Barcelona xifra el deute de la Generalitat en 140,23MEUR i l'oposició insisteix en fer una comissió de seguiment

El govern municipal presenta l'informe del deute i un document sobre la conjuntura econòmica amb "certes expectatives positives"

L'Ajuntament de Barcelona ha xifrat el deute de la Generalitat en 140,23 milions d'euros. Són les dades que reflecteix l'informe que ha presentat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, aquest dimarts. El govern d'Ada Colau, que ha subratllat el reconeixement pràcticament total del deute pendent- ha quantificat tmbé el "deute ciutadà" en 155MEUR; és a dir la "desinversió" en escoles bressol per exemple. L'oposició, que ha criticat el ball de xifres, amb excepció de la CUP ha insistit en tirar endavant una comissió de seguiment del deute. A més, s'ha presentat un informe econòmic amb "certes expectatives positives" malgrat que algunes xifres desagraden tant al govern com a l'oposició.

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimarts al vespre un informe sobre el deute que manté la Generalitat, tant en vençut, com no vençut i anualitats pendents. L'informe eleva a 140,23 milions d'euros la xifra total de deute de l'executiu català cap al govern municipal, i explica que la Generalitat ha reconegut partides pendents, després d'almenys quatre reunions entre els dos organismes. Així, segons el consistori barceloní, la Generalitat ha reconegut obligacions pendents del 2014 i anteriors de 39,7 milions derivades de la Llei de Barris de 2014 i anteriors (19,2 M€), SAD dependència (17,6 M€) i Fons de Compensació Local (2,9 M€). Això fa que actualment només restin pendents de reconèixer 1,15 M€ corresponents a la Llei de Barris de 2014 i 1,5 M€ del Fons de Cooperació Local de 2013. A banda d’aquestes quantitats, i pel que fa a l’exercici 2015, la Generalitat a data d’avui ha reconegut obligacions per un import total de 45,6 M€, que corresponen bàsicament a: Centre del Disseny (anualitat 2015) 10 M€ i Contracte – Programa Serveis Socials (anualitat 2015) 30 M€. A més, l'Ajuntament també ha posat xifra a "la davallada de les aportacions de la Generalitat". El que anomenen "deute ciutadà" i que des del 2011 ha reduït en 155 milions els diners que la Generalitat ha deixat d'invertir en escoles bressol, escoles de música, atenció social o salut. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha anunciat un principi d'acord per tirar endavant un calendari de pagament, més enllà del reconeixement del deute. Pisarello ha defensat que volen que la Generalitat retorni el deute i que es recuperin els nivells d'inversió a la vida quotidiana. Ara bé, també s'ha mostrat "exigent" tant amb la Generalitat com amb els deutes pendents de l'estat cap a Catalunya. En aquest sentit, la portaveu adjunta de CiU, Sònia Recasens, ha retret al govern municipal el ball de xifres i que finalment l'hagin situat a termes semblants als del govern de Xavier Trias. "S'havien omplert la boca", ha dit, amb unes xifres que rondaven els 300 milions. També s'ha alegrat del suport a la Generalitat davant l'estat després que ICV els acusés en l'anterior legislatura de confondre la lleialtat "amb la submissió" institucional.Recasens ha coincidit amb la cap de files de C's, Carina Mejías, que ha reclamat que es retornin les inversions avançades –"prou de prendre el pèl"- i que es posi fil a l'agulla a una comissió "seriosa". Als republicans no els molesta que es tiri endavant una comissió d'aquestes característiques però recelen que no siguin per altres fins més enllà d'arribar a concrecions. Per això, la seva regidora Trini Capdevila ha assegurat que els ciutadans volen tenir els serveis operatius més que saber qui avança les inversions. En aquest sentit, ha denunciat "l'ofec" de l'estat cap a la Generalitat. També Montserrat Ballarín, del PSC, ha insistit en la necessitat de fer una comissió de seguiment, una idea que també ha compartit el regidor dels populars, Javier Mulleras. "Posaria llum a la foscor" del deute i permetria les compareixences de representants del Govern. Qui no hi està d'acord és la CUP. El seu regidor Josep Garganté se n'ha desmarcat i ha dit que es mantenen a l'espera de saber els terminis de pagament. Finalment, el gerent de Presidència i Economia, Jordi Ayala, que és qui signa el document, ha assegurat que s'ha resolt el ball de xifres sobre el deute de la Generalitat perquè hi ha "el 100% reconegut, cosa que no havia passat mai al passat". "La comissió que vostès demanen tenia una definició curiosa del deute, només hi considerava el vençut. En aquest sentit, sota aquest criteri no dec ni un duro de l'hipoteca: he pagat tos els rebuts, em queden 30 anys per pagar però no dec ni un duro perquè no està vençut, la discussió que tenim amb la Generalitat és que només inclou el deute vençut", ha sentenciat. Informe de conjuntura econòmica Aquest dimarts el govern municipal d'Ada Colau també ha presentat el seu primer informe econòmic de conjuntura de la ciutat de Barcelona, en la comissió d'Economia i Hisenda. En regla general, l'informe recull que hi ha bones xifres i que les previsions són positives però que les dades del tercer trimestre presenten símptomes d'alentiment –"la volatilitat de la borsa, els mercats financers i l’endeutament de famílies, sector privat i sector públic donen senyals contradictoris"-; mentre en paral·lel es generen més desigualtats socials i persisteixen les dades d'atur, segons l'informe. De fet, el regidor d'Ocupació, Empresa i Turisme, Agustí Colom, ha parlat de "certes expectatives positives" malgrat algunes dades que no convencen ni govern municipal ni oposició. Al detall, l'Ajuntament estima que la classe mitjana a Barcelona representa el 44,3% de la població, 14,3 punts menys que el 2008. En canvi, les classes baixes incrementen 20 punts en cinc anys i ja suposen el 41,8% de la població. Les classes altes eren el 2013 el 13,9%, gairebé sis punts menys que el 2008. Una altra de les dades que recull l'informe és que persisteixen les xifres d'atur: al setembre 90.358 persones constaven com a desocupades. La meitat són majors de 45 anys, i un 44,6% del total fa més d'un any que està en aquesta situació. A més, tot i que s'hagin fet més contractes els primers mesos de l'any, Barcelona estima que un 57% són menors a sis mesos i dels 673.000 els que s'han signat només un 13,3% són indefinits. També destaca per exemple que sectors com el turisme van a l'alça i que el comerç és un dels que genera ocupació: creix un 1,5%. Van també a l'alça les TIC, biotecnologia, medicina, energia i ensenyament superior; mentre que van de baixa sectors com moda i tèxtil, disseny, logística i medi ambient. L'ajuntament també subratlla increments al voltant del 7% del nombre de societats mercantil que s'ha creat, la millor dada (4.201) des del 2008.

Enviar