Mas es queixa de la reacció "de caire predemocràtic" de l'Estat i del "menyspreu" a la voluntat dels catalans
El president creu que el país està donant una lliçó de civisme i implicació que hauria de ser exemple per al govern espanyol
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha retret a l'Estat les reaccions "de caire predemocràtic" que té davant la voluntat majoritària dels catalans. Al seu parer, el govern espanyol "ignora, menysprea i falta al respecte" allò que la societat expressa a les urnes. Per això, li ha recomanat que es fixi en l'"exemple" del poble català, que creu que està donant una "lliçó de civisme, implicació, voluntat de tenir un futur col·lectiu i democràcia real de primer nivell". En el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, Mas ha dit que la història de Catalunya està marcada per les injustícies i la pèrdua de llibertats però també per la cerca de "dignitat".
Mas veu algunes reaccions "de caire predemocràtic" en l'Estat perquè demostra "ignorància, menysteniment, menyspreu i inclús falta de respecte i reconeixement" cap a la voluntat que els catalans expressen a les urnes "de forma pacífica i tranquil·la". Per tot plegat, ha considerat que la democràcia espanyola és "clarament millorable". En aquest context, ha recomanat a Madrid que prengui "exemple" de la societat catalana, que creu que està donant "una lliçó de primeríssim ordre" tant pel que fa a civisme i "implicació" en la construcció d'un futur col·lectiu com en termes de "democràcia real".Després d'haver encapçalat els actes d'homenatge al president Lluís Companys en el 75è aniversari del seu afusellament i de declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en qualitat d'imputat per l'organització del 9-N, Mas ha presidit aquest dijous al vespre al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat l'acte institucional amb motiu del dia nacional de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, instaurat recentment pel Govern coincidint amb l'aniversari de la mort de Companys. Al respecte, Mas ha destacat que Catalunya és "pionera" en la recuperació de la memòria històrica i ha demanat reconèixer totes les víctimes "sense apriorismes ideològics".Un acte que ha comptat amb l'assistència de diversos membres del Govern, així com de representants de la majoria de forces parlamentàries, i en què han intervingut Pilar Llopart, una supervivent dels bombardejos durant la Guerra Civil; Rosa Soler, filla de l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, que va ser afusellat per les tropes franquistes; Valentín Muxí, fill d'exiliats a Xile i cònsol honorari del país a Barcelona; i el sindicalista Carles Vallejo, torturat per l'exèrcit franquista. A més, el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, ha llegit una carta del pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que ha assenyalat que estan "rebrotant" actituds "tenebroses" pròpies de la dictadura franquista i ha apostat per reconèixer públicament tots els que van ser perseguits. El president en funcions també ha afirmat que tenir avui dia un sistema democràtic "no és garantia de tenir-lo per sempre si no es cuida cada dia" i que, tenint en comptes els esforços que ha costat recuperar la democràcia, no es podrà mirar al futur sense honorar "les baules de la llarga cadena" que han donat pas als moments actuals. Ha opinat que la història del país ha estat marcada per les derrotes, les injustícies i la pèrdua tant d'institucions com de llibertats (ha posat com a exemple els anys d'exili de la Generalitat durant el franquisme). Malgrat tot això, "l'energia" i "el compromís" de moltes persones han fet que Catalunya sempre emergís i es posés "dempeus". "Un país viu que es mobilitza, amb les seves contradiccions i diferències ideològiques", ha asseverat.






