada" pels polítics per defensar els seus interessos.El dissabte abans de la votació alguns particulars i entitats van denunciar els preparatius, igual que el mateix diumenge. Els jutges de guàrdia que van rebre les denúncies van preguntar a la fiscalia el seu parer, i el ministeri públic va optar per no demanar la paralització de les votacions de forma cautelar, perquè podria haver generat algun tipus de desordre públic.En les seves declaracions d'aquest dimarts, tant Rigau com Ortega van negar haver vulnerat la llei o l'anul·lació del TC, sinó que, segons elles, van actuar seguin la voluntat del poble i del Parlament sense caure en la il·legalitat, ja que el procés participatiu estava preparat abans de ser suspès i després el van dur a terme voluntaris.Aquestes denúncies van ser acumulades en la querella que ja a l'octubre havia presentat el sindicat ultra Manos Limpias. Després d'aquell diumenge es van viure dies de pressió pública perquè la fiscalia també presentés una querella. La junta de fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reunida de forma extraordinària va decidir no presentar la querella, en considerar que no hi havia prou elements per acusar de desobediència als dirigents de la Generalitat, ja que la jurisprudència estableix que només existeix aquest delicte quan hi ha hagut avisos directes i reiterats que s'han desobeït.Finalment, però, la junta de fiscals del Tribunal Suprem va decidir per àmplia majoria ordenar al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, presentar la querella, que es va circumscriure a Mas, Ortega i Rigau i pels quatre delictes ja citats.La querella va ser admesa a tràmit pel TSJC, que la va unificar amb la de Manos Limpias i altres entitats espanyolistes. Dies més tard, el fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce, dimitia del seu càrrec per motius poc clars.Des d'aleshores, el magistrat instructor del TSJC ha anat demanat alguna documentació a la Generalitat, sobretot referent a aspectes tècnics de l'organització de les votacions, com factures dels proveïdors, ordres internes sobre la gestió de la web i el CTTI o l'encàrrec al CIRE. Al juliol es va prendre declaració a diversos inspectors d'Educació i a una directora d'institut. Els inspectors van assegurar que alguns responsables de centres educatius els havien confessat haver rebut pressions i ser amenaçats per obrir els edificis, però no van poder concretar en què van consistir les amenaces i pressions. La directora de l'institut de Badalona va dir que li havien explicat què podia fer, però no es va sentir pressionada.El TSJC ha citat com a testimonis per la setmana que ve una directora de L'Hospitalet que es va negar a cedir el seu centre i sí que es va sentir pressionada, i a responsables de la Generalitat i proveïdors sobre alguns dels preparatius logístics, informàtics i tècnics del 9-N. Però tots aquests ho faran després de la declaració de Rigau, Ortega i Mas.

Enviar